20
de febrer
del
2017
Actualitzat
a les
17:13h
L'Estació Nàutica de La Ràpita ha generat un impacte econòmic de 4,7 milions d'euros durant els últims cinc anys, 1,41 milions només el passat 2016. De fet, l'activitat turística i comercial al seu voltant suposa ja gairebé una quarta part del producte interior brut (PIB) local exactament, un 22,3%—. Així ho constatat un estudi econòmic encarregat per la mateixa organització a la consultora Baldrick&Munitz (BIM), segons ha informat el consistori rapitenc en un comunicat.
Les conclusions del document revelen també que cada euro d'inversió municipal en l'Estació Nàutica —el consistori assumix anualment 24.300 euros en assistència tècnica— permet generar-ne 57,90. Amb estes dades a la mà, els responsables de l'associació i de l'Ajuntament han subratllat la viabilitat i l'eficiència d'este model de gestió col·laboratiu púbic-privat que centralitza i integra la prestació de serveis turístics i comercials vinculats a l'entorn marítim.
Segons el president de l'Estació Nàutica, Joan Barberà, l'encàrrec a la consultora BIM volia constatar el compliment dels objectius que s'havia marcat l'entitat des del punt de vista econòmic des que es va posar en marxa a finals de l'any 2008, amb una vintena d'associats. "És una prova de creixement", ha subratllat. L'informe analitza, d'una banda, l'impacte directe sobre l'economia local —977.190 euros durant 2016—, que es genera a partir dels recursos de l'entitat, els esdeveniments que organitza o les campanyes de promoció. També quantifica l'impacte total, incloent l'efecte econòmic induït en el teixit productiu local, que s'eleva a 1.411.062 l'any passat. Esta última xifra, apunta, equival a la creació de 25,8 llocs de treball.
L'estudi, a més, analitza l'eficiència en l'ús dels recursos públics que percep de l'Ajuntament. Així, el document apunta que cada euro que hi aporta el consistori arriba a generar un impacte 57,9. Addicionalment, per cada 10.000 euros de recursos municipals invertits, es generen 10,6 llocs de treball. "No tenim una gran dependència de les subvencions públiques", ha volgut remarcar el coordinador de l'Estació Nàutica, Jordi Roig. L'associació té un pressupost anual de funcionament d'entre 65.000 i 70.000 euros —en el qual s'inclouen els 20.000 del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona—. L'aportació municipal, principalment en l'aportació de recursos humans per assistència tècnica, està valorada en uns 24.300 euros, una xifra que representa una tercera part del pressupost —tot i que formalment no s'inclou—.
Actualment, l'Estació Nàutica de La Ràpita aplega 84 empreses i entitats associades, que suposen uns actius totals de 67.84 milions d'euros, 300 treballadors i una facturació de 22,73 milions. A banda de remarcar les dades de creixement, la regidora de Turisme, Rosa Anglès, ha intentat posar en valor la seua importància a l'hora de desenvolupar accions promocionals coordinades així com "estructurar tot el producte turístic i comercial" del municipi. "Se'n beneficien tots, els empresaris i tots els turistes", ha declarat. Especialment, ha abundat, davant el canvi de perfil dels turistes, uns visitants que tendixen a preparar molt els seus viatges i que, ara, amb l'Estació Nàutica operant, ja poden contractar directament els serveis i productes a través de l'oficina de turisme.
L'alcalde de la població, Josep Caparrós, ha advocat per estendre "l'èxit" d'este model de col·laboració públic-privada que representa l'Estació Nàutica al desenvolupament global del municipi, a partir de la "transversalitat" i la implicació sinèrgica de tots els sectors econòmics. Caparrós ha reivindicat el model de propi de l'entitat com el "més oportú" per als interessos del municipi, després que altres pobles veïns del Delta de l'Ebre, com l'Ampolla i Deltebre, hagen anunciat la seua integració a l'Estació Nàutica de la Costa Daurada. Segons l'alcalde, La Ràpita aplica el model més estès a la costa catalana i basat en la implicació del teixit empresarial local, a més d'agents territorials. "Venem Sant Carles de la Ràpita i la marca turística Terres de l'Ebre. Si algú opta per anar-se'n a la marca del veí els ho haureu de preguntar a ells", ha resposta als mitjans de comunicació.
