27
d'octubre
del
2016
Actualitzat
a les
9:40h
La directora general de Relacions Institucionals, Carme Garcia, va presentar este dimecres als alcaldes de les Terres de l'Ebre el Programa d'Identificació Genètica de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista.
Actualment ja són més de 5.000 les persones que s'han inscrit per trobar els seus familiars desapareguts, el pas inicial per poder participar en el creuament d'ADN que es farà amb els restes que apareguen en fosses i altres espais dels país. D'estes, més de 370 són de les Terres de l'Ebre. Esta mateixa setmana el programa ha citat 550 familiars, i dilluns vinent se citaran 650 persones més, perquè acudisquen a fer-se la prova genètica.
Per començar, s'ha prioritzat la recollida d'ADN de familiars de primera línia de consanguinitat amb els desapareguts, com són els germans. La directora general de Relacions Institucionals també ha avançat que els estudis de geolocalització que la Universitat Rovira i Virgili està fent per localitzar totes les fosses de les Terres de l'Ebre ha sorprès els experts pels gran nombre de punts on encara s'han detectat, gairebé 80 anys després de la Batalla de l'Ebre, restes en superfície.
El Programa d'Identificació Genètica de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista vol donar resposta a una demanda "llargament manifestada" i es va concretar en un acord signat pels Departaments d'Exteriors, de Salut i de Justícia. Com ha destacat la directora general de Relacions Institucionals, Carme Garcia, esta" transversalitat" i l'aportació pressupostària dels tres departaments ha permès posar en marxa el programa en este tercer i últim trimestres de 2016 sense haver d'esperar al proper exercici pressupostari. "No ens agrada parlar del pressupost perquè per uns seria molt i per altres poc. El Govern en el seu conjunt ha volgut tirar endavant el programa i endegar-lo al 2016", ha remarcat. "Vam veure que podíem sumar esforços i que hi havia voluntat i ganes de fer-ho. Arriba tard però arriba amb fermesa", ha afegit la directora general.
Liderat pel Departament d'Exteriors, que té competències en qüestions de memòria històrica, Justícia s'encarregarà de fer els informes antropològics i Salut recollirà les mostres d'ADN. La recollida i també l'anàlisi genètic i el creuament del material es farà des del centre de medicina genètica de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona. Aquelles persones de les demarcacions de Tarragona, Lleida i Girona seran ateses als seus territoris, en centres hospitalaris propers on es desplaçarà l'equip del centre de medicina genètica a fer-los les proves. L'anàlisi del material genètic de les restes de les víctimes que vagen apareixent es farà amb un servei de contractació externa. La Vall d'Hebron farà els creuaments que donaran els resultats.
Garcia està convençuda que a mesura que es va coneixent el programa i se'n fa difusió, la xifra de censats augmentarà. De fet, en el darrer mes, el Departament de Relacions Institucionals ha rebut més d'un miler de trucades per demanar informació i hi ha hagut més d'un centenar de noves inscripcions al cens, unes xifres que superen de lluny els percentatges de l'últim any.
Buscant més fosses a l'Ebre
Una altra xifra que de ben segur que es dispararà és la del nombre de fosses localitzades a Catalunya, actualment unes 370. Sense sortir de les Terres de l'Ebre, aviat es donarà a conèixer el resultat de l'estudi de geolocalització de fosses en territori ebrenc que s'ha encarregat a la Universitat Rovira i Virgili i que fa unes sis setmanes que s'està duent a terme. Carme Garcia ha avançat que es detallaran totes les fosses en profunditat que hi ha al territori però que, allò que ha xocat als investigadors, és la quantitat de restes en superfície que encara existeixen. "Sorprèn perquè han passat molts anys i semblava que no n'hi haurà tantes ni que es trobarien amb tanta facilitat després que han passat gairebé 80 anys des de la Batalla de l'Ebre", ha apuntat la directora general de Relacions Institucionals. Garcia ha remarcat que, en este programa d'identificació de desapareguts, les Terres de l'Ebre hi tindran un pes molt important tenint en compte que s'hi va lliurar la batalla "més cruenta, dura i salvatge" de la Guerra Civil espanyola.
