14
d'octubre
del
2016
Actualitzat
a les
10:16h
"Esperançats" per una nova etapa política on, finalment, després de quatre anys, han trobat la implicació del Govern, els impulsors i fundadors del Banc d'ADN per identificar els desapareguts de la Guerra Civil espanyola a Catalunya consideren que el projecte està en el seu moment més crucial. "Quan vam endegar el projecte érem conscients que s'havien d'obrir les fosses i agafar l'ADN de les famílies, que és allò prioritari", ha remarcat Roger Heredia, cofundador i besnét d'un desaparegut.
"Abans es prioritzava la dignificació, que també s'ha de fer, però com a pas final. S'han invertit les prioritats. Només demanem el que han fet els països normals", ha afegit. Heredia ha explicat al Museu de Tortosa l'origen i el funcionament d'este projecte d'identificació de desapareguts, en un acte de la Federació d'ERC a l'Ebre per commemorar el 76è any des de l'afusellament del president Lluís Companys.
Roger Heredia ha celebrat que amb el projecte d'identificació dels desapareguts de la Guerra Civil a Catalunya, el Govern "torna a demostrar que vol trencar amb Espanya", i ha reclamat que "la memòria històrica" sigue "un pilar fonamental en la futura República Catalana". El cofundador del Banc d'ADN també ha reconegut que no serà impossible reparar en pocs anys allò que en fa vuitanta que no es fa. "Aquest projecte arribar tard, però arriba. Com és possible que el governs que ens han precedit no ho hagin fet? Per què no s'han implicat en aquest projecte d'identificació genètica? Veiem que Catalunya ha fet un pas endavant com a país a nivell democràtic", ha dit Heredia.
De fet, el Govern ja s'ha posat a treballar per promocionar la identificació genètica dels desapareguts i està fent campanyes per difondre el procediment que han de fer les famílies que vulguen facilitar les seues mostres d'ADN. En primer lloc cal inscriure's al cens perquè es pugue iniciar el procediment per creuar el material genètic que es recupere de les fosses, que també s'estan geolocalitzant i catalogant en moltes comarques, com la Ribera d'Ebre, el Priorat o la Terra Alta. De moment, hi ha 5.000 famílies censades i 125 mostres d'ADN recollides, un treball previ que va fer el Banc d'ADN mentre no aconseguia que el projecte fos gestionat per l'administració pública.
"Abans es prioritzava la dignificació, que també s'ha de fer, però com a pas final. S'han invertit les prioritats. Només demanem el que han fet els països normals", ha afegit. Heredia ha explicat al Museu de Tortosa l'origen i el funcionament d'este projecte d'identificació de desapareguts, en un acte de la Federació d'ERC a l'Ebre per commemorar el 76è any des de l'afusellament del president Lluís Companys.
Roger Heredia ha celebrat que amb el projecte d'identificació dels desapareguts de la Guerra Civil a Catalunya, el Govern "torna a demostrar que vol trencar amb Espanya", i ha reclamat que "la memòria històrica" sigue "un pilar fonamental en la futura República Catalana". El cofundador del Banc d'ADN també ha reconegut que no serà impossible reparar en pocs anys allò que en fa vuitanta que no es fa. "Aquest projecte arribar tard, però arriba. Com és possible que el governs que ens han precedit no ho hagin fet? Per què no s'han implicat en aquest projecte d'identificació genètica? Veiem que Catalunya ha fet un pas endavant com a país a nivell democràtic", ha dit Heredia.
De fet, el Govern ja s'ha posat a treballar per promocionar la identificació genètica dels desapareguts i està fent campanyes per difondre el procediment que han de fer les famílies que vulguen facilitar les seues mostres d'ADN. En primer lloc cal inscriure's al cens perquè es pugue iniciar el procediment per creuar el material genètic que es recupere de les fosses, que també s'estan geolocalitzant i catalogant en moltes comarques, com la Ribera d'Ebre, el Priorat o la Terra Alta. De moment, hi ha 5.000 famílies censades i 125 mostres d'ADN recollides, un treball previ que va fer el Banc d'ADN mentre no aconseguia que el projecte fos gestionat per l'administració pública.