REPÀS AL 2016

Any tràgic a la carretera

L'accident d'autocar a Freginals marca este 2016 a les Terres de l'Ebre | Les reiterades incidències a l'R15 i R16 i la consulta pel monument franquista de Tortosa, entre altres temes destacats de l'any

per ACN, Terres de l'Ebre, 30 de desembre de 2016 a les 12:46 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de desembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'any 2016 estarà marcat a les Terres de l'Ebre per una de les pitjors tragèdies que es recorden al territori. Tretze estudiants d'Erasmus van morir la matinada del 20 de març en un accident d'autocar a l'AP-7 quan tornaven de les falles de València, al seu pas pel terme de Freginals (Montsià). L'evacuació dels ferits, la identificació dels cossos i repatriació, així com la posterior investigació judicial van marcar l'agenda mediàtica estatal i internacional durant els dies posteriors a l'accident.

Però este any que acaba també serà recordat pel degoteig constant de les incidències que ha acumulat la R16, la línia que uneix Tortosa amb Barcelona, i que ha acabat fent que el Govern pacte amb Renfe l'aturada dels Euromed a l'estació de l'Aldea, a preu de regional, per compensar el servei ferroviari deficitari al territori, com també patix la línia R15, que circula per l'interior, igualment amb incidències continuades.


El 2016 també serà l'any en què l'Ajuntament de Tortosa va celebrar la consulta pel monument franquista del riu Ebre, on el 68% dels participants van optar per mantenir-lo i reinterpretar-lo.

Durant l'any també han continuat els talls a l'N-340 per reclamar la gratuïtat de l'AP-7. Els accidents en la via més congestionada de les Terres de l'Ebre han continuat, el darrer i més tràgic, el de dos joves de 18 i 15 anys que van morir quan un cotxe, amb el conductor drogat, va envestir la moto en què viatjaven.

També ha acabat una nova temporada de correbous que va començar accidentada amb una agressió a animalistes al Mas de Barberans (Montsià).

Tretze estudiants d'Erasmus moren en un accident d'autocar a Freginals 

 

L'autocar, un cop la grua va poder remuntar-lo Foto: ACN


Tornaven la matinada del 20 de març de València, de la festa de les Falles, quan l'autocar on viatjaven va sortir de l'autopista AP-7 i va bolcar bruscament, a l'altura del terme municipal de Freginals (Montsià). Tretze estudiants d'Erasmus de la Universitat de Barcelona, set d'elles italianes, van perdre la vida i 40 més van resultar ferides de diversa consideració en un sinistre que va causar una autèntica commoció al país i a l'exterior. El vehicle sinistrat era el cinquè i últim d'una caravana organitzada per un viatge de lleure organitzat pels estudiants estrangers. Tot i donar negatiu en les proves d'alcoholèmia i drogues, el conductor, inicialment ferit lleu, va ser detingut pels Mossos. Es va convertir, durant mesos, en l'únic investigat en les diligències judicials obertes pel cas. L'informe policial va determinar que l'home, amb disset anys d'experiència, havia agafar el volant cansat i s'havia adormit. Finalment, i sense arribar a declarar davant del jutge -va romandre hospitalitzat durant mesos arran l'accident-, el cas ha estat arxivat provisionalment. Diverses víctimes i Fiscalia ja han anunciat que recorreran.

Més de 130 de talls dels veïns a l’N-340 per seguir reclamant la gratuïtat de l’AP-7
 

Els alcaldes ebrencs han sostingut este pancarta al tall de l'N-340 al Perelló. Foto: Sílvia Berbís


Cada setmana de l’any, i cada dia durant l’estiu, els veïns que protesten contra la sinistralitat de la carretera N-340 han fet talls de trànsit en diferents punts del territori. Setmana a setmana i dia a dia, des de l’Ametlla de Mar (Baix Ebre), les Cases d’Alcanar (Montsià) i Vinaròs (Baix Maestrat), han demostrat una lluita persistent que no volen acabar fins aconseguir l’objectiu pel qual van començar a mobilitzar-se a finals de setembre de 2015: la gratuïtat de peatges de l’AP-7. El moviment veïnal, com els transportistes, rebutgen que es bonifiquen els camions i se’ls desvie per l’AP-7. De moment però, la única solució aplicada per Foment ha estat la construcció de rotondes en el tram ebrenc de l'N-340, la limitació de la velocitat a 80 km/h i una doble línia contínua de més de 40 quilòmetres que afecta tot el tram ebrenc de la carretera nacional. La sinistralitat ha estat menor que el 2015: 9 persones han perdut la vida en accidents a l'N-340 aquest any, 7 de les quals al tram del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre. Les dos darreres aquest passat 22 de desembre a Amposta. Dos joves de 18 i 15 anys, tots dos estudiants de l'Institut de Tecnificació d'Amposta. Es desplaçaven amb moto per l'N-340 direcció La Ràpita quan el conductor furgoneta, que posteriorment va donar positiu en drogues- els va envestir. 
 

