El 30% dels empresaris ebrencs veu pitjor la situació econòmica d'ara a la de fa un any

Els empresaris de les Terres de l’Ebre creuen, en un 30%, que la situació econòmica al seu territori és pitjor que fa un any i reclamen solucions en el que assenyalen com les principals mancances del territori, com són les infraestructures i la falta de visió empresarial en l’àmbit territorial. Estes són algunes de les conclusions que assenyala l’enquesta que han respost els empresaris de les Terres de l’Ebre que, durant esta primavera, van prendre part a les II Jornades Comarcals Empresa i Territori impulsades per CEPTA.

Les sessions amb els emprenedors locals han donat el seu fruit i avui s’ha fet la presentació dels resultats de l’informe relatives a les Terres de l’Ebre. El treball ha estat coordinat per la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona, la Universitat Rovira i Virgili (URV) i la Diputació de Tarragona.
 
Presentació de les jornades
El vicerector de la URV, Miquel Àngel Bové, i el president de l’Associació d’Empresaris de les Comarques de l’Ebre (AECE), Daniel Cortijo, han presentat este matí a Tortosa les principals conclusions de les II Jornades Comarcals Empresa i Territori, un informe impulsat per la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA) que s’ha elaborat amb la participació d’unes 200 empreses de tota la demarcació amb l’objectiu de definir actuacions concretes que ajuden al desenvolupament econòmic i empresarial a partir d’una diagnosi comarcal i comparativa entre el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

Per elaborar este informe s’ha fet una enquesta paral·lela als empresaris de totes les comarques a càrrec de l’empresa CERES. D’acord amb esta enquesta, els empresaris de les Terres de l’Ebre i del Camp de Tarragona puntuen a la baixa i fins i tot suspenen el compliment dels factors que ajudarien a les empreses del territori a ser més competitives.

Manca de treballadors qualificats
Les notes més baixes són per a la disponibilitat de pols de desenvolupament i d’infraestructures de transport i també per la disponibilitat de treballadors qualificats. Un punt en què l’empresariat dels dos territoris coincidix. La principal diferència és a l’hora de valorar la situació econòmica fa un any, a l’actualitat i en un futur. En este punt, els empresaris ebrencs són molt més pessimistes que els del Camp de Tarragona. Un 24% veuen dolenta o molt dolenta la situació econòmica de la seua comarca i un 33% creuen que en el futur encara empitjorarà.

En base estes dades, les mesures transversals que s’hauran d’implementar són la de millorar les dotacions d’espais empresarials i impulsar polítiques d’atracció empresarial integrades. “Polígons com el Catalunya Sud o el del Molló s’han de potenciar i passar de polígon industrial a parc empresarial”, apunta Josep Maria Piñol, tècnic de Desenvolupament de la URV. També s’assenyala la necessitar d’impulsar una oferta formativa més adaptada a les empreses potenciant entre altres la formació dual; impulsar els mecanismes de gestió territorial amb visió integral i cooperativa; i impulsar la dinamització turística i la seua vinculació amb el sector comercial, entre altres.

Comparativament amb el Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre estan per sota de la renda familiar disponible per càpita, i del 2011 al 2013, esta situació encara ha empitjorat. Si al Camp de Tarragona es troba pràcticament igual que al 2011, en un 90,8% respecte a la mitjana catalana, en el cas de l’Ebre, al 2011 la renda familiar era de gairebé un 78% i el 2013 havia baixat al 2013. “Una dada preocupant que posa de manifest que s’ha de treballar per canviar la situació”, apunta el director de la Càtedra d’Economia Local i Regional de la URV, Juan Antonio Duro.