24
de gener
del
2017
Actualitzat
a les
16:44h
El Parc Natural del Delta de l'Ebre ha instal·lat una estació de bombament d'aigua dolça que funciona amb energia solar a la llacuna de l'Encanyissada, a Amposta. El sistema permet reduir la salinització de la bassa, provocada per la disminució de l'entrada d'aigua dolça des dels canals de desguàs. Amb la nova instal·lació es reduix l'efecte de l'aigua salada sobre l'ecosistema de la llacuna, que en els darrers temps ha provocat la pràctica desaparició de les praderies d'algues submergides, un fet que repercutix en les poblacions d'ocells i peixos. El bombament amb energies renovables és una alternativa viable i sostenible preveient que la situació s'agreujarà en altres llacunes amb el canvi climàtic. El sistema permet bombejar un cabal de 200 litres per segon i posar en moviment les masses d'aigua a les zones mortes de la llacuna.
Les causes de la reducció de l'aportació d'aigua dolça a les llacunes del Delta de l'Ebre són diverses, des dels canvis als conreus fins a l'adaptació del cultiu de l'arròs a la plaga del caragol maçana. Però la salinització de les basses és sobretot causat per l'augment de les marees i la subsidència dels arrossars, que s'enfonsen i obliguen a desguassar l'aigua dolça amb bombes i no es pot fer arribar l'aigua per gravetat fins a les llacunes. Solucionar el problema, des del punt vista energètic, "era complicat" perquè els costos per bombar grans cabals són molt elevats.
Hàbitat prioritari
El parc està format per un conjunt de sistemes naturals humits entre els quals destaca la importància de les basses, tant pel seu valor natural com per les activitats socioeconòmiques que s'hi desenvolupen. Són ambients coneguts com a llacunes litorals mediterrànies i estan considerats com a hàbitat prioritari per la Directiva Hàbitats de la Unió Europea. Al Delta de l'Ebre hi ha vuit llacunes litorals, que ocupen 1.500 hectàrees d'aigua.
Des dels anys 80 del segle passat s'han anat construint els grans desguassos de circumval·lació a les principals basses del Delta, incloent-hi el de l'Encanyissada. Estes obres han augmentat la productivitat i la seguretat de la collita dels arrossars i, alhora, han anat recollint l'aigua de desguàs dels camps d'arròs. Des d'estos canals, un conjunt de comportes proveixen les llacunes d'aigua dolça per gravetat. Però, des de fa uns anys, n'entra cada cop menys.
L'actuació, que ha tingut un cost de 53.796 euros, l'ha finançat l'Obra Social "la Caixa", a través del conveni signat amb el Departament de Territori i Sostenibilitat per realitzar actuacions en els espais naturals protegits de Catalunya.
Les causes de la reducció de l'aportació d'aigua dolça a les llacunes del Delta de l'Ebre són diverses, des dels canvis als conreus fins a l'adaptació del cultiu de l'arròs a la plaga del caragol maçana. Però la salinització de les basses és sobretot causat per l'augment de les marees i la subsidència dels arrossars, que s'enfonsen i obliguen a desguassar l'aigua dolça amb bombes i no es pot fer arribar l'aigua per gravetat fins a les llacunes. Solucionar el problema, des del punt vista energètic, "era complicat" perquè els costos per bombar grans cabals són molt elevats.
Hàbitat prioritari
El parc està format per un conjunt de sistemes naturals humits entre els quals destaca la importància de les basses, tant pel seu valor natural com per les activitats socioeconòmiques que s'hi desenvolupen. Són ambients coneguts com a llacunes litorals mediterrànies i estan considerats com a hàbitat prioritari per la Directiva Hàbitats de la Unió Europea. Al Delta de l'Ebre hi ha vuit llacunes litorals, que ocupen 1.500 hectàrees d'aigua.
Des dels anys 80 del segle passat s'han anat construint els grans desguassos de circumval·lació a les principals basses del Delta, incloent-hi el de l'Encanyissada. Estes obres han augmentat la productivitat i la seguretat de la collita dels arrossars i, alhora, han anat recollint l'aigua de desguàs dels camps d'arròs. Des d'estos canals, un conjunt de comportes proveixen les llacunes d'aigua dolça per gravetat. Però, des de fa uns anys, n'entra cada cop menys.
L'actuació, que ha tingut un cost de 53.796 euros, l'ha finançat l'Obra Social "la Caixa", a través del conveni signat amb el Departament de Territori i Sostenibilitat per realitzar actuacions en els espais naturals protegits de Catalunya.