Dolor i llàgrimes d'amics i companys d'Institut dels dos joves de 18 i 15 anys. Foto: Sofia Cabanes


Els tortosins decideixen mantenir i reinterpretar el monument franquista
 

Un ciutadà camina pel pont de l'Estat mentre observa el monument. Foto: Sofia Cabanes

 
El passat 28 de maig, Tortosa va sotmetre a consulta popular el futur del polèmic monument franquista que hi ha al mig del riu Ebre. Amb un 68% dels vots, els tortosins van decidir que el monument es mantingue, es reinterprete i es contextualitze, per davant de l'altra opció que amb un 31% dels vots optava per retirar el monòlit i museïtzar-lo. En total van participar en la consulta, la primera que es feia a la ciutat de Tortosa, 8.464 votants, un 29,73% del cens que podia votar. Set mesos després de la consulta, el govern municipal, integrat per CiU i ERC, encara no ha presentat cap proposta per reinterpretar el monument malgrat que l'alcalde, Ferran Bel, es va comprometre a impulsar l'opció guanyadora durant l'actual mandat municipal. Després de la celebració de la consulta, el Jutjat Contenciós de Tarragona va admetre a tràmit una demanda d'un advocat madrileny i ara haurà de decidir si l'Ajuntament està incomplint la Llei de memòria històrica mantenint el monument franquista al mig del riu.

Les continuades incidències a l'R16 fan que l'Euromed s'ature a l'estació de l'Aldea
 

Un bomber ajuda una persona gran a caminar per les vies. Foto: Carme Gaseni



L'any 2016 ha estat marcat més que mai per un reguitzell continuat d'incidències a l'R16, la línia que porta de Tortosa a Barcelona, i que tenia un índex de puntualitat només del 23%. Els nombrosos retards van crear indignació entre els usuaris que al juny van tallar la via del tren a l'estació de l'Aldea per denunciar el deficient servei que ofereix Renfe i Adif al territori. El degoteig va continuar durant l'estiu i a partir del 5 d'agost van entrar en servei uns nous horaris que incrementaven el temps de trajecte entre Barcelona i Tortosa una mitjana de vuit minuts per ajustar els retards al temps real. Els reajustaments horaris no van acabar però, amb les incidències que durant el mes d'agost es van repetir, malgrat incrementar la puntualitat fins al 63%. El Govern va negociar amb Adif i Renfe l'aturada dels trens Euromed a l'estació de l'Aldea, a partir del 12 de novembre, com a compensació pel deficient servei ferroviari. Així, els usuaris de les Terres de l'Ebre poden utilitzar l'Euromed per anar i tornar de Barcelona a preu de rodalies, que subvenciona la Generalitat. Coincidint amb esta fita històrica pel territori, van entrar en servei uns nous ajustos horaris per encabir les aturades de l'Euromed a la xarxa ferroviària. 

L'exalcalde de l'Ametlla de Mar acaba empresonat arran d'una operació anticorrupció en diversos ajuntaments
 

Foto d'Arxiu. Andreu Martí compareixia el 25 de març de 2014 acompanyat del seu advocat Antoni Valls per defensar-se de la primera denúncia sobre les adjudicacions de la Cala Gestió. Foto: ACN


Macroescorcolls sincronitzats en deu ajuntaments i onze detinguts, entre els quals, l'exalcalde de l'Ametlla de Mar, el convergent Andreu Martí. L'anomenada operació 'Térmyca', que emana de la investigació judicial per corrupció a Torredembarra, va esclatar com una bomba a primer hora del matí del passat 5 de juliol amb el desplegament de 300 agents de la Guàrdia Civil per diversos consistoris de les Terres de l'Ebre -l'Ametlla de Mar, Tortosa i Ascó- i de la resta de Catalunya. El nexe comú de les administracions locals investigades era la consultora local Efial -el gerent de la qual, Antonio Martos, també va ser detingut-, que només del consistori calero havia cobrat 3,5 milions d'euros i s'emportava un 5% de cadascuna de les adjudicacions de projectes urbanístics i equipaments que efectuava a través de la societat municipal la Cala Gestió. Els investigadors van acabar corroborant que Martí tenia 2,3 milions d'euros en un compte bancari d'Andorra i dues societats a Panamà. El jutge del Vendrell va acabar enviant Martos i Martí a la presó i va deixar en llibertat amb càrrecs a la resta de detinguts. A tots ells els investiga per delictes contra l'administració pública, organització criminal i blanqueig de capitals. Martí va acabar sortint de la presó després d'unes setmanes gràcies a un aval que li va permetre cobrir la fiança de 600.000 euros.

L’agressió a dues activistes marca la temporada de bous de més tensió entre animalistes i taurina
 
 



Tot i que fa anys que es viu un permanent estira i arronsa entre taurins i antitaurins per les festes amb bous a les Terres de l’Ebre, la de 2016 ha estat la campanya més tensa i complicada. Alguns actes de les dues primeres festes de la temporada no van acabar bé. Una dura escridassa a un grup d’activistes en un bou embolat d’Aldover (Baix Ebre) i l’agressió a dues animalistes als bous a la plaça del Mas de Barberans (Montsià), van fer arrencar la temporada amb molt males perspectives. Amb la col·laboració dels Mossos d’Esquadra, que han estat molt presents a les places, la campanya ha estat marcada per un protocol de les comissions taurines i els ajuntaments que ha facilitat l’accés als actes taurins dels animalistes i també ha facilitat la feina de la premsa. Paral·lelament, ha estat el primer any sense la modalitat dels bous a la mar. A les Cases d’Alcanar (Montsià) van optar per celebrar únicament bous a la plaça del port marítim mentre la justícia no resol si la modalitat està, o no, emparada en la llei dels correbous. 

