23
de setembre
del
2016
Actualitzat
el
30
de setembre
a les
16:30h
La situació es repetix. Vaques, vedells i bous en un estat famèlic i malaltís pasturen els terrenys erms de l’Illa dels Bous, situada al curs del riu Ebre, enfront de Vinallop. La situació no és nova i posa sobre la taula la inoperància de l’Administració envers un assumpte que ja va atraure el focus mediàtic l’hivern del 2012. Un reportatge difós este divendres pel Setmanari l’Ebre ha posat de manifest l’aparició de nous cadàvers i l’estat dels animals com a resultat de l’escassetat d’herba.
A l’illa hi romanen actualment una vintena d’animals, entre vaques adultes, vedells i mascles. Ho ha constatat a l’aguaita.cat el president de l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre, Ximo Martí, qui precisament, amb altres membres de l’Agrupació ha estat duent menjar als animals periòdicament. “La situació ara mateix és molt complicada. Este estiu, al no ploure, l’herba no ha crescut. Només a les vores del riu en queda una mica”, descriu.
L’Agrupació de Penyes ha demanat precisament este divendres en un comunicat l’actuació immediata de l’Administració en l’assumpte. "Lamentem profundament que els animals hagen arribat a este estat, ja que fa molts d'anys que s'està demanant una resposta per poder solucionar este problema”. Segons l’entitat que agrupa les penyes taurines del territori, l’Administració “s’ha de posar les piles” i buscar una solució “sense sacrificar els animals”.
L’Administració, però, s’ha mostrat del tot inoperant fins al dia d’avui. L’hivern del 2012 la situació a l’Illa dels Bous va arribar a ser tan dramàtica com l’actual. Remers del Club de Rem de Tortosa van trobar 5 animals morts i l’assumpte va arribar als mitjans. L’aleshores director territorial d’Agricultura a les Terres de l’Ebre, Pere Vidal, va assegurar que s’enterraria els animals morts a l’illa i que, fins que arribés la primavera, s’alimentaria els bous vius. Amb l’arribada del bon temps Vidal va assegurar que els braus serien traslladats, anestesiats i mitjançant embarcacions, a un altre punt.
Però les setmanes van passar, el focus mediàtic va apagar-se i els animals han continuat allà sense que el Govern hi actués. Tot indica que els animals no es van retirar per un problema de competències en vers els braus, segons han indicat fonts del departament d’Agricultura al Setmanari l’Ebre. L'Illa és competència de la Direcció General de Costes, mentre que la responsabilitat dels bous seria de l'Administració catalana.
Durant els darrers anys l’Agrupació de Penyes i Agrupacions taurines ha dut aliment, periòdicament, al lloc. “Dins dels nostres recursos i mitjans econòmics, des de que ens va constituir, hem estat donant menjar als animals i ens entristeix profundament veure que molt pocs sectors fan res per la causa”, afirmen. També han dut aliment un grup de voluntaris que, sense formar part de cap associació s'han organitzat intentar aportar solucions. De fet, l’Agrupació de Penyes ja s’hi ha posat en contacte “per coordinar esforços”.
Tot plegat ho han fet amb recursos mínims. “Quan vam veure que des de l’Administració es passava del tema, vam decidir actuar pel nostre compte. Jo hi he arribat fins i tot nedant este estiu”, relata Ximo Martí. “Per arribar s’hi ha d’anar amb barca a motor des dels Clubs Nàutics de Tortosa o Amposta, però nosaltres no en tenim. Per això, hi hem anat accedint amb barquetes de plàstics a rems i duent cada cop la quantitat de palla que hem pogut per la grandària de l’embarcació. És complicat, perquè si la bala de palla es mulla, es podreix ràpid”, explica el president de les penyes, que assegura que sense el treball voluntari de l'entitat “tots els animals ja serien morts”.
Mà estesa a les entitats animalistes
El comunicat de l’Agrupació de Penyes no oblida les entitats animalistes i els animen a fer alguna cosa: “encoratgem a tota esta gent que es fa dir animalista a que facen alguna cosa per tots estos animals, i no només vinguen a les Terres de l'Ebre, a posar denúncies falses. Es poden fer moltes coses per salvar els animals sense sortir a la premsa”. Així, Ximo Martí ofereix “mà estesa” a les associacions animalistes “per col·laborar” conjuntament i respondre a la situació dramàtica d’estos bous.
Els primers braus que van arribar a l’illa ho van fet a la dècada de 1940 de la mà del pare de Pedro Fumadó, lo Xarnego. El 1995 amb la declaració de l’illa com a espai d’interès natural (PEIN) el Govern va ordenar la seua retirada. Segons la versó del ramader, la majoria de braus van ser retirats al 2005, però uns pocs es van quedar “per controlar el sotabosc” i s’han reproduït fins al dia d’avui.
