22
de febrer
del
2017
Actualitzat
a les
15:18h
La Generalitat començarà este dijous un seguit de cremes controlades per reduir l’acumulació de biomassa i matèria orgànica en ambients humits, que pot comprometre el moviment de la fauna al Parc Natural del Delta de l’Ebre. En concret, s’actuarà a l’estació biològica, als Erms de la Tancada i als Ullals de Baltasar. Les cremes són una eina de gestió clau per regenerar ecosistemes humits i millorar els hàbitats protegits.
Les feines les executarà personal del Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF) i del Cos d’Agents Rurals, amb la direcció i coordinació del Servei de Prevenció d’Incendis Forestals i els tècnics del Parc Natural. Estes tasques ajudaran a controlar l’expansió de diferents arbres d’espècies exòtiques, com el caquier (gènere Diospyros) i la canya (Arundo donax). També es cremarà senill (Phragmites australis) que és una planta que, en condicions adequades, ocupa grans extensions i desplaça les altres espècies. La seua reproducció és bàsicament vegetativa, utilitzant els rizomes per expandir-se, de forma que un nombre limitat d’individus poden ocupar una gran extensió de terreny.
Efecte positiu sobre el senillar
Al Delta hi ha senillars en molt bon estat al voltant de les basses, antics arrossars i marges del riu. Aquests són hàbitats potencials per a la nidificació d’aus com les de la família de les ardeides, els ràllids (polles i rasclons) i altres espècies que hi nidifiquen com els sílvids (boscarles, mosquiters, tallarols, etc). Degut a la seua elevada productivitat, any darrere any, produix una gran acumulació de matèria orgànica i restes de senill mort, que comporta una manca d’oxigen i un envelliment progressiu d’esta comunitat.
El foc té un efecte positiu sobre el senillar perquè elimina restes vegetals mortes i el nou senill rebrota a la primavera amb més vigor. Tot i això, les cremes són una eina de gestió que s’ha d’utilitzar amb precaució per no produir danys sobre tercers o a la mateixa vegetació o fauna. En esta època de l’any, la vegetació reunix les condicions òptimes per realitzar esta operació i no afecta el període reproductiu de les aus. L’objectiu d’esta planificació és evitar la crema de superfícies excessives sobre una zona en un mateix any. Per tal que l’impacte siga el mínim possible, es cremen les zones designades de forma fraccionada en quatre o cinc anys.
Les feines les executarà personal del Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF) i del Cos d’Agents Rurals, amb la direcció i coordinació del Servei de Prevenció d’Incendis Forestals i els tècnics del Parc Natural. Estes tasques ajudaran a controlar l’expansió de diferents arbres d’espècies exòtiques, com el caquier (gènere Diospyros) i la canya (Arundo donax). També es cremarà senill (Phragmites australis) que és una planta que, en condicions adequades, ocupa grans extensions i desplaça les altres espècies. La seua reproducció és bàsicament vegetativa, utilitzant els rizomes per expandir-se, de forma que un nombre limitat d’individus poden ocupar una gran extensió de terreny.
Efecte positiu sobre el senillar
Al Delta hi ha senillars en molt bon estat al voltant de les basses, antics arrossars i marges del riu. Aquests són hàbitats potencials per a la nidificació d’aus com les de la família de les ardeides, els ràllids (polles i rasclons) i altres espècies que hi nidifiquen com els sílvids (boscarles, mosquiters, tallarols, etc). Degut a la seua elevada productivitat, any darrere any, produix una gran acumulació de matèria orgànica i restes de senill mort, que comporta una manca d’oxigen i un envelliment progressiu d’esta comunitat.
El foc té un efecte positiu sobre el senillar perquè elimina restes vegetals mortes i el nou senill rebrota a la primavera amb més vigor. Tot i això, les cremes són una eina de gestió que s’ha d’utilitzar amb precaució per no produir danys sobre tercers o a la mateixa vegetació o fauna. En esta època de l’any, la vegetació reunix les condicions òptimes per realitzar esta operació i no afecta el període reproductiu de les aus. L’objectiu d’esta planificació és evitar la crema de superfícies excessives sobre una zona en un mateix any. Per tal que l’impacte siga el mínim possible, es cremen les zones designades de forma fraccionada en quatre o cinc anys.