Les conclusions del document revelen també que cada euro d'inversió municipal en l'Estació Nàutica —el consistori assumix anualment 24.300 euros en assistència tècnica— permet generar-ne 57,90. Amb estes dades a la mà, els responsables de l'associació i de l'Ajuntament han subratllat la viabilitat i l'eficiència d'este model de gestió col·laboratiu púbic-privat que centralitza i integra la prestació de serveis turístics i comercials vinculats a l'entorn marítim.
Segons el president de l'Estació Nàutica, Joan Barberà, l'encàrrec a la consultora BIM volia constatar el compliment dels objectius que s'havia marcat l'entitat des del punt de vista econòmic des que es va posar en marxa a finals de l'any 2008, amb una vintena d'associats. "És una prova de creixement", ha subratllat. L'informe analitza, d'una banda, l'impacte directe sobre l'economia local —977.190 euros durant 2016—, que es genera a partir dels recursos de l'entitat, els esdeveniments que organitza o les campanyes de promoció. També quantifica l'impacte total, incloent l'efecte econòmic induït en el teixit productiu local, que s'eleva a 1.411.062 l'any passat. Esta última xifra, apunta, equival a la creació de 25,8 llocs de treball.
L'estudi, a més, analitza l'eficiència en l'ús dels recursos públics que percep de l'Ajuntament. Així, el document apunta que cada euro que hi aporta el consistori arriba a generar un impacte 57,9. Addicionalment, per cada 10.000 euros de recursos municipals invertits, es generen 10,6 llocs de treball. "No tenim una gran dependència de les subvencions públiques", ha volgut remarcar el coordinador de l'Estació Nàutica, Jordi Roig. L'associació té un pressupost anual de funcionament d'entre 65.000 i 70.000 euros —en el qual s'inclouen els 20.000 del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona—. L'aportació municipal, principalment en l'aportació de recursos humans per assistència tècnica, està valorada en uns 24.300 euros, una xifra que representa una tercera part del pressupost —tot i que formalment no s'inclou—.
Actualment, l'Estació Nàutica de La Ràpita aplega 84 empreses i entitats associades, que suposen uns actius totals de 67.84 milions d'euros, 300 treballadors i una facturació de 22,73 milions. A banda de remarcar les dades de creixement, la regidora de Turisme, Rosa Anglès, ha intentat posar en valor la seua importància a l'hora de desenvolupar accions promocionals coordinades així com "estructurar tot el producte turístic i comercial" del municipi. "Se'n beneficien tots, els empresaris i tots els turistes", ha declarat. Especialment, ha abundat, davant el canvi de perfil dels turistes, uns visitants que tendixen a preparar molt els seus viatges i que, ara, amb l'Estació Nàutica operant, ja poden contractar directament els serveis i productes a través de l'oficina de turisme.
L'alcalde de la població, Josep Caparrós, ha advocat per estendre "l'èxit" d'este model de col·laboració públic-privada que representa l'Estació Nàutica al desenvolupament global del municipi, a partir de la "transversalitat" i la implicació sinèrgica de tots els sectors econòmics. Caparrós ha reivindicat el model de propi de l'entitat com el "més oportú" per als interessos del municipi, després que altres pobles veïns del Delta de l'Ebre, com l'Ampolla i Deltebre, hagen anunciat la seua integració a l'Estació Nàutica de la Costa Daurada. Segons l'alcalde, La Ràpita aplica el model més estès a la costa catalana i basat en la implicació del teixit empresarial local, a més d'agents territorials. "Venem Sant Carles de la Ràpita i la marca turística Terres de l'Ebre. Si algú opta per anar-se'n a la marca del veí els ho haureu de preguntar a ells", ha resposta als mitjans de comunicació.