L'Ebre surt en tromba al carrer per frenar a Europa el Pla Hidrològic de Conca
 

Narcís Prat, darrera d'una de les pancartes de capçalera de la manifestació. Foto: Sofia Cabanes



Diverses deseners de milers de manifestants -ebrencs,catalans i de la resta de l'Estat- van prendre els carrers d'Amposta el 7 de febrer per rebutjar de forma clara i contundent el Pla Hidrològic de la Conca de l'Ebre aprovat pel govern espanyol en funcions un mes abans. La protesta, la més massiva organitzada mai al territori i, aquest cop, amb el suport del Govern i la majoria dels partits catalans, tenia com a objectiu fer visible davant les institucions europees els incompliments normatius i els greus perjudicis sobre el tram final del riu i el Delta que la nova planificació hidrològica aprovada a corre-cuita per l'executiu del PP ocasionaria. Més embassaments, més regadius i menys cabals: la mort social, econòmica i ecològica del riu, segons va denunciar la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE). La visita, just a l'endemà, d'una delegació del Parlament Europeu per valorar sobre el terreny les conseqüències del Pla per al Delta va culminar amb un contundent informe, aprovat per l'Eurocambra, que censurava la política hidrològica del PP, reclamava la revisió dels cabals per al tram final i la retirada del Pla. La PDE, però, continua alerta i preparant arguments per fer front a la nova ofensiva que, avisa, ultimen el nou govern del PP i els seus aliats per materialitzar un transvasament de l'Ebre a través de regadius o un Pacte Nacional de l'Aigua amb possible interconnexió de conques.

Els consumidors comencen a pagar els plats trencats del projecte Castor
 

Una vintena de persones de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia s'ha concentrat a les portes dels jutjats. Foto: Pepo Morillo



Mentre exalts càrrecs, funcionaris estatals i directius de l'empresa promotora del projecte Castor -fins una vintena d'investigats, en total- han anat desfilant de forma parsimoniosa pels jutjats de Vinaròs, els consumidors i els ciutadans han començat a assumir, a partir d'aquest 2016 i via factura del gas, el mil milionari del fiasco que va suposar la seva construcció i fracassat intent de posada en marxa. Finalment, el govern espanyol ha acabat garantint a Escal UGS el cobrament d'un mínim de 1.760 milions d'euros, després de reconèixer un nou i desconegut pagament d'uns 300 milions d'euros pendents per la construcció i gestió del magatzem de gas submarí. A Vinaròs, on un quart jutge ha assumit una causa considerada ja complexa -fet que permet allargar el període d'investigació fins a un any i mig-, l'empresa controlada pel grup ACS de Florentino Pérez continua intentant desacreditar els informes científics dels organismes estatals, segons els quals els més d'un miler de terratrèmols van ser provocats per la injecció de gas a l'estructura geològica. De moment, l'estudi que el Massachusetts Institute of Technology (MIT) havia de lliurar al govern espanyol aquest mes de novembre i que havia de servir com a base per decidir el futur del projecte encara no ha aparegut.

El cas de corrupció d'Acuamed esquitxa la inacabada descontaminació de l'embassament de Flix
 

Imatge de les obres de descontaminació de l'embassament de Flix. Foto: S. Berbís



El projecte de descontaminació de l'embassament de Flix, que el govern espanyol presentava com a modèlic davant d'Europa i del món, segueix mantenint una considerable quantitat de residus i escàndols enterrats al fons. Just uns dies després que el govern espanyol donés per finalitzada l'extracció dels llots tòxics del fons del pantà, a finals del passat 2015 -el termini exigit per la Unió Europea per finançar el 70% dels 165 milions que ha costat el projecte-, una investigació judicial escapçava la cúpula de la societat estatal Acuamed per suposada corrupció, precisament, per contractacions irregulars relacionades, entre d'altres, amb aquesta obra.

Tot i que l'executiu del PP s'havia compromès a enllestir les tasques pendents al llarg de l'any, la total inacció i la manca d'informació sobre l'estat de les obres va impulsar l'Ajuntament de Flix i la Generalitat a reclamar informació fidedigna sobre l'estat dels treballs i exigir la seva finalització. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, acaba revelant que encara queden 150.000 tones de llots tòxics pendents d'extreure del fons del pantà, un 12% del previst.

El govern espanyol nega ara que hagi acabat les obres i promet, un altre cop, enllestir-les definitivament durant l'any vinent. Paral·lelament, el consistori flixanco manté oberta la seva batalla particular perquè Ercros -que vol tancar la fàbrica a finals de 2017- es faci càrrec de netejar els terrenys contaminats que ocupa al municipi.

 

 

Participació