19
de setembre
del
2016
Actualitzat
a les
12:54h
Els garcians i veïns d'arreu dels pobles de la comarca riberenca es van aplegar dissabte a la Pista de Garcia per ballar durant tota la tarda les variants de la jota dels 16 pobles de la comarca i EMD, en el marc de la 7a Festa de la Jota de la Ribera d'Ebre. La trobada anual, organitzada pel Consell Comarcal riberenc i per l'Associació Lo Fardell Patxetí, pretén fomentar i mantenir viu este ball de plaça. La impulsora i coordinadora de la Festa, Mireia Grangé, ha valorat que "un any més s'ha pogut celebrar amb molt bon resultat la festa, que té com a màxim objectiu que la gent s'ho passe bé ballant perquè així, com deia Salvador Palomar, si es fa festa, si la gent xala en la dansada, la jota es continua i es continuarà ballant".
L'encarregat d'inaugurar la Festa, l'etnòleg Salvador Palomar, va explicar la bonança, redescobriment i recuperació de la jota al país, "perquè davant de l'oci i consum individual d'ara, necessitem tornar a ser i a fer comunitat, a sortir al carrer a fer festa. Per això mirem enrere, per agafar allò amb què passar-nos-ho bé, i per això celebracions com la d'avui tenen èxit. La jota ha tornat a les festes majors, s'hi fan cursets, trobades... i a més, ja ha entrat a formar part del repertori genèric de la música tradicional popular catalana, del nostre patrimoni".
Les paraules de Palomar van deixar pas a la dansada de jotes i a dos novetats importants introduïdes enguany: la subhasta de tres coques dolces, una tradició que sempre s'ha mantingut en les ballades de jota a l'ermita de Garcia i en moltes altres dansades del territori, que fins i tot donen nom a la jota; i una demostració de la música de pandero, una petita caixa de percussió, a càrrec de la músic i cantant Laia Pedrol. Pedrol va recordar que "este cant era tradicionalment femení, i podia ser improvisat, com passa amb la jota de l'Ebre, o no, depenen del context". Era un cant que es podia escoltar arreu del país fins a principis del segle XX i el qual també s'està traient de l'oblit.
Al llarg de la tarda es va poder gaudir també d'un curset de jotes, d'una petita fira de productes artesanals locals, d'un berenar popular així com de l'actuació dels Petits Tabalers de Garcia, que van ser també els encarregats de cloure la Festa, juntament amb un espectacle de foc a càrrec de representants de la Colla de Diables El Jordiet de Garcia.
L'encarregat d'inaugurar la Festa, l'etnòleg Salvador Palomar, va explicar la bonança, redescobriment i recuperació de la jota al país, "perquè davant de l'oci i consum individual d'ara, necessitem tornar a ser i a fer comunitat, a sortir al carrer a fer festa. Per això mirem enrere, per agafar allò amb què passar-nos-ho bé, i per això celebracions com la d'avui tenen èxit. La jota ha tornat a les festes majors, s'hi fan cursets, trobades... i a més, ja ha entrat a formar part del repertori genèric de la música tradicional popular catalana, del nostre patrimoni".
Les paraules de Palomar van deixar pas a la dansada de jotes i a dos novetats importants introduïdes enguany: la subhasta de tres coques dolces, una tradició que sempre s'ha mantingut en les ballades de jota a l'ermita de Garcia i en moltes altres dansades del territori, que fins i tot donen nom a la jota; i una demostració de la música de pandero, una petita caixa de percussió, a càrrec de la músic i cantant Laia Pedrol. Pedrol va recordar que "este cant era tradicionalment femení, i podia ser improvisat, com passa amb la jota de l'Ebre, o no, depenen del context". Era un cant que es podia escoltar arreu del país fins a principis del segle XX i el qual també s'està traient de l'oblit.
Al llarg de la tarda es va poder gaudir també d'un curset de jotes, d'una petita fira de productes artesanals locals, d'un berenar popular així com de l'actuació dels Petits Tabalers de Garcia, que van ser també els encarregats de cloure la Festa, juntament amb un espectacle de foc a càrrec de representants de la Colla de Diables El Jordiet de Garcia.