02
de març
del
2017
Actualitzat
a les
21:10h
El projecte de subministrament d’aigua des de Rialb amb el canal Segarra-Garrigues a 30 municipis de la Segarra, l’Urgell, la Conca de Barbera i l’Anoia ha indignat la Plataforma en Defensa de l’Ebre, que el veu com l’execució de la interconnexió de xarxes per a un futur transvasament a Barcelona. "Este acord evidencia que el Segarra-Garrigues no és un canal ideat per regar, sinó per transvasar l'aigua del Segre a Barcelona", ha reiterat el portaveu de la PDE Manolo Tomàs, el qual sosté que el Govern ha buscat la complicitat de municipis que tenen problemes d'abastament d'aigua per impulsar l'obra. “Ens indigna perquè esta aigua va de pas, no es tanca aquí i estem davant d’un projecte que perpetua un model territorial de concentració de recursos cap a l’àrea metropolitana”, ha afirmat Tomàs. Per al líder antitransvasament, “esta actitud de la Generalitat ens indigna perquè constrasta amb la poca implicació econòmica i política i amb l’oblit de la defensa de les Terres de l’Ebre contra el pla hidrològic de la conca”.
Esta tarda el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, acompanyat per la secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, i el director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Jordi Agustí, ha assistit a una trobada amb alcaldes i representants dels consells comarcals de l’àrea receptora de l’aigua, per oficialitzar l’acord per al proveïment des de Rialb. També hi han assistit els presidents de les diputacions de Lleida i Tarragona, a més d’altres autoritats.
El projecte acordat preveu aprofitar part de la xarxa de canalitzacions existents, titularitat del Consell Comarcal de la Segarra, i construir fins a 122 quilòmetres de nova xarxa d’abastament, 7 estacions de bombament i 3 dipòsits, així com aprofitar completament la capacitat de la potabilitzadora de Ratera. Amb tota esta infraestructura es podrà subministrar a estes localitats aigua procedent de l’embassament de Rialb a través del canal Segarra-Garrigues. Es preveu que la nova xarxa estarà enllestida en tres anys, amb una inversió total de més de 21 milions d’euros. D’aestos, 10 milions els aportarà l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA); 5 milions, les diputacions: Lleida (2 milions), Tarragona (2 milions, el doble del compromès inicialment) i Barcelona (1 milió). La resta es repercutirà en la tarifa durant un període d’entre 15 i 25 anys.
El conseller Rull ha destacat “la transcendència i la importància" del que ha titllat "d'acord històric” que servix per a “la gent que hi viu ara i la que hi viurà demà” i ha subratllat que durant el procés “hem posat en valor la responsabilitat, la generositat, la solidaritat, el sentit de transcendència i la voluntat de servei, tenint com a prioritat el benestar de la nostra gent”. Ha qualificat l’acord com “un bon projecte, perquè l’hem fet entre tots, i és de tots, on tothom hi guanya”. Per al conseller, l'acord culmina “un gran projecte de país per garantir un bé bàsic”.
Precisament que es parle d'un "projecte de país" molesta especialment els sectors crítics amb el destí de l'aigua del Segarra-Garrigues. "Molta gent no el compartim perquè intensifica el desequilibri territorial", critica Tomàs, que ha reiterat la demanda d'una auditoria del Segarra-Garrigues. Tamé ha lamentat la poca implicació del govern català cap a la defensa de l'Ebre contra el pla hidrològic de la conca. "No ens consta que haja presentat cap queixa ni cap denúncia", ha afirmat, tot lamentant la "deixadesa preocupant" que mostra. "Es faran coses, cal intervindre", ha conclòs.
Esta tarda el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, acompanyat per la secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà, i el director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Jordi Agustí, ha assistit a una trobada amb alcaldes i representants dels consells comarcals de l’àrea receptora de l’aigua, per oficialitzar l’acord per al proveïment des de Rialb. També hi han assistit els presidents de les diputacions de Lleida i Tarragona, a més d’altres autoritats.
El projecte acordat preveu aprofitar part de la xarxa de canalitzacions existents, titularitat del Consell Comarcal de la Segarra, i construir fins a 122 quilòmetres de nova xarxa d’abastament, 7 estacions de bombament i 3 dipòsits, així com aprofitar completament la capacitat de la potabilitzadora de Ratera. Amb tota esta infraestructura es podrà subministrar a estes localitats aigua procedent de l’embassament de Rialb a través del canal Segarra-Garrigues. Es preveu que la nova xarxa estarà enllestida en tres anys, amb una inversió total de més de 21 milions d’euros. D’aestos, 10 milions els aportarà l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA); 5 milions, les diputacions: Lleida (2 milions), Tarragona (2 milions, el doble del compromès inicialment) i Barcelona (1 milió). La resta es repercutirà en la tarifa durant un període d’entre 15 i 25 anys.
El conseller Rull ha destacat “la transcendència i la importància" del que ha titllat "d'acord històric” que servix per a “la gent que hi viu ara i la que hi viurà demà” i ha subratllat que durant el procés “hem posat en valor la responsabilitat, la generositat, la solidaritat, el sentit de transcendència i la voluntat de servei, tenint com a prioritat el benestar de la nostra gent”. Ha qualificat l’acord com “un bon projecte, perquè l’hem fet entre tots, i és de tots, on tothom hi guanya”. Per al conseller, l'acord culmina “un gran projecte de país per garantir un bé bàsic”.
Precisament que es parle d'un "projecte de país" molesta especialment els sectors crítics amb el destí de l'aigua del Segarra-Garrigues. "Molta gent no el compartim perquè intensifica el desequilibri territorial", critica Tomàs, que ha reiterat la demanda d'una auditoria del Segarra-Garrigues. Tamé ha lamentat la poca implicació del govern català cap a la defensa de l'Ebre contra el pla hidrològic de la conca. "No ens consta que haja presentat cap queixa ni cap denúncia", ha afirmat, tot lamentant la "deixadesa preocupant" que mostra. "Es faran coses, cal intervindre", ha conclòs.