17
de novembre
del
2016
Actualitzat
el
18
de novembre
a les
14:04h
Un equip científic internacional ha desenvolupat una nova molècula prova —la VH298— que és capaç de provocar una resposta hipòxica controlada a l'interior de les cèl·lules. El treball s'ha publicat recentment a la revista Nature Communications, i té com a primers autors el tortosí Carles Galdeano, que és investigador Beatriu de Pinós de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació i de l'Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB), i Julianty Frost, de la Universitat de Dundee (Regne Unit).
Segons ha informat la Universitat de Barcelona (UB) en una nota de premsa, la recerca, liderada per Alessio Ciulli, investigador de la Universitat de Dundee, representa una nova aproximació terapèutica de gran importància en l'àmbit de les lesions isquèmiques -produïdes per la manca de circulació sanguínia- al cervell o al cor, i també en els accidents cardiovasculars i l'anèmia per malaltia renal crònica o per quimioteràpia.
Una nova diana terapèutica d'interès en biomedicina
L'ús de molècules prova té un interès creixent en la creació de fàrmacs ja que permet validar químicament noves dianes farmacològiques d'una manera molt selectiva i aportar compostos químics que ràpidament es poden desenvolupar com a fàrmacs. No obstant això, identificar i desenvolupar amb èxit estes molècules és extremadament difícil.
Segons explica Galdeano, "la VH298 és capaç d'inhibir la interacció proteïna-proteïna entre l'enzim E3 ligasa VHL i el factor de transcripció HIF-1α, un procés que desencadena de manera totalment selectiva i controlada una cascada de processos similars als que es produixen en les cèl·lules que estan sotmeses a condicions d'hipòxia, és a dir, de falta d'oxigen".
"Este treball valida per primer cop la proteïna E3 ligasa VHL com a diana terapèutica que pot ser modificada amb fàrmacs. VH298 és capaç d'augmentar els nivells de l'hormona eritropoetina (EPO) en cèl·lules i incrementar així la quantitat de glòbuls vermells", ha afegit el tortosí. En definitiva, és com si s'administrés oxigen a les cèl·lules, però a través d'un tractament farmacològic.
Carles Galdeano
El tortosí Carles Galdeano és membre del Grup de Recerca de Biologia Computacional i Disseny de Fàrmacs de la UB, i actualment col·labora amb el grup de l'investigador ICREA Xavier Barril. És llicenciat en Farmàcia per la Universitat de Barcelona, on es va doctorar el 2012 amb la tesi Disseny, síntesi, avaluació farmacològica i modelatge molecular de nous inhibidors de l'acetilcolinesterasa de lloc d’unió dual, un treball de gran interès científic en el camp de les malalties neurodegeneratives com ara l'Alzheimer.
Galdeano, que pertany al Departament de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica i Fisicoquímica de la UB, va seguir estudis postdoctorals a les universitats de Cambridge i Dundee (Regne Unit), amb finançament Marie Curie de la Unió Europea. Actualment, centra la seua recerca a identificar i caracteritzar molècules prova d'interès biomèdic en el sistema d'ubiquitina-proteasoma.
Segons ha informat la Universitat de Barcelona (UB) en una nota de premsa, la recerca, liderada per Alessio Ciulli, investigador de la Universitat de Dundee, representa una nova aproximació terapèutica de gran importància en l'àmbit de les lesions isquèmiques -produïdes per la manca de circulació sanguínia- al cervell o al cor, i també en els accidents cardiovasculars i l'anèmia per malaltia renal crònica o per quimioteràpia.
Una nova diana terapèutica d'interès en biomedicina
L'ús de molècules prova té un interès creixent en la creació de fàrmacs ja que permet validar químicament noves dianes farmacològiques d'una manera molt selectiva i aportar compostos químics que ràpidament es poden desenvolupar com a fàrmacs. No obstant això, identificar i desenvolupar amb èxit estes molècules és extremadament difícil.
Segons explica Galdeano, "la VH298 és capaç d'inhibir la interacció proteïna-proteïna entre l'enzim E3 ligasa VHL i el factor de transcripció HIF-1α, un procés que desencadena de manera totalment selectiva i controlada una cascada de processos similars als que es produixen en les cèl·lules que estan sotmeses a condicions d'hipòxia, és a dir, de falta d'oxigen".
"Este treball valida per primer cop la proteïna E3 ligasa VHL com a diana terapèutica que pot ser modificada amb fàrmacs. VH298 és capaç d'augmentar els nivells de l'hormona eritropoetina (EPO) en cèl·lules i incrementar així la quantitat de glòbuls vermells", ha afegit el tortosí. En definitiva, és com si s'administrés oxigen a les cèl·lules, però a través d'un tractament farmacològic.
Carles Galdeano
El tortosí Carles Galdeano és membre del Grup de Recerca de Biologia Computacional i Disseny de Fàrmacs de la UB, i actualment col·labora amb el grup de l'investigador ICREA Xavier Barril. És llicenciat en Farmàcia per la Universitat de Barcelona, on es va doctorar el 2012 amb la tesi Disseny, síntesi, avaluació farmacològica i modelatge molecular de nous inhibidors de l'acetilcolinesterasa de lloc d’unió dual, un treball de gran interès científic en el camp de les malalties neurodegeneratives com ara l'Alzheimer.
Galdeano, que pertany al Departament de Farmàcia i Tecnologia Farmacèutica i Fisicoquímica de la UB, va seguir estudis postdoctorals a les universitats de Cambridge i Dundee (Regne Unit), amb finançament Marie Curie de la Unió Europea. Actualment, centra la seua recerca a identificar i caracteritzar molècules prova d'interès biomèdic en el sistema d'ubiquitina-proteasoma.