Vaques, vedells i bous en un estat famèlic i malaltís pasturen a l’Illa dels Bous. Foto: Eusebi Llaó
Una vintena d'animals romanen a l'illa en estat famèlic. Foto: Eusebi Llaó
A l’illa hi romanen actualment una vintena d’animals, entre vaques adultes, vedells i mascles. Foto: Eusebi Llaó
A l’illa hi romanen actualment una vintena d’animals, entre vaques adultes, vedells i mascles. Ho ha constatat a l’aguaita.cat el president de l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre, Ximo Martí, qui precisament, amb altres membres de l’Agrupació ha estat duent menjar als animals periòdicament. “La situació ara mateix és molt complicada. Este estiu, al no ploure, l’herba no ha crescut. Només a les vores del riu en queda una mica”, descriu.
L’Agrupació de Penyes ha demanat precisament este divendres en un comunicat l’actuació immediata de l’Administració en l’assumpte. "Lamentem profundament que els animals hagen arribat a este estat, ja que fa molts d'anys que s'està demanant una resposta per poder solucionar este problema”. Segons l’entitat que agrupa les penyes taurines del territori, l’Administració “s’ha de posar les piles” i buscar una solució “sense sacrificar els animals”.
L’Administració, però, s’ha mostrat del tot inoperant fins al dia d’avui. L’hivern del 2012 la situació a l’Illa dels Bous va arribar a ser tan dramàtica com l’actual. Remers del Club de Rem de Tortosa van trobar 5 animals morts i l’assumpte va arribar als mitjans. L’aleshores director territorial d’Agricultura a les Terres de l’Ebre, Pere Vidal, va assegurar que s’enterraria els animals morts a l’illa i que, fins que arribés la primavera, s’alimentaria els bous vius. Amb l’arribada del bon temps Vidal va assegurar que els braus serien traslladats, anestesiats i mitjançant embarcacions, a un altre punt.
Actualment hi ha una vintena d'animals que sobreviuen a l'illa. Foto: Juan Revillas
Però les setmanes van passar, el focus mediàtic va apagar-se i els animals han continuat allà sense que el Govern hi actués. Tot indica que els animals no es van retirar per un problema de competències en vers els braus, segons han indicat fonts del departament d’Agricultura al Setmanari l’Ebre. L'Illa és competència de la Direcció General de Costes, mentre que la responsabilitat dels bous seria de l'Administració catalana.
Durant els darrers anys l’Agrupació de Penyes i Agrupacions taurines ha dut aliment, periòdicament, al lloc. “Dins dels nostres recursos i mitjans econòmics, des de que ens va constituir, hem estat donant menjar als animals i ens entristeix profundament veure que molt pocs sectors fan res per la causa”, afirmen. També han dut aliment un grup de voluntaris que, sense formar part de cap associació s'han organitzat intentar aportar solucions. De fet, l’Agrupació de Penyes ja s’hi ha posat en contacte “per coordinar esforços”.
Tot plegat ho han fet amb recursos mínims. “Quan vam veure que des de l’Administració es passava del tema, vam decidir actuar pel nostre compte. Jo hi he arribat fins i tot nedant este estiu”, relata Ximo Martí. “Per arribar s’hi ha d’anar amb barca a motor des dels Clubs Nàutics de Tortosa o Amposta, però nosaltres no en tenim. Per això, hi hem anat accedint amb barquetes de plàstics a rems i duent cada cop la quantitat de palla que hem pogut per la grandària de l’embarcació. És complicat, perquè si la bala de palla es mulla, es podreix ràpid”, explica el president de les penyes, que assegura que sense el treball voluntari de l'entitat “tots els animals ja serien morts”.
Mà estesa a les entitats animalistes
El comunicat de l’Agrupació de Penyes no oblida les entitats animalistes i els animen a fer alguna cosa: “encoratgem a tota esta gent que es fa dir animalista a que facen alguna cosa per tots estos animals, i no només vinguen a les Terres de l'Ebre, a posar denúncies falses. Es poden fer moltes coses per salvar els animals sense sortir a la premsa”. Així, Ximo Martí ofereix “mà estesa” a les associacions animalistes “per col·laborar” conjuntament i respondre a la situació dramàtica d’estos bous.
Els primers braus que van arribar a l’illa ho van fet a la dècada de 1940 de la mà del pare de Pedro Fumadó, lo Xarnego. El 1995 amb la declaració de l’illa com a espai d’interès natural (PEIN) el Govern va ordenar la seua retirada. Segons la versó del ramader, la majoria de braus van ser retirats al 2005, però uns pocs es van quedar “per controlar el sotabosc” i s’han reproduït fins al dia d’avui.
L'Estat dels animals vius és preocupant. Foto: Juan Revillas