20
de desembre
del
2016
Actualitzat
a les
16:14h
Zones sense cobertura de mòbil que s'han de cobrir amb cotxes equipats amb megàfon, vies de tren amb velocitat reduïda al mínim, carreteres d'evacuació que no condueixen enlloc i alcaldes que no saben cap on dirigirien els seus veïns en cas d'accident greu.
Este és el panorama que dibuixen veïns i ajuntaments de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona més pròxims a les centrals nuclears catalanes, Ascó i Vandellòs, davant la possibilitat d'un accident. Els plans d'emergència nuclears dissenyats als anys 80 no s'han acabat d'implementar i han quedat obsolets en molts aspectes. Això és el que el grup parlamentari d'Esquerra Republicana portarà al Congrés dels Diputats en forma de proposició no de llei. Volen que s'actualitzen estos instruments i es doten de recursos de forma efectiva. A més, creuen necessari, especialment després de l'experiència de Fukushima, ampliar el radi de la zona més pròxima als complexos atòmics dels municipis inclosos fins a uns 20 quilòmetres de distància.
L'existència de nombroses zones d'ombra en la cobertura de telefonia mòbil és un dels problemes més habituals que assenyalen veïns i ajuntaments de les àrees pròximes a les centrals nuclears, especialment a la zona d'Ascó. Unes xarxes, a més, apunten els alcaldes, que se solen col·lapsar fàcilment en moments d'ús més elevat de l'habitual, com festius assenyalats, especialment si han de cobrir nuclis de població pròxims d'uns 100.000 habitants, com seria el cas de la ciutat de Reus –dins del radi de 30 quilòmetres de Vandellòs-. Estes disfuncions impedeixen, segons remarca la proposta parlamentària dels republicans, poder usar esta tecnologia per avisar en zones urbanes o en les rutes d'evacuació en cas d'haver d'activar els plans actuals. "No té sentit anar amb un megàfon sobre el cotxe avisant els pagesos per tot arreu. Això, avui en dia no toca", resumeix el diputat d'ERC al Congrés, Jordi Salvadó. Per si fos poc, no tots els sistemes de megafonia dels nuclis urbans funcionen adequadament ni arriben a tots els racons, denuncia ERC.
Els republicans s'han compromès a fer un inventari de totes estes mancances per traslladar-les als responsables de la seguretat nuclear estatal, a qui acusen obertament de "menysprear" un territori que concentra el 50% de la producció d'energia nuclear estatal.
Les incidències detectades a les centrals catalanes durant els últims anys i l'accident de Fukushima, al Japó, el passat 2011 han canviat la perspectiva generat una major sensibilitat de les administracions públiques respecte la gestió de possibles emergències nuclears. El problema, però, és que, de moment, tota esta preocupació no ha passat del paper. "A Benissanet no s'ha fet mai un simulacre d'emergència", assegura l'alcalde del municipi de la Ribera d'Ebre, Xavier Arbó.
Essencials per garantir una possible evacuació, les actuals infraestructures –viàries i ferroviàries- grinyolen per les seues mancances i deficiències. Del mateix Pla d'Emergència Nuclear de Tarragona (PENTA) emanen obres com la construcció d'un pont sobre el riu, a Riba-roja d'Ebre, que condueix a una pista rural sense asfaltar. O la d'una carretera -en construcció en estos moments- per evacuar cap al sud els veïns de l'Ametlla de Mar, paral·lela a l'autopista AP-7, que desemboca en un camí veïnal del Perelló.
Salvador ha citat també la situació de la xarxa ferroviària, amb trams de via a la zona de la Ribera d'Ebre i el Priorat on els combois no poden superar els 30 quilòmetres per hora. "Tant en infraestructures viàries, ferrocarril com telecomunicacions no estem a l'alçada en una zona nuclear", sintetitza Salvadó.
