02
de març
del
2017
Actualitzat
el
03
de març
a les
12:41h
L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ha valorat “positivament” la sentència del Contenciós Administratiu número 2 de Tarragona que estima parcialment el recurs interposat per l’advocat madrileny Eduardo Ranz. Segons ha anunciat el batlle, l’Ajuntament acatarà el manament de la resolució judicial i redactarà, per tant, un catàleg de vestigis relatius a la Guerra Civil i la Dictadura, en col·laboració amb els governs de l’Estat i de la Generalitat.
Segons l’alcalde, la sentència, que no estima la retirada del monòlit alçat al mig del riu, “no desvirtua per a res la línia de treball que emana de la consulta popular no referendària de l’any passat”, al temps que assenyala que “treballem amb la voluntat de complir amb el calendari previst, impulsant la reinterpretació del Monument dins d’aquest mandat”.
Segons ha reitarat Bel, la sentència "no qüestiona la línia de treball endegada pel consistori tortosí ni altera el mandat popular" expressat en consulta popular no referendària, el 28 de maig de 2016, en què un 68,36 % dels votants (amb una participació del 29%) van defensar que l’Ajuntament impulsés la reinterpretació del monument a la Batalla de l’Ebre "per promoure la memòria històrica i la pau".
L’ajuntament sosté que el Monument a la Batalla de l’Ebre s’empararia en l’article 15.2 de la llei de memòria històrica, segons el qual, quedem exempts de ser retirats aquells vestigis franquistes en els quals hi “concorren raons artístiques, arquitectòniques o artístico-religioses protegides per la llei” ja que està protegit amb la figura de Bé Integral del Patrimoni Cultural Català (BIPCC) des del 2007. En este sentit , el consistori subratlla que l’art. 15.3 de l’esmentada llei estableix que “El Govern de l’Estat col·laborarà amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals en l’elaboració d’un catàleg de vestigis relatius a la Guerra Civil i la Dictadura als efectes previstos en l’apartat anterior”, com, de fet, estipula la sentència.
L’alcalde ha volgut recordar que “mai” cap moció política o popular, ni el Síndic de Greuges, ni el Parlament de Catalunya han demanat la redacció de l’esmentat catàleg, que ara farà l’Ajuntament, amb la intenció d’aplicar l’article 15.2, i ha assenyalat que la protecció del Monument no la va impulsar el seu govern municipal, sinó l’anterior.
L'Ajuntament no pot actuar per reinterpretar el monument
En relació al calendari per a la reinterpretació el Monument, l’alcalde ha tornat a precisar que l’Ajuntament “només pot impulsar”, ja que no n’és el titular, tal com constata la mateixa sentència i ha afegit que “s’està treballant” per determinar qui n’és el propietari. Segons ha reconegut l’alcalde, només si ningú el reclama i fan una declaració amb valor jurídic en aquest sentit, el consistori – malgrat no ser-ne titular- podrà, de manera subsidiària, actuar per reinterpretar-lo amb totes les garanties legals.
Ferran Bel ha avançat que s'estudia la via jurídica per aconseguir que "tots els hipotètics propietaris" del monòlit renuncien, amb "una declaració jurídica vàlida", a la propietat del monument i facilitar que, arribat el moment d'impulsar la reinterpretació, el consistori tinga un marc legal on actuar –sense tenir-ne tampoc la titularitat-. "Si algú reconegués la seua propietat tindríem un problema", ha reconegut Bel. "Tenim constatat que no és nostre i no podem actuar, però hem d'intentar adquirir amb suport jurídic la possibilitat d'actuar. És una situació molt complexa", ha afegit.
Bel ha defensat una “lectura atenta” de la sentència, així com de la demanda, per “comprovar”, segons l’alcalde, que l’advocat Ranz es limita a demanar l’elaboració del catàleg i a la “retirada immediata d’escuts insígnies, plaques, drets i honors, o altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació de la sublevació militar, i repressió de la dictadura al municipi, recollides en el catàleg de vestigis”, sense que es faci una referència explícita al monument a la Batalla de l’Ebre. Bel ha retret Ranz, a qui ha qualificat de mediàtic, que “explique unes coses en públic i que, després, les demandes que acaba presentant acaben dient coses ben diferents”.
