Els experts alerten davant el Parlament de la contaminació dels sòls d'Ercros a Flix com un problema de país

Els experts i científics que s’han posat a disposició de Flix per tal que s’aborde com mereix, pel seu abast i efectes, el cas de la contaminació dels sòls al complexe químic d’Ercros i al seu voltant, han posat este dimecres el crit d’atenció, davant el Parlament de Catalunya davant “un problema únic a Catalunya i segurament a l’Estat espanyol i a Europa”. I és que no només l’embassament va anar acumulant tones de residus tòxics, alguns d’ells ja prohibits, durant dècades de producción industrial, també els terrenys, a profunditats de fins a 12 metres i en aqüifers a 20 metres, mostren concentracions de diversos ordres de magnitud per damunt dels permesos, i en quantitats molt elevades. I això que les medicions provenen, i esta és una de les grans critiques que s’han escoltat a la Comissió de Medi Ambient, dels informes encarregats per la mateixa empresa Ercros a una consultora des de l’any 2005. Destacats tècnics i científics, juntament amb l’alcalde Marc Mur, han reclamat a les autoritats catalanes competents, encapçalades pel director de l’Agència Catalana de Residus, Josep Maria Tos, l’elaboració d’estudis complets, rigorosos i independents, per conèixer “la magnitud de la tragedia”, en paraules d’un dels experts. Volen disposar de dades reals per saber si, com temen, s’ha de reclamar la declaració de sòls contaminats sobre les 40 hectàrees que ocupa el complex d’Ercros i també sobre altres punts del municipi on s’haurien pogut produir abocaments incontrolats fa temps, i si cal exigir a l’empresa que sufrague el cost de la descontaminació. I més ara que ja es coneix que d’aquí a un any, tancarà el gruix de la seua producció a Flix, la fabricació de clor amb tecnologia de mercuri. Tost, per la seua banda, s’ha compromés a tenir un pla de caracterització i sanejament dels sòls a principis del 2017.

Però els científics sostenen que el pla no es pot basar en els informes encomanats per la pròpia empresa, a partir dels que ja s'han tipificat com a terrenys de risc "acceptable" algunes zones que no ho són al seu parer, perquè una persona no pot estar-hi més de sis hores sense assumir un risc cancerígen, o en altres casos més de dos hores, i en els més extrems ni tan sols 25 minuts.
 "Simplement demanem poder disposar d'un sòl industrial en el que un treballador hi pugui estar 24 hores al dia durant els 365 dies de l'any", ha reivindicat l'alcalde Marc Mur, que ha criticat la "política de mínims" que està aplicant l'Agència Catalana de Residus en este cas. "Estem davant d'un nivell d'exigència mínim amb Ercros, el nivell més baix que marca la normativa vigent", ha recriminat a Tost, qui ha expressat a l'alcalde el seu malestar per estes paraules. Però Mur s'ha mostrat ferm: "NO ens podem permetre una diagnosi equivocada, en cal una de nove, amb estudis acurats, perquè si la diagnosi és equivocada, la solució serà incompleta", ha dit.

Al seu costat, han aportat els arguments científics Joan Grimalt, professor del Consell Superior d’Invvestigacions Científiques i expert en geoquímica orgànica ambiental, Marta Pujadees, doctora en ciència i tecnologia ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona, Jordi Sunyer, especialista en epidemiologia ambiental, i Jordi Sierra, membre de la Unitat de Sanitat Ambiental i Edafologia de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona. Entre tots, han dibuixat un panorama preocupant pel que fa al grau de toxicitat dels sòls i els efectes potencials sobre el medi ambient i la salut de les persones. Els components dels diferents grups polítics que han assistit a la compareixença, que s'ha allargat quatre hores, han expressat la seua estupefacció.

El primer expert en intervenir ha estat Joan Grimalt, qui ha destacat l'elevada contaminació dels sòls d'Ercros, però també més enllà. De fet, Grimalt ha reclamat que es face un estudi més complet i s'ha mostrat convençut que també s'han d'examinar altres zones més allunyades on també s'han fet abocaments.

Tant Grimalt com després Marta Pujades també han qüestionat la "permissivitat" de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) amb Ercros i han reclamat un estudi global independent, costejat per Ercros, per poder tenir coneixement de l'extensió del problema per després elaborar un correcte pla de gestió. Pujades ha insistit que cal ser més exigent amb les avaluacions de risc, i ha posat en dubte que el confinament d'una part dels contaminants a la zona de l'Aubal siga la millor solució. La científica ha demanat que es reconsidere l'actuació de l'ARC a Flix, així com qui ha de fer els estudis.

Per la seva banda, Jordi Sunyer ha aprofundit sobre els efectes en la salut de les persones de Flix, comarca, i també riu avall, així com els components cancerígens dels components trobats tant al sòl com a l'aigua; mentre que Jordi Sierra s'ha mostrat convençut que la majoria del sòl d'Ercros és altament contaminant. "És una bomba de rellotgeria i s'ha de descontaminar", ha etzibat.

Titular i responsable davant la llei
El director de l'Agència Catalana de Residus, Josep Maria Tost ha deixat clar que, segons la normativa, en el cas de Flix és Ercros qui s'ha d'assegurar de complir els paràmetres legals mentre està operativa, però també és la responsable de deixar un sòl de qualitat mentre funcioni o quan haja tancat la fàbrica. "Encara que marxi de Flix segueix sent la titular i responsable davant la Llei, i si es ven els terrenys també és la responsable davant la Llei", ha assegurat el director de l'ARC. 

Després de detallar les actuacions fetes al sector l'Aubal, amb un projecte de descontaminació presentat per Ercros del 2012-2022, sobre el sector Fàbrica, Tost ha explicat que l'empresa ha de presentar els estudis reclamats pel Govern el pròxim mes de novembre. En este sentit, la Generalitat preveu tenir enllestit un pla de sanejament durant el primer semestre del 2017.

En la seva intervenció, Tost s'ha compromès a comparar la informació de mostres que arriba per part de l'empresa amb l'ARC i altres tècnics i laboratoris independents; establir una comissió de seguiment del procés de Flix com ha demanat l'Ajuntament; i de fer una nova Llei de residus innovadora i més exigent sobre la gestió dels sòls contaminants. 

Sobre les crítiques pel nivell d'exigència de l'Administració cap a la factoria, Tost ha assegurat que la Generalitat dóna validesa a les empreses acreditades a nivell nacional i internacional a qui Ercros ha encarregat els anàlisis de compostos contaminants i metalls pesants. El director de l'ARC també ha rebutjat que l'avaluació de risc es faci diferent a Flix. "No hi ha relaxament, només hi ha un de nivell de risc, i és el mateix per Flix o Barcelona", ha sentenciat. 

Tots els grups parlamentaris han demanat als ponents que els facin arribar les propostes que demanen al Govern per poder-les portar al Parlament.