«La del 2017, a la platja»

Els trams 30, 31, 34 i 35 de la Rambla Nova de Tarragona s’han omplert durant esta tarda de la Diada de manifestants vinguts de tots els pobles i ciutats de les Terres de l’Ebre que, en mig d’un ambient festiu ple de música i gresca, han tornat a reivindicar la voluntat de viure en un nou país.

“He assistit a totes les manifestacions que s’han organitzat, des de la prèvia al pacte de Miravet, és a dir, la lluita per la defensa de l’Ebre que ens va portar a aquell Estatut que ens van retallar i que va mobilitzar a tot el país per a defensar els drets dels ciutadans fins a la d’avui