01
de març
del
2017
Actualitzat
el
02
de març
a les
11:53h
El futur del monument franquista de Tortosa s'embolica. El jutjat Contenciós Administratiu Número 2 de Tarragona ha emès una sentència recentment en què desestima "la retirada immediata" del monument i constata que l’escultura alçada al mig del riu no pot ser retirada per part de l’Ajuntament perquè no n’és el titular. L’obliga això sí, a elaborar un catàleg de vestigis franquistes, en compliment de la llei de Memòria Històrica, com a pas previ a qualsevol acció sobre monòlit alçat en el 25è aniversari de la Batalla de l’Ebre per homenatjar els caiguts del bàndol franquista.
La sentència emesa el passat 16 de febrer i a la qual ha tingut accés l’aguaita.cat estima parcialment la demanda presentada el passat 30 de maig de 2016 per l’advocat madrileny especialista en memòria històrica Eduardo Ranz que demanava la retirada del monument i l'elaboració d'un catàleg de vestigis franquistes i dictamina que l’Ajuntament de Tortosa té “l’obligació per expressa disposició legal, dintre de l’àmbit de les seues competències, de l’elaboració d’un catàleg de vestigis relatius a la Guerra Civil i la Dictadura, en col·laboració amb el Govern i la Comunitat Autònoma”, per tal de determinar "quins béns han de ser retirats, en compliment de l’article 15.1 de la llei de memòria històrica" i quins béns o elements, en concórrer les circumtàncies de l'art. 15.2, (raons artístiques, arquitectòniques o artístico-religioses protegides per la llei) "en queden exclosos de les mesures previstes a l'art.15.1".
Un cop elaborat el catàleg, -segons considera el jutjat en la mateixa línia de la recent jurisprudència dictada en casos semblants-, s’han d’adoptar les mesures oportunes “per a la retirada” d'escuts, insígnies, plaques, i altres objectes o "mencions commemoratives d'exaltació personal o colectiva, de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura".
La retirada del monument no depèn de l’Ajuntament
La sentència desestima, per tant, la petició de “retirada immediata” del monument franquista que havia fet Ranz i embolica encara més la troca en quant al futur del monòlit. Nou mesos després del resultat de la consulta en què l’opció més votada demanava “reinterpretar” el monument i sense que l’Ajuntament encara no haja fet cap pas al respecte, el Contenciós Administratiu, emparant-se en els arguments aportats pel consistori, constata que el monòlit no pertany a l’Ajuntament i que caldrà, "en caràcter previ a una possible actuació material", elaborar l’esmentat catàleg de vestigis franquistes. Així, la sala considera que “la retirada no pot ser adoptada sense més” per part del consistori perquè “no és un bé de la propietat de l’Ajuntament ni està ubicat en un bé de domini públic municipal” i també perquè “en caràcter previ” és precís l’elaboració “d’un catàleg de vestigis en col·laboració amb l'Administració Central i Autonòmica en el que es determine si cal ser retirat o no en funció de si concorre algunes de les excepcions previstes a l'art. 15.2 de la Llei de Memòria Històtica”. De fet, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ja va advertir abans de la consulta que el monument no és propietat de l'Ajuntament i que, per tant, el consistori necessitaria "l’autorització i complicitat" d’altres administracions.
Malgrat tot Ranz, entén que “es tracta d’una resolució força positiva, perquè en la línia de la jurisprudència més recent s’ha d’actuar, entenem que en bon criteri, en dos passos” i, per tant, no presentarà recurs, segons ha explicat a l'aguaita.cat. “El jutjat ha condemnat l’Ajuntament i este té l’obligació d’elaborar el catàleg de vestigis franquistes”. “No recorreré perquè formalment el contingut és correcte i si l’ajuntament no és el titular del bé no se’l pot obligar a una cosa que no està entre les seues competències”. Així, l’advocat especialista en memòria històrica entén que, en virtut de la sentència, l’Ajuntament queda obligat, en l’elaboració del catàleg, a determinar la titularitat del monument. Ranz avança que un cop es determine la titularitat, presentarà una petició a l'ens competent per què retire el monument.
Ranz va presentar recurs-contensiós administratiu el 30 de maig de 2016, després de no haver rebut resposta per part de l’Ajuntament a la seua petició, formulada al febrer de 2015, per tal que, en compliment de la Llei de Memòria Històrica es dictés una ordenança municipal en virtut de la qual es procedís a la “retirada immediata” d’escuts, insígnies, plaques o altres objectes o "mencions commemoratives d’exaltació a l‘aixecament militar i repressió de la dictadura”, en especial referència al monument aixecat al mig del riu.
La resposta de l’Ajuntament a la seua petició va arribar més d’un any més tard, fora de termini i un cop presentat el recurs contenciós-administratiu per part de l’advocat madrileny. Segons consta en la documentació aportada pel consistori en el litigi, el secretari accidental del consistori en data del 20 de juliol de 2016 va respondre Ranz subratllant el fet que el monument “resta en un espai de titularitat i domini estatal, sense poder determinar en aquest moment a quin organisme pertany la seua assignació dominical”. “Per tant, a l’Ajuntament no li pertoca actuar al no ser propietari del monument ni estar en un espai públic municipal”. Així mateix, el secretari accidental també subratllava el contingut de l’art. 15.2 de la llei de Memòria Històrica, segons el qual la retirada de simbologia franquista “no és aplicable quan les mencions siguin d'estricte record privat, sense exaltació dels enfrontats, o quan concorrin raons artístiques, arquitectòniques o artístic-religioses protegides per la llei” i recalcava que al 2007 el monument va ser protegit com a Bé d’Interès del Patrimoni Cultural Català (BIPCC) l’any 2007.
