POLÍTICA HIDROLÒGICA

Indignació a la PDE pel subministrament d’aigua a 30 municipis amb el Segarra-Garrigues

Manolo Tomàs sosté que el projecte evidencia no és per regar sinó la interconnexió de xarxes per transvasar aigua a Barcelona

El conseller Rull ha destacat “la transcendència i la importància" de "l'acord històric” que permetrà tirar endavant el projecte

, Tortosa | 02/03/2017 a les 18:57h
Arxivat a: Medi ambient, interconnexió de conques, PDE, Manolo Tomàs, Josep Rull, Territori i Sostenibilitat, Plataforma en Defensa de l'Ebre, transvasament
L'acord s'ha oficialitzat avui al paranimf de la Universitat de Cervera. | Cedida
El projecte de subministrament d’aigua des de Rialb amb el canal Segarra-Garrigues a 30 municipis de la Segarra, l’Urgell, la Conca de Barbera i l’Anoia ha indignat la Plataforma en Defensa de l’Ebre, que el veu com l’execució de la interconnexió de xarxes per a un futur transvasament a Barcelona. "Este acord evidencia que el Segarra-Garrigues no és un canal ideat per regar, sinó per transvasar l'aigua del Segre a Barcelona", ha reiterat el portaveu de la PDE Manolo Tomàs, el qual sosté que el Govern ha buscat la complicitat de municipis que tenen problemes d'abastament d'aigua per impulsar l'obra. “Ens indigna perquè esta aigua va de pas, no es tanca aquí i estem davant d’un projecte que perpetua un model territorial de concentració de recursos cap a l’àrea metropolitana”, ha afirmat Tomàs. Per al líder antitransvasament, “esta actitud de la Generalitat ens indigna perquè constrasta amb la poca implicació econòmica i política i amb l’oblit de la defensa de les Terres de l’Ebre contra el pla hidrològic de la conca”. 

Esta tarda el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, acompanyat per la secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, i el director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Jordi Agustí, ha assistit a una trobada amb alcaldes i representants dels consells comarcals de l’àrea receptora de l’aigua, per oficialitzar l’acord per al proveïment des de Rialb. També hi han assistit els presidents de les diputacions de Lleida i Tarragona, a més d’altres autoritats.

El projecte acordat preveu aprofitar part de la xarxa de canalitzacions existents, titularitat del Consell Comarcal de la Segarra, i construir fins a 122 quilòmetres de nova xarxa d’abastament, 7 estacions de bombament i 3 dipòsits, així com aprofitar completament la capacitat de la potabilitzadora de Ratera. Amb tota esta infraestructura es podrà subministrar a estes localitats aigua procedent de l’embassament de Rialb a través del canal Segarra-Garrigues. Es preveu que la nova xarxa estarà enllestida en tres anys, amb una inversió total de més de 21 milions d’euros. D’aestos, 10 milions els aportarà l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA); 5 milions, les diputacions: Lleida (2 milions), Tarragona (2 milions, el doble del compromès inicialment) i Barcelona (1 milió). La resta es repercutirà en la tarifa durant un període d’entre 15 i 25 anys.

El conseller Rull ha destacat “la transcendència i la importància" del que ha titllat "d'acord històric” que servix per a “la gent que hi viu ara i la que hi viurà demà” i ha subratllat que durant el procés “hem posat en valor la responsabilitat, la generositat, la solidaritat, el sentit de transcendència i la voluntat de servei, tenint com a prioritat el benestar de la nostra gent”. Ha qualificat l’acord com “un bon projecte, perquè l’hem fet entre tots, i és de tots, on tothom hi guanya”. Per al conseller, l'acord culmina “un gran projecte de país per garantir un bé bàsic”.

Precisament que es parle d'un "projecte de país" molesta especialment els sectors crítics amb el destí de l'aigua del Segarra-Garrigues. "Molta gent no el compartim perquè intensifica el desequilibri territorial", critica Tomàs, que ha reiterat la demanda d'una auditoria del Segarra-Garrigues. Tamé ha lamentat la poca implicació del govern català cap a la defensa de l'Ebre contra el pla hidrològic de la conca. "No ens consta que haja presentat cap queixa ni cap denúncia", ha afirmat, tot lamentant la "deixadesa preocupant" que mostra. "Es faran coses, cal intervindre", ha conclòs. 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Més d'un centenar de bombones han estat retirades de la casa ensorrada. | ACN
01/01/1970
Els TEDAX fan una primera detonació controlada per descartar la presència de més artefactes a la zona
Una ambulància del SEM. | Adrià Costa.
01/01/1970
Dos persones més han resultat ferides en l’accident, el conductor i un altre passatger
Agents dels Mossos d'Esquadra, durant els registres d'aquesta matinada a Ripoll | Xevi Pujol
01/01/1970
Els mossos escorcollen el seu pis i l'home que compartia habitatge amb ell assegura que dimarts li va dir que marxava al Marroc de viatge
La urbanització Montecarlo, amb un perímetre de seguretat entorn a la casa ensorrada dimecres. | Sílvia Berbís
01/01/1970
Volen descartar la presència de més artefactes explosius a les runes
01/01/1970
Nombrosos municipis han fet concentracions en suport als familiars de les víctimes i en rebuig als actes terroristes
01/01/1970
La va realitzar dissabte una persona que hi va arribar amb caiac | La pintada va ser borrada unes hores més tard | La Comissió per la retirada dels Símbols Franquistes ha emès un comunicat expressant el seu suport a l'acció contrària al monument
Ferran Bel | Adrià Costa
01/01/1970
L'alcalde de Tortosa assegura que el partit no s'ha plantejat quin candidat el succeïrà en els propers comicis perquè pensa acabar el mandat i veu el debat prematur | Afirma que cal "valentia" per tirar endavant projectes tot i saber que són polèmics, perquè al cap del temps, resta l'obra i no les crítiques | Creu que "s’ha de ser més contundent amb les respostes a l’Estat, perquè sinó, evidentment se’n sortirà en la seua"
Monument commemoratiu de la Batalla de l'Ebre, a Tortosa. | Josep M Montaner
01/01/1970
L'alcalde de Tortosa nega una crisi de govern i recorda que van ser els republicans qui van fixar la data de la consulta
Audiències dels mitjans digitals en català | NacióDigital
01/01/1970
Les dades d'audiència d'OJD certifiquen que el diari continua com el digital en català més llegit per 23è més consecutiu