09
de desembre
del
2016
Actualitzat
el
12
de desembre
a les
10:34h
Les sospites que la denominació 'de Brai' que va rebre el Pinell, l'any 1916, era una errata han quedat confirmades amb un estudi del departament de Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida. Un error de transcripció de Broy a de Bray, i el fet que mai cap administració ni particular va al·legar ni protestar contra la pífia, ha determinat que, 100 anys després, el Pinell mantinga un nom equivocat. Durant la reforma de la Real Sociedad Geogràfica es va proposar dir-li Pinell del Río o Pinell de Ebro però un representant del partit judicial de Gandesa va establir que es diria Pinell de Broy, en referència a una gran partida d'on "brolla" l'aigua que abastia la font de la plaça municipal i que estava relacionada a una estirp feudal amb este nom.
L'estudi que confirma l'error de transcripció es va presentar divendres passat als veïns del Pinell de Brai. En un annex, els responsables de l'informe animen el consistori a remeiar l'equivocació. L'Ajuntament, de moment, vol mantenir obert el debat però no planteja una consulta per determinar què fer.
A proposta del doctor Jesús Burgueño i el seu equip del departament de Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida (UdL), el Pinell de Brai ha resolt l'enigma del nom actual. Ningú sabia per què a principi del segle XX se li va afegir de Brai per diferenciar-lo del seu homònim de la comarca del Solsonès. L'explicació més acceptada era aquella que considerava que amb Brai es feia referència a les característiques geològiques d'una gran partida del terme, justament coneguda com el Broi –provinent de broll. La finca del Broi és des d'on s'abastix d'aigua el poble, encara actualment, i havia estat la propietat d'un important senyor feudal amb este nom.
Ni les persones del Pinell de més edat sabien donar una resposta convincent a la part pròpia del topònim de Brai. La teoria de l'errata planava sobre el cas. De fet, l'historiador gandesà Anton Monné ja n'havia fet referència en un article a la premsa escrita, al maig de 1974, on també reivindicava molts altres errors en la toponímia dels pobles ebrencs. Ara la Universitat de Lleida ha pogut certificar, amb documents, que s'havia decidit posar Pinell de Broy al poble de la Terra Alta. La proposta l'havia fet el representant del partit judicial de Gandesa, Joaquín Monteverde, i havia substituït, amb un guixat a mà sobre el paper, Pinell de Ebro, proposta del secretari de la Diputació de Tarragona, Emili Morera. La primera opció de l'ens provincial havia estat Pinell del Río.
Però quan la documentació va arribar a Madrid, algun funcionari ho va confondre i va copiar Bray en diversos documents fins que es va publicar amb a a La Gaceta, el butlletí oficial de l'Estat espanyol. Ningú en va fer mai cap queixa o al·legació. El doctor Jesús Burgueño de la UdL ha criticat que, excepte Monné, ningú s'hagués adonat mai de l'error en un segle. "Ni Joan Coromines, ni Pompeu Fabra, ni mossèn Alcover ni la Generalitat l'any 33... Tothom que publicava la llista de municipis mantenia el Brai com si fos català correcte. Es buscaven explicacions estranyes quan és una simple errata ortogràfica", ha remarcat Burgueño. "La proposta es fa el 1907 i no es fa oficial fins al 1916. La gent no sabia d'on venia perquè feia molts anys que s'havia proposat i potser es va creure que això de Brai tenia algun sentit", ha afegit el doctor.
Debat obert però no prioritari
Des de la Universitat de Lleida s'anima el consistori del Pinell de Brai a aprofitar la informació de l'informe per remeiar la situació, i fer-ho "per coratge i estima a la llengua". Tot i que es va decidir tirar endavant la recerca amb un procés de participació ciutadana, la regidora de Cultura del Pinell de Brai, Eva Amposta, ha descartat que l'Ajuntament impulse una consulta per preguntar si cal canviar el nom del poble. No és una qüestió que hi haja sobre la taula ni entre les prioritats del consistori que, a la vegada, entoma el debat que li proposa l'equip universitari que els ha elaborat l'informe. L'annex de l'estudi detalla algunes de les iniciatives que es podrien emprendre a partir d'esta confirmació.