Caldrà veure, per tant, després de la sentència, quina postura adopta el consistori, 9 mesos després del resultat d'una consulta en què, amb una participació del 29%, va guanyat l'opció de mantenir i reinterpretar el monument amb el 68% dels vots, mentre que l'opció de retirar-lo i museïtzar-lo es va quedar amb el 31%.
La sentència emesa el passat 16 de febrer i a la qual ha tingut accés l’aguaita.cat estima parcialment la demanda presentada el passat 30 de maig de 2016 per l’advocat madrileny especialista en memòria històrica Eduardo Ranz que demanava la retirada del monument i l'elaboració d'un catàleg de vestigis franquistes i dictamina que l’Ajuntament de Tortosa té “l’obligació per expressa disposició legal, dintre de l’àmbit de les seues competències, de l’elaboració d’un catàleg de vestigis relatius a la Guerra Civil i la Dictadura, en col·laboració amb el Govern i la Comunitat Autònoma”, per tal de determinar "quins béns han de ser retirats, en compliment de l’article 15.1 de la llei de memòria històrica" i quins béns o elements, en concórrer les circumtàncies de l'art. 15.2, (raons artístiques, arquitectòniques o artístico-religioses protegides per la llei) "en queden exclosos de les mesures previstes a l'art.15.1".
Un cop elaborat el catàleg, -segons considera el jutjat en la mateixa línia de la recent jurisprudència dictada en casos semblants-, s’han d’adoptar les mesures oportunes “per a la retirada” d'escuts, insígnies, plaques, i altres objectes o "mencions commemoratives d'exaltació personal o colectiva, de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura".
La retirada del monument no depèn de l’Ajuntament
La sentència desestima, per tant, la petició de “retirada immediata” del monument franquista que havia fet Ranz i embolica encara més la troca en quant al futur del monòlit. Nou mesos després del resultat de la consulta en què l’opció més votada demanava “reinterpretar” el monument i sense que l’Ajuntament encara no haja fet cap pas al respecte, el Contenciós Administratiu, emparant-se en els arguments aportats pel consistori, constata que el monòlit no pertany a l’Ajuntament i que caldrà, "en caràcter previ a una possible actuació material", elaborar l’esmentat catàleg de vestigis franquistes. Així, la sala considera que “la retirada no pot ser adoptada sense més” per part del consistori perquè “no és un bé de la propietat de l’Ajuntament ni està ubicat en un bé de domini públic municipal” i també perquè “en caràcter previ” és precís l’elaboració “d’un catàleg de vestigis en col·laboració amb l'Administració Central i Autonòmica en el que es determine si cal ser retirat o no en funció de si concorre algunes de les excepcions previstes a l'art. 15.2 de la Llei de Memòria Històtica”. De fet, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, ja va advertir abans de la consulta que el monument no és propietat de l'Ajuntament i que, per tant, el consistori necessitaria "l’autorització i complicitat" d’altres administracions.
Malgrat tot Ranz, entén que “es tracta d’una resolució força positiva, perquè en la línia de la jurisprudència més recent s’ha d’actuar, entenem que en bon criteri, en dos passos” i, per tant, no presentarà recurs, segons ha explicat a l'aguaita.cat. “El jutjat ha condemnat l’Ajuntament i este té l’obligació d’elaborar el catàleg de vestigis franquistes”. “No recorreré perquè formalment el contingut és correcte i si l’ajuntament no és el titular del bé no se’l pot obligar a una cosa que no està entre les seues competències”. Així, l’advocat especialista en memòria històrica entén que, en virtut de la sentència, l’Ajuntament queda obligat, en l’elaboració del catàleg, a determinar la titularitat del monument. Ranz avança que un cop es determine la titularitat, presentarà una petició a l'ens competent per què retire el monument.
Ranz va presentar recurs-contensiós administratiu el 30 de maig de 2016, després de no haver rebut resposta per part de l’Ajuntament a la seua petició, formulada al febrer de 2015, per tal que, en compliment de la Llei de Memòria Històrica es dictés una ordenança municipal en virtut de la qual es procedís a la “retirada immediata” d’escuts, insígnies, plaques o altres objectes o "mencions commemoratives d’exaltació a l‘aixecament militar i repressió de la dictadura”, en especial referència al monument aixecat al mig del riu.
La resposta de l’Ajuntament a la seua petició va arribar més d’un any més tard, fora de termini i un cop presentat el recurs contenciós-administratiu per part de l’advocat madrileny. Segons consta en la documentació aportada pel consistori en el litigi, el secretari accidental del consistori en data del 20 de juliol de 2016 va respondre Ranz subratllant el fet que el monument “resta en un espai de titularitat i domini estatal, sense poder determinar en aquest moment a quin organisme pertany la seua assignació dominical”. “Per tant, a l’Ajuntament no li pertoca actuar al no ser propietari del monument ni estar en un espai públic municipal”. Així mateix, el secretari accidental també subratllava el contingut de l’art. 15.2 de la llei de Memòria Històrica, segons el qual la retirada de simbologia franquista “no és aplicable quan les mencions siguin d'estricte record privat, sense exaltació dels enfrontats, o quan concorrin raons artístiques, arquitectòniques o artístic-religioses protegides per la llei” i recalcava que al 2007 el monument va ser protegit com a Bé d’Interès del Patrimoni Cultural Català (BIPCC) l’any 2007.
Caldrà veure, per tant, després de la sentència, quina postura adopta el consistori, 9 mesos després del resultat d'una consulta en què, amb una participació del 29%, va guanyat l'opció de mantenir i reinterpretar el monument amb el 68% dels vots, mentre que l'opció de retirar-lo i museïtzar-lo es va quedar amb el 31%.