Actualment ja són més de 5.000 les persones que s'han inscrit per trobar els seus familiars desapareguts, el pas inicial per poder participar en el creuament d'ADN que es farà amb els restes que apareguen en fosses i altres espais dels país. D'estes, més de 370 són de les Terres de l'Ebre. Esta mateixa setmana el programa ha citat 550 familiars, i dilluns vinent se citaran 650 persones més, perquè acudisquen a fer-se la prova genètica.
Per començar, s'ha prioritzat la recollida d'ADN de familiars de primera línia de consanguinitat amb els desapareguts, com són els germans. La directora general de Relacions Institucionals també ha avançat que els estudis de geolocalització que la Universitat Rovira i Virgili està fent per localitzar totes les fosses de les Terres de l'Ebre ha sorprès els experts pels gran nombre de punts on encara s'han detectat, gairebé 80 anys després de la Batalla de l'Ebre, restes en superfície.
El Programa d'Identificació Genètica de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista vol donar resposta a una demanda "llargament manifestada" i es va concretar en un acord signat pels Departaments d'Exteriors, de Salut i de Justícia. Com ha destacat la directora general de Relacions Institucionals, Carme Garcia, esta" transversalitat" i l'aportació pressupostària dels tres departaments ha permès posar en marxa el programa en este tercer i últim trimestres de 2016 sense haver d'esperar al proper exercici pressupostari. "No ens agrada parlar del pressupost perquè per uns seria molt i per altres poc. El Govern en el seu conjunt ha volgut tirar endavant el programa i endegar-lo al 2016", ha remarcat. "Vam veure que podíem sumar esforços i que hi havia voluntat i ganes de fer-ho. Arriba tard però arriba amb fermesa", ha afegit la directora general.
Liderat pel Departament d'Exteriors, que té competències en qüestions de memòria històrica, Justícia s'encarregarà de fer els informes antropològics i Salut recollirà les mostres d'ADN. La recollida i també l'anàlisi genètic i el creuament del material es farà des del centre de medicina genètica de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona. Aquelles persones de les demarcacions de Tarragona, Lleida i Girona seran ateses als seus territoris, en centres hospitalaris propers on es desplaçarà l'equip del centre de medicina genètica a fer-los les proves. L'anàlisi del material genètic de les restes de les víctimes que vagen apareixent es farà amb un servei de contractació externa. La Vall d'Hebron farà els creuaments que donaran els resultats.
Garcia està convençuda que a mesura que es va coneixent el programa i se'n fa difusió, la xifra de censats augmentarà. De fet, en el darrer mes, el Departament de Relacions Institucionals ha rebut més d'un miler de trucades per demanar informació i hi ha hagut més d'un centenar de noves inscripcions al cens, unes xifres que superen de lluny els percentatges de l'últim any.
Buscant més fosses a l'Ebre
Una altra xifra que de ben segur que es dispararà és la del nombre de fosses localitzades a Catalunya, actualment unes 370. Sense sortir de les Terres de l'Ebre, aviat es donarà a conèixer el resultat de l'estudi de geolocalització de fosses en territori ebrenc que s'ha encarregat a la Universitat Rovira i Virgili i que fa unes sis setmanes que s'està duent a terme. Carme Garcia ha avançat que es detallaran totes les fosses en profunditat que hi ha al territori però que, allò que ha xocat als investigadors, és la quantitat de restes en superfície que encara existeixen. "Sorprèn perquè han passat molts anys i semblava que no n'hi haurà tantes ni que es trobarien amb tanta facilitat després que han passat gairebé 80 anys des de la Batalla de l'Ebre", ha apuntat la directora general de Relacions Institucionals. Garcia ha remarcat que, en este programa d'identificació de desapareguts, les Terres de l'Ebre hi tindran un pes molt important tenint en compte que s'hi va lliurar la batalla "més cruenta, dura i salvatge" de la Guerra Civil espanyola.