19
de novembre
del
2016
Actualitzat
el
20
de novembre
a les
9:49h
El Govern de la Generalitat homenatjarà a les persones que van lluitar per les llibertats i la democràcia durant la Guerra Civil i la dictadura franquista en un acte al paranimf de la Universitat de Barcelona (UB), este diumenge 20 de novembre a les 12.00h. El conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, encapçalarà l’homenatge acompanyat de la directora general de Relacions Institucionals, Carme Garcia, i el director del Memorial Democràtic, Plàcid Garcia-Planas.
“L'acte és un cant a la llibertat a través d’un especial reconeixement a les persones que van patir la repressió o la privació de llibertats sota el franquisme”, afirma departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència en una nota de prems. S'hi farà entrega d'un diploma a més de tres-centes persones que havien estat represaliades. El Departament d'Afers, Relaciones Institucionals i Exteriors i Transparència ha volgut recuperar esta iniciativa, que no es feia des del 2009, i homenatjar públicament a les persones que han estat reconegudes amb esta condició durant els últims nou anys.
Serà un homenatge però també un acte per a difondre el què va significar la lluita per la democràcia en la dictadura franquista. Per això també es comptarà amb la participació dels historiadors Josep Fontana i Borja de Riquer. S'encarregaran de fer una aproximació històrica a la repressió franquista que va començar amb la Guerra Civil i que va perdurar durant quaranta anys. Tot plegat serà presentat i conduït per la periodista Carolina Rosich, i comptarà amb la intervenció musical de la cantautora de les Terres de l'Ebre, Montse Castellà, qui oferirà un repertori especial per a l'ocasió.
El dia escollit per a l'homenatge és el 20 de novembre precisament perquè coincidix amb l'aniversari de la mort del dictador. I el lloc és al paranimf de la Universitat de Barcelona, un símbol de la repressió franquista però també de la lluita per la llibertat, l’indret que va acollir l'embrió dels moviments estudiantils i intel·lectuals contra la dictadura. Precisament per este simbolisme, també de catalanitat, els docents d'esta universitat van ser durament represaliats.
Alguns historiadors asseguren que fins a 150.000 persones van morir víctimes de la repressió franquista a tot l'Estat. A tot això cal sumar-li les penes de presó, els camps de concentració, els batallons de treballadors i un llarg etcètera de mesures repressives portades a terme pel règim. Les dades són esfereïdores: l'any 1940 hi havia més de 280.000 persones a les presons acusades de rebel·lió i, segons el diari Solidaridad Nacional, l'any 1939 a Catalunya hi havia 130.000 persones en camps de concentració.
80 anys de la Guerra Civil
Estte homenatge s'emmarca en el projecte impulsat pel Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors en motiu del 80è aniversari de l'inici de la Guerra Civil i el franquisme. El projecte té per objectiu recuperar la memòria històrica a través d'exposicions itinerants, conferències, jornades i homenatges a Catalunya i també a diversos països europeus per tal de difondre-ho en l'àmbit nacional i internacional.
A més del govern implica les entitats de memòria democràtica i del foment de la pau i els Drets Humans, l'administració local, les universitats i altres institucions acadèmiques, així com d'altres organitzacions civils que s'hi ha volgut sumar.
“L'acte és un cant a la llibertat a través d’un especial reconeixement a les persones que van patir la repressió o la privació de llibertats sota el franquisme”, afirma departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència en una nota de prems. S'hi farà entrega d'un diploma a més de tres-centes persones que havien estat represaliades. El Departament d'Afers, Relaciones Institucionals i Exteriors i Transparència ha volgut recuperar esta iniciativa, que no es feia des del 2009, i homenatjar públicament a les persones que han estat reconegudes amb esta condició durant els últims nou anys.
Serà un homenatge però també un acte per a difondre el què va significar la lluita per la democràcia en la dictadura franquista. Per això també es comptarà amb la participació dels historiadors Josep Fontana i Borja de Riquer. S'encarregaran de fer una aproximació històrica a la repressió franquista que va començar amb la Guerra Civil i que va perdurar durant quaranta anys. Tot plegat serà presentat i conduït per la periodista Carolina Rosich, i comptarà amb la intervenció musical de la cantautora de les Terres de l'Ebre, Montse Castellà, qui oferirà un repertori especial per a l'ocasió.
El dia escollit per a l'homenatge és el 20 de novembre precisament perquè coincidix amb l'aniversari de la mort del dictador. I el lloc és al paranimf de la Universitat de Barcelona, un símbol de la repressió franquista però també de la lluita per la llibertat, l’indret que va acollir l'embrió dels moviments estudiantils i intel·lectuals contra la dictadura. Precisament per este simbolisme, també de catalanitat, els docents d'esta universitat van ser durament represaliats.
Alguns historiadors asseguren que fins a 150.000 persones van morir víctimes de la repressió franquista a tot l'Estat. A tot això cal sumar-li les penes de presó, els camps de concentració, els batallons de treballadors i un llarg etcètera de mesures repressives portades a terme pel règim. Les dades són esfereïdores: l'any 1940 hi havia més de 280.000 persones a les presons acusades de rebel·lió i, segons el diari Solidaridad Nacional, l'any 1939 a Catalunya hi havia 130.000 persones en camps de concentració.
80 anys de la Guerra Civil
Estte homenatge s'emmarca en el projecte impulsat pel Departament d'Afers i Relacions Institucionals i Exteriors en motiu del 80è aniversari de l'inici de la Guerra Civil i el franquisme. El projecte té per objectiu recuperar la memòria històrica a través d'exposicions itinerants, conferències, jornades i homenatges a Catalunya i també a diversos països europeus per tal de difondre-ho en l'àmbit nacional i internacional.
A més del govern implica les entitats de memòria democràtica i del foment de la pau i els Drets Humans, l'administració local, les universitats i altres institucions acadèmiques, així com d'altres organitzacions civils que s'hi ha volgut sumar.