Perill a un radi de 20 quilòmetres
Les mancances denunciades, però, afecten el fons però també la forma com s'estructuren les mateixes disposicions. Els plans d'emergència establien una zona I de mesures de protecció urgents dins del radi de 10 quilòmetres de cada central. Estos són els únics municipis que han estat rebent recursos econòmics i materials de protecció civil amb "convocatòries de subvencions de recursos escassos", apunta la moció d'ERC. Però fora d'esta distància, tot i el reconeixement zona II de mesures de llarga duració els municipis en un radi entre els 10 i 30 quilòmetres –on s'inclourien ciutats com Reus-, els recursos han estat pràcticament inexistents. Així ho corrobora l'alcalde de la Granadella (Garrigues): "els que estem al segon cinturó de la distància d'Ascó, tenim recursos zero. Ens han donat de 2 a 3.000 euros, amb unes carreteres del Tercer Món, en les quals, si hi ha emergència nuclear, no podem ni sabem com hem d'evacuar esta gent, quins protocols hem de seguir amb el famós pla PENTA dels anys 80, només actualitzem amb els telèfons que ens van canviant als ajuntaments".
Un dels efectes del cas Fukushima, precisament, ha estat la constatació que la zona més afectada per un accident nuclear és la que s'estén en un radi de 20 quilòmetres, el doble de la zona de seguretat prioritària actual. Després que les autoritats japoneses refessin els seus propis plans, la Unió Europea va adoptar les lliçons apreses d'este cas en l'anomenada directiva Euratom. En este sentit, la proposta dels republicans, no només demana que es transpose immediatament esta normativa a l'ordenament jurídic espanyol, sinó que el govern espanyol actue en la línia de crear una subzona II A, els municipis situats en un radi entre els 10 i els 20 quilòmetres de cada planta atòmica, perquè puguen disposar de mecanismes de planificació i recursos per a situacions d'emergència com els que disposen les incloses en l'àrea prioritària més pròxima.
Esta reformulació hauria de suposar, doncs, l'aportació pública de recursos addicionals per cobrir un total 46 municipis de les Terres de l'Ebre, el Camp de Tarragona i Ponent situats a menys de 20 quilòmetres de les centrals millorant aspectes com la cobertura de telefonia mòbil, la supervisió dels plans d'emergències i les actuacions en infraestructures per implementar les necessitats pendents i futures. Els republicans, a més, demanen que una auditoria externa a càrrec d'un organisme internacional evalue els riscos de les centrals nuclears estatals i els seus plans d'emergència. Salvador també ha convidat el president del CSN i els dirigents del govern espanyol a visitar les Terres de l'Ebre per conèixer de primera mà i sobre el terreny estes deficiències.
Este és el panorama que dibuixen veïns i ajuntaments de les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona més pròxims a les centrals nuclears catalanes, Ascó i Vandellòs, davant la possibilitat d'un accident. Els plans d'emergència nuclears dissenyats als anys 80 no s'han acabat d'implementar i han quedat obsolets en molts aspectes. Això és el que el grup parlamentari d'Esquerra Republicana portarà al Congrés dels Diputats en forma de proposició no de llei. Volen que s'actualitzen estos instruments i es doten de recursos de forma efectiva. A més, creuen necessari, especialment després de l'experiència de Fukushima, ampliar el radi de la zona més pròxima als complexos atòmics dels municipis inclosos fins a uns 20 quilòmetres de distància.
L'existència de nombroses zones d'ombra en la cobertura de telefonia mòbil és un dels problemes més habituals que assenyalen veïns i ajuntaments de les àrees pròximes a les centrals nuclears, especialment a la zona d'Ascó. Unes xarxes, a més, apunten els alcaldes, que se solen col·lapsar fàcilment en moments d'ús més elevat de l'habitual, com festius assenyalats, especialment si han de cobrir nuclis de població pròxims d'uns 100.000 habitants, com seria el cas de la ciutat de Reus –dins del radi de 30 quilòmetres de Vandellòs-. Estes disfuncions impedeixen, segons remarca la proposta parlamentària dels republicans, poder usar esta tecnologia per avisar en zones urbanes o en les rutes d'evacuació en cas d'haver d'activar els plans actuals. "No té sentit anar amb un megàfon sobre el cotxe avisant els pagesos per tot arreu. Això, avui en dia no toca", resumeix el diputat d'ERC al Congrés, Jordi Salvadó. Per si fos poc, no tots els sistemes de megafonia dels nuclis urbans funcionen adequadament ni arriben a tots els racons, denuncia ERC.
Els republicans s'han compromès a fer un inventari de totes estes mancances per traslladar-les als responsables de la seguretat nuclear estatal, a qui acusen obertament de "menysprear" un territori que concentra el 50% de la producció d'energia nuclear estatal.
