20
d'octubre
del
2016
Actualitzat
a les
12:12h
Les marfantes han estat incloses dins de l'Inventari del Patrimoni Cultural Immaterial de les Terres de l’Ebre, (IPCITE) en la categoria de Tradició oral, particularitats lingüístiques i formes de comunicació.
El coneixement del terme marfanta és generalitzat a les comarques del Baix Ebre i el Montsià i en alguns pobles de la Terra Alta, i l'ús és encara estès. Tot i això el significat està cada vegada més desdibuixat entre les generacions més joves. “Actualment la paraula marfanta s'utilitza, sovint, amb connotacions burlesques, per referir-se a una persona amb aspecte físic exagerat o vestida de manera estrambòtica. Però en alguns casos, fins i tot este significat de la paraula s'ha perdut i les persones més joves no hi identifiquen cap significat. Coneixen la paraula i saben que és singular del territori però en desconeixen el significat i l'origen”, constata la fitxa que s'ha acabat de publicar a la web del projecte.
En este sentit el registre d'este element singular del patrimoni cultural ebrenc recupera el significat original de les marfantes. Actualment, se les coneix com personatges nocturns imaginaris que s’invocaven per fer temor als xiquets i xiquetes, però en el passat van existir.
Així, abans de la Guerra Civil eren persones que es disfressaven tapades amb una flassada per cometre algun acte en el qual es transgredia alguna norma, sobretot moral (relacions amoroses prohibides, robar o simplement fer temor). I durant la postguerra es disfressaven per practicar l’estraperlo.
A l’hora d’elaborar esta fitxa l’equip científic de l’IPCITE ha entrevistat diversos informants i, a més, ha recuperat una recerca informal basada en la memòria oral que el Centre d’Estudis Planers de Santa Bàrbara va fer el 2012 amb l’objectiu de recollir vivències i fets relacionats amb temes com la colonització de la plana del Montsià, les guerres, el bandolerisme o la crònica negra de Santa Bàrbara, en la qual hi surten les marfantes. Esta recerca va servir per fer un itinerari dramatitzat i, posteriorment, el 2014 una representació teatral en la qual també hi sortien marfantes.
El coneixement del terme marfanta és generalitzat a les comarques del Baix Ebre i el Montsià i en alguns pobles de la Terra Alta, i l'ús és encara estès. Tot i això el significat està cada vegada més desdibuixat entre les generacions més joves. “Actualment la paraula marfanta s'utilitza, sovint, amb connotacions burlesques, per referir-se a una persona amb aspecte físic exagerat o vestida de manera estrambòtica. Però en alguns casos, fins i tot este significat de la paraula s'ha perdut i les persones més joves no hi identifiquen cap significat. Coneixen la paraula i saben que és singular del territori però en desconeixen el significat i l'origen”, constata la fitxa que s'ha acabat de publicar a la web del projecte.
En este sentit el registre d'este element singular del patrimoni cultural ebrenc recupera el significat original de les marfantes. Actualment, se les coneix com personatges nocturns imaginaris que s’invocaven per fer temor als xiquets i xiquetes, però en el passat van existir.
Així, abans de la Guerra Civil eren persones que es disfressaven tapades amb una flassada per cometre algun acte en el qual es transgredia alguna norma, sobretot moral (relacions amoroses prohibides, robar o simplement fer temor). I durant la postguerra es disfressaven per practicar l’estraperlo.
A l’hora d’elaborar esta fitxa l’equip científic de l’IPCITE ha entrevistat diversos informants i, a més, ha recuperat una recerca informal basada en la memòria oral que el Centre d’Estudis Planers de Santa Bàrbara va fer el 2012 amb l’objectiu de recollir vivències i fets relacionats amb temes com la colonització de la plana del Montsià, les guerres, el bandolerisme o la crònica negra de Santa Bàrbara, en la qual hi surten les marfantes. Esta recerca va servir per fer un itinerari dramatitzat i, posteriorment, el 2014 una representació teatral en la qual també hi sortien marfantes.