21
de novembre
del
2016
Actualitzat
a les
17:25h
El Govern va homenatjar ahir les persones que van lluitar per les llibertats i la democràcia durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. El conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, va estar l'encarregat de cloure l'acte que es va fer al Paranimf de la Universitat de Barcelona (UB) en el qual també hi van participar els historiadors Borja de Riquer i Josep Fontana. En acabar, els homenatjats van rebre un diploma de la Generalitat en el qual se'ls reconeix la seua lluita.
En el seu discurs el conseller Romeva va ressaltar que "la lluita per les llibertats continua sent vigent, abans per aconseguir una democràcia amb separació de poders i ara perquè aquests poders no acabin separant-se de la democràcia". Romeva va descriure la legalitat franquista com uns anys en els quals "imperava l'arbitrarietat i la impunitat", i va apuntar que "salvant les distàncies, actualment encara presenciem amenaces d'actuacions judicials per permetre que els ciutadans expressin la seva opinió lliurament". En este sentit va sentenciar que "la persecució política no pot tornar".
A l'acte hi va assistir més de 400 persones entre les quals hi havia la directora general de Relacions Institucionals, Carme Garcia, i el director del Memorial Democràtic, Plàcid Garcia-Planas. La majoria del públic però, van estar els protagonistes de l'esdeveniment, les més de 300 persones homenatjades o bé familiars que van rebre el diploma de reconeixement en nom de qui va lluitar per les llibertats. El conseller també va voler explicar que "des del Govern, amb aquest homenatge i lliurament de diplomes, recuperem la reivindicació del llegat dels represaliats pel franquisme que es va iniciar el 2009 i que no va tenir la continuïtat necessària".
Presència ebrenca
La cantautora ebrenca, Montse Castellà, va obrir l'acte amb la interpretació de la cançó de Maria del Mar Bonet Què volen aquesta gent?. Tot seguit la periodista Carolina Rosich, qui va presentar l'acte, va donar pas als historiadors Borja de Riquer i Josep Fontana que van fer una aproximació històrica a la repressió franquista i van criticar la mancança de polítiques de recuperació de la memòria històrica fins avui.
Fontana va fer una intervenció breu en la qual va dir que "després de la guerra el règim va seguir matant, es van produir fins a 150.000 execucions", i va criticar la transició democràtica en dir que "va ser només un pacte sense passar comptes, sense condemnar els botxins ni compensar les víctimes, i així seguim".
De Riquer també va opinar en el mateix sentit en dir que "la limitació del procés de la transició va ser que hi hagués una excessiva confusió entre amnistia i oblit del passat", i va recordar que "el 19 d'octubre el Parlament de Catalunya va aprovar una llei per anul·lar de forma definitiva aquella paròdia de judicis franquistes. Finalment, malgrat el retard, s'esmena així el que haguessin hagut de fer les Corts espanyoles". Castellà va interpretar també Jo vinc d’un silenci, de Raimon, i Tristes guerras, composat per ella mateixa.
El dia escollit per a l'homenatge va estar el 20 de novembre precisament perquè coincidix amb l'aniversari de la mort del dictador. I el lloc és al paranimf de la Universitat de Barcelona, un símbol de la repressió franquista però també de la lluita per la llibertat, l'indret que va acollir l'embrió dels moviments estudiantils i intel·lectuals contra la dictadura. Precisament per este simbolisme, també de catalanitat, els docents d'esta universitat van ser durament represaliats. En l'acte, i en paraules del conseller, es van recordar alguns d'estos docents com Bosch i Gimpera, Xirau i Palau o Jaume Vicens Vives.
En el seu discurs el conseller Romeva va ressaltar que "la lluita per les llibertats continua sent vigent, abans per aconseguir una democràcia amb separació de poders i ara perquè aquests poders no acabin separant-se de la democràcia". Romeva va descriure la legalitat franquista com uns anys en els quals "imperava l'arbitrarietat i la impunitat", i va apuntar que "salvant les distàncies, actualment encara presenciem amenaces d'actuacions judicials per permetre que els ciutadans expressin la seva opinió lliurament". En este sentit va sentenciar que "la persecució política no pot tornar".
A l'acte hi va assistir més de 400 persones entre les quals hi havia la directora general de Relacions Institucionals, Carme Garcia, i el director del Memorial Democràtic, Plàcid Garcia-Planas. La majoria del públic però, van estar els protagonistes de l'esdeveniment, les més de 300 persones homenatjades o bé familiars que van rebre el diploma de reconeixement en nom de qui va lluitar per les llibertats. El conseller també va voler explicar que "des del Govern, amb aquest homenatge i lliurament de diplomes, recuperem la reivindicació del llegat dels represaliats pel franquisme que es va iniciar el 2009 i que no va tenir la continuïtat necessària".
Presència ebrenca
La cantautora ebrenca, Montse Castellà, va obrir l'acte amb la interpretació de la cançó de Maria del Mar Bonet Què volen aquesta gent?. Tot seguit la periodista Carolina Rosich, qui va presentar l'acte, va donar pas als historiadors Borja de Riquer i Josep Fontana que van fer una aproximació històrica a la repressió franquista i van criticar la mancança de polítiques de recuperació de la memòria històrica fins avui.
Fontana va fer una intervenció breu en la qual va dir que "després de la guerra el règim va seguir matant, es van produir fins a 150.000 execucions", i va criticar la transició democràtica en dir que "va ser només un pacte sense passar comptes, sense condemnar els botxins ni compensar les víctimes, i així seguim".
De Riquer també va opinar en el mateix sentit en dir que "la limitació del procés de la transició va ser que hi hagués una excessiva confusió entre amnistia i oblit del passat", i va recordar que "el 19 d'octubre el Parlament de Catalunya va aprovar una llei per anul·lar de forma definitiva aquella paròdia de judicis franquistes. Finalment, malgrat el retard, s'esmena així el que haguessin hagut de fer les Corts espanyoles". Castellà va interpretar també Jo vinc d’un silenci, de Raimon, i Tristes guerras, composat per ella mateixa.
El dia escollit per a l'homenatge va estar el 20 de novembre precisament perquè coincidix amb l'aniversari de la mort del dictador. I el lloc és al paranimf de la Universitat de Barcelona, un símbol de la repressió franquista però també de la lluita per la llibertat, l'indret que va acollir l'embrió dels moviments estudiantils i intel·lectuals contra la dictadura. Precisament per este simbolisme, també de catalanitat, els docents d'esta universitat van ser durament represaliats. En l'acte, i en paraules del conseller, es van recordar alguns d'estos docents com Bosch i Gimpera, Xirau i Palau o Jaume Vicens Vives.