Les incidències detectades a les centrals catalanes durant els últims anys i l'accident de Fukushima, al Japó, el passat 2011 han canviat la perspectiva generat una major sensibilitat de les administracions públiques respecte la gestió de possibles emergències nuclears. El problema, però, és que, de moment, tota esta preocupació no ha passat del paper. "A Benissanet no s'ha fet mai un simulacre d'emergència", assegura l'alcalde del municipi de la Ribera d'Ebre, Xavier Arbó.
Essencials per garantir una possible evacuació, les actuals infraestructures –viàries i ferroviàries- grinyolen per les seues mancances i deficiències. Del mateix Pla d'Emergència Nuclear de Tarragona (PENTA) emanen obres com la construcció d'un pont sobre el riu, a Riba-roja d'Ebre, que condueix a una pista rural sense asfaltar. O la d'una carretera -en construcció en estos moments- per evacuar cap al sud els veïns de l'Ametlla de Mar, paral·lela a l'autopista AP-7, que desemboca en un camí veïnal del Perelló.
Salvador ha citat també la situació de la xarxa ferroviària, amb trams de via a la zona de la Ribera d'Ebre i el Priorat on els combois no poden superar els 30 quilòmetres per hora. "Tant en infraestructures viàries, ferrocarril com telecomunicacions no estem a l'alçada en una zona nuclear", sintetitza Salvadó.
El diputat d'ERC al Congrés, Jordi Salvador, al centre, amb el senador, Miquel Aubà, el diputat al Parlament, Ferran Civit, i els alcaldes de Benissanet i la Granadella, Xavier Arbó i Carlos Gibert. Foto: ACN
Perill a un radi de 20 quilòmetres
Les mancances denunciades, però, afecten el fons però també la forma com s'estructuren les mateixes disposicions. Els plans d'emergència establien una zona I de mesures de protecció urgents dins del radi de 10 quilòmetres de cada central. Estos són els únics municipis que han estat rebent recursos econòmics i materials de protecció civil amb "convocatòries de subvencions de recursos escassos", apunta la moció d'ERC. Però fora d'esta distància, tot i el reconeixement zona II de mesures de llarga duració els municipis en un radi entre els 10 i 30 quilòmetres –on s'inclourien ciutats com Reus-, els recursos han estat pràcticament inexistents. Així ho corrobora l'alcalde de la Granadella (Garrigues): "els que estem al segon cinturó de la distància d'Ascó, tenim recursos zero. Ens han donat de 2 a 3.000 euros, amb unes carreteres del Tercer Món, en les quals, si hi ha emergència nuclear, no podem ni sabem com hem d'evacuar esta gent, quins protocols hem de seguir amb el famós pla PENTA dels anys 80, només actualitzem amb els telèfons que ens van canviant als ajuntaments".
Un dels efectes del cas Fukushima, precisament, ha estat la constatació que la zona més afectada per un accident nuclear és la que s'estén en un radi de 20 quilòmetres, el doble de la zona de seguretat prioritària actual. Després que les autoritats japoneses refessin els seus propis plans, la Unió Europea va adoptar les lliçons apreses d'este cas en l'anomenada directiva Euratom. En este sentit, la proposta dels republicans, no només demana que es transpose immediatament esta normativa a l'ordenament jurídic espanyol, sinó que el govern espanyol actue en la línia de crear una subzona II A, els municipis situats en un radi entre els 10 i els 20 quilòmetres de cada planta atòmica, perquè puguen disposar de mecanismes de planificació i recursos per a situacions d'emergència com els que disposen les incloses en l'àrea prioritària més pròxima.
Esta reformulació hauria de suposar, doncs, l'aportació pública de recursos addicionals per cobrir un total 46 municipis de les Terres de l'Ebre, el Camp de Tarragona i Ponent situats a menys de 20 quilòmetres de les centrals millorant aspectes com la cobertura de telefonia mòbil, la supervisió dels plans d'emergències i les actuacions en infraestructures per implementar les necessitats pendents i futures. Els republicans, a més, demanen que una auditoria externa a càrrec d'un organisme internacional evalue els riscos de les centrals nuclears estatals i els seus plans d'emergència. Salvador també ha convidat el president del CSN i els dirigents del govern espanyol a visitar les Terres de l'Ebre per conèixer de primera mà i sobre el terreny estes deficiències.