La realitat és, però, que vam dixar el monopoli per entrar en un oligopoli, on unes poques empreses controlen el mercat, fixen preus abusius, i on els beneficis del que ens espolien són privats. Resultat: Els preus no han dixat de pujar fins a ser uns dels més cars d'Europa.
Per entendre millor què passa en este sector us recomano veure el programa Salvados, de Jordi Èvole de novembre de 2012, titulat "Oligopoli".
Ja en este any 2013, la Plataforma per un Nou Model Energètic va promoure un segon documental titulat "Oligopoli 2", que també us recomano.
Alguns exemples de com ens afecta este mercat controlat per unes poques empreses:
- CTC. Quan es va 'liberalitzar' el sector, se van aprovar uns Costos de Transició a la Competència, on, amb diners de tots, vam pagar a les empreses elèctriques 3.400 milions d'euros perquè, teòricament, els preus havien de baixar. La realitat és que els preus mai no van baixar i estos diners ens els haurien de retornar. Però se veu que els 'gobiernos' de torn, tan preocupats pel dèficit del sector elèctric, no van pensar en reclamar estos diners -tot i que la Comissió Nacional d'Energia els ho va dir- i ara diuen que este tema ha prescrit. Resumint, hem regalat 3.400 milions d'euros als pobres de les empreses elèctriques.
- Efecte Dilluns en els Combustibles. Ves per on, els dilluns és quan la Unió Europea recull les dades dels preus dels combustibles a tota Europa. I quina casualitat, en dilluns els combustibles són més barats que la resta de la setmana, cosa que ens mostra com Repsol i Cepsa -principalment- poden fixar el preu a la seua conveniència.
- Manipulació de les Subhastes CESUR. En estes subhastes se fixa trimestralment el preu de la Tarifa d'Últim Recurs, que és la referència que surt al BOE pel preu de l'electricitat. L'oligopoli fàcilment manipula les subhastes, ja que controlen l'oferta de venda i la de compra i, casualment, quan és el moment de fixar la Tarifa de referència, el preu puja.
- Portes Giratòries. A més, veiem com molts polítics amb càrrecs importants quan dixen la política passen a formar part dels Consells d'Administració de les empreses de l'oligopoli, cobrant uns disbarats de diners i utilitzant la seua influència per afavorir estes empreses, encara que sigue en contra de l'interès general, en contra de tots nosaltres. Així, trobem a Acebes a Iberdrola, a Aznar a Endesa o a Gonzalez a Gas Natural, entre molts altres.
Continuarà,....