A diferència d'altres municipis de la comarca, com Horta de Sant Joan –on abans de fer una consulta popular s'estan fent conferències per justificar la denominació originària Orta que es vol recuperar-, la regidora del Pinell insistix que no hi ha una inquietud al municipi per reivindicar el nou nom. "La importància és tindre un informe molt precís i tècnic que dóna una explicació sobre què ha passat", ha defensat Amposta. "És interessant saber d'on ve però tampoc hem d'anar a més, de moment", ha afegit.
L'estudi que confirma l'error de transcripció es va presentar divendres passat als veïns del Pinell de Brai. En un annex, els responsables de l'informe animen el consistori a remeiar l'equivocació. L'Ajuntament, de moment, vol mantenir obert el debat però no planteja una consulta per determinar què fer.
A proposta del doctor Jesús Burgueño i el seu equip del departament de Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida (UdL), el Pinell de Brai ha resolt l'enigma del nom actual. Ningú sabia per què a principi del segle XX se li va afegir de Brai per diferenciar-lo del seu homònim de la comarca del Solsonès. L'explicació més acceptada era aquella que considerava que amb Brai es feia referència a les característiques geològiques d'una gran partida del terme, justament coneguda com el Broi –provinent de broll. La finca del Broi és des d'on s'abastix d'aigua el poble, encara actualment, i havia estat la propietat d'un important senyor feudal amb este nom.
Ni les persones del Pinell de més edat sabien donar una resposta convincent a la part pròpia del topònim de Brai. La teoria de l'errata planava sobre el cas. De fet, l'historiador gandesà Anton Monné ja n'havia fet referència en un article a la premsa escrita, al maig de 1974, on també reivindicava molts altres errors en la toponímia dels pobles ebrencs. Ara la Universitat de Lleida ha pogut certificar, amb documents, que s'havia decidit posar Pinell de Broy al poble de la Terra Alta. La proposta l'havia fet el representant del partit judicial de Gandesa, Joaquín Monteverde, i havia substituït, amb un guixat a mà sobre el paper, Pinell de Ebro, proposta del secretari de la Diputació de Tarragona, Emili Morera. La primera opció de l'ens provincial havia estat Pinell del Río.
Però quan la documentació va arribar a Madrid, algun funcionari ho va confondre i va copiar Bray en diversos documents fins que es va publicar amb a a La Gaceta, el butlletí oficial de l'Estat espanyol. Ningú en va fer mai cap queixa o al·legació. El doctor Jesús Burgueño de la UdL ha criticat que, excepte Monné, ningú s'hagués adonat mai de l'error en un segle. "Ni Joan Coromines, ni Pompeu Fabra, ni mossèn Alcover ni la Generalitat l'any 33... Tothom que publicava la llista de municipis mantenia el Brai com si fos català correcte. Es buscaven explicacions estranyes quan és una simple errata ortogràfica", ha remarcat Burgueño. "La proposta es fa el 1907 i no es fa oficial fins al 1916. La gent no sabia d'on venia perquè feia molts anys que s'havia proposat i potser es va creure que això de Brai tenia algun sentit", ha afegit el doctor.
Debat obert però no prioritari
Des de la Universitat de Lleida s'anima el consistori del Pinell de Brai a aprofitar la informació de l'informe per remeiar la situació, i fer-ho "per coratge i estima a la llengua". Tot i que es va decidir tirar endavant la recerca amb un procés de participació ciutadana, la regidora de Cultura del Pinell de Brai, Eva Amposta, ha descartat que l'Ajuntament impulse una consulta per preguntar si cal canviar el nom del poble. No és una qüestió que hi haja sobre la taula ni entre les prioritats del consistori que, a la vegada, entoma el debat que li proposa l'equip universitari que els ha elaborat l'informe. L'annex de l'estudi detalla algunes de les iniciatives que es podrien emprendre a partir d'esta confirmació.
A diferència d'altres municipis de la comarca, com Horta de Sant Joan –on abans de fer una consulta popular s'estan fent conferències per justificar la denominació originària Orta que es vol recuperar-, la regidora del Pinell insistix que no hi ha una inquietud al municipi per reivindicar el nou nom. "La importància és tindre un informe molt precís i tècnic que dóna una explicació sobre què ha passat", ha defensat Amposta. "És interessant saber d'on ve però tampoc hem d'anar a més, de moment", ha afegit.