L’arròs del Delta, presoner de les subvencions

Arròs, cítrics, raïm, ametlles, olives, fruita dolça i verdures. El camp de les Terres de l’Ebre oferix un cistella agrícola tan potent i variada com diversos són els paisatges modelats pels conreus. De fet, una de les característiques de l’estructura productiva de les Terres de l’Ebre en comparació amb la resta de Catalunya és el major pes de les activitats primàries. “Allò que volem és saber si en el nou país que volem crear hi tenen cabuda els pagesos o no, perquè ja en els últims cinc anys la població activa en el sector primari ha caigut d’un 3% a un 1%, i la renda agrària ha caigut un 40%. Volem saber si aquesta ha de ser la tònica del nou país”, reclama Rafel Verdiell, membre de la Comissió Permanent Nacional d'Unió de Pagesos (UP), mentre enfila camí cap a Barcelona com a component de la Marxa Pagesa.

L’arròs, els cítrics i les hortalisses tenen un pes especialment rellevant al Baix Ebre i el Montsià. La producció de fruita fresca (sobretot, préssecs, nectarines i cireres) es concentra a la Ribera d’Ebre. La fruita seca, principalment ametlles, és present a la Terra Alta, però ha anat perdent pes a la Ribera d’Ebre. El vi s’ha convertit en la producció més important de la Terra Alta i també és una producció que va prenent una importància creixent a la Ribera d’Ebre. L’oli, per la seva banda, és un producte destacat en les quatre comarques.

L’especificitat de cada conreu va vinculada a un paisatge excepcional, clau en este territori declarat Reserva de la Biosfera, però també unes amenaces pròpies, algunes de les quals tan flagrants que estan posant en perill la seva viabilitat, asseguren els pagesos. És el cas de l’arròs, el cultiu, d’entre els principals a les Terres de l’Ebre, que més ajuts rep, indispensables ara per ara per equilibrar una balança clarament deficitària. “Se’ns està pagant el quilo d’arròs clofolla a 0,28 euros quan, segons un estudi elaborat fa uns anys, els costos de producció ja s’elevaven a 0,36 euros per quilo”, assegura Rafel Verdiell. L’expansió de la plaga del caragol maçana ha disparat encara més les despeses. En este context, la viabilitat de les explotacions arrosseres del Delta de l’Ebre que tiren endavant 1.800 productors (fa uns anys n’eren 3.000) depèn del tot dels ajuts que reben, principalment del Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya 2014-2020. Unes subvencions cofinançades per diferents administracions condicionades a pràctiques respectuoses amb el medi ambient més enllà d’allò que dicta la pròpia normativa. Però les retallades del Departament d'Agricultura, comportaran una pèrdua de 7,5 milions, uns 395 euros per hectàrea de mitjana, i 20 milions d'euros en cinc anys, segons denuncien els sindicats agraris. “Està molt bé que Brussel·les incentive amb ajuts estes pràctiques ambientals, per salvaguardar el medi i la salut de les persones primant els conreus respectuosos , però aleshores no entenem com, paral·lelament, potencia amb tractats l’entrada d’arròs de països on les condicions ambientals són més laxes i lligat a això els costos de producció també inferiors, per tant competim en desavantatge”, lamenta. “Vivim en una presó que es diu subvenció, si esta falla, o es dupliquen els preus de venda o el conreu és inviable”, assegura un dels arrossaires i també sindicalista del Delta, Dani Forcadell.

La preocupació per la situació no es limita ni molt menys a l'arròs, abarca de forma general el conjunt de la producció agrària ebrenca, però amb diferències notables, això sí, perquè hi ha sectors en alça i per contra hi ha casos especialment “dramàtics”, afirma Verdiell. El dels cítrics n’és un altre. Entre els principals problemes en este cas apunta al comportament dels mercats. “La llei de la cadena alimentària dicta normes que haurien de regular en mercat, però en realitat les llotges de contractació, que fixen els preus, estan en mans de grans industrials que imposen les seues condicions, i també, pel que fa a la distribució, uns pocs controlen el mercat, fet que lligat a les importacions de països com Sudàfrica, dibuixa un altre drama”, assegura el sindicalista.