Segons l’alcalde, la sentència, que no estima la retirada del monòlit alçat al mig del riu, “no desvirtua per a res la línia de treball que emana de la consulta popular no referendària de l’any passat”, al temps que assenyala que “treballem amb la voluntat de complir amb el calendari previst, impulsant la reinterpretació del Monument dins d’aquest mandat”.
Segons ha reitarat Bel, la sentència "no qüestiona la línia de treball endegada pel consistori tortosí ni altera el mandat popular" expressat en consulta popular no referendària, el 28 de maig de 2016, en què un 68,36 % dels votants (amb una participació del 29%) van defensar que l’Ajuntament impulsés la reinterpretació del monument a la Batalla de l’Ebre "per promoure la memòria històrica i la pau".
L’ajuntament sosté que el Monument a la Batalla de l’Ebre s’empararia en l’article 15.2 de la llei de memòria històrica, segons el qual, quedem exempts de ser retirats aquells vestigis franquistes en els quals hi “concorren raons artístiques, arquitectòniques o artístico-religioses protegides per la llei” ja que està protegit amb la figura de Bé Integral del Patrimoni Cultural Català (BIPCC) des del 2007. En este sentit , el consistori subratlla que l’art. 15.3 de l’esmentada llei estableix que “El Govern de l’Estat col·laborarà amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals en l’elaboració d’un catàleg de vestigis relatius a la Guerra Civil i la Dictadura als efectes previstos en l’apartat anterior”, com, de fet, estipula la sentència.
L’alcalde ha volgut recordar que “mai” cap moció política o popular, ni el Síndic de Greuges, ni el Parlament de Catalunya han demanat la redacció de l’esmentat catàleg, que ara farà l’Ajuntament, amb la intenció d’aplicar l’article 15.2, i ha assenyalat que la protecció del Monument no la va impulsar el seu govern municipal, sinó l’anterior.
Ferran Bel durant la roda de premsa d'este dijous a Tortosa. Foto: ACN
L'Ajuntament no pot actuar per reinterpretar el monument
En relació al calendari per a la reinterpretació el Monument, l’alcalde ha tornat a precisar que l’Ajuntament “només pot impulsar”, ja que no n’és el titular, tal com constata la mateixa sentència i ha afegit que “s’està treballant” per determinar qui n’és el propietari. Segons ha reconegut l’alcalde, només si ningú el reclama i fan una declaració amb valor jurídic en aquest sentit, el consistori – malgrat no ser-ne titular- podrà, de manera subsidiària, actuar per reinterpretar-lo amb totes les garanties legals.
Ferran Bel ha avançat que s'estudia la via jurídica per aconseguir que "tots els hipotètics propietaris" del monòlit renuncien, amb "una declaració jurídica vàlida", a la propietat del monument i facilitar que, arribat el moment d'impulsar la reinterpretació, el consistori tinga un marc legal on actuar –sense tenir-ne tampoc la titularitat-. "Si algú reconegués la seua propietat tindríem un problema", ha reconegut Bel. "Tenim constatat que no és nostre i no podem actuar, però hem d'intentar adquirir amb suport jurídic la possibilitat d'actuar. És una situació molt complexa", ha afegit.
Bel ha defensat una “lectura atenta” de la sentència, així com de la demanda, per “comprovar”, segons l’alcalde, que l’advocat Ranz es limita a demanar l’elaboració del catàleg i a la “retirada immediata d’escuts insígnies, plaques, drets i honors, o altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació de la sublevació militar, i repressió de la dictadura al municipi, recollides en el catàleg de vestigis”, sense que es faci una referència explícita al monument a la Batalla de l’Ebre. Bel ha retret Ranz, a qui ha qualificat de mediàtic, que “explique unes coses en públic i que, després, les demandes que acaba presentant acaben dient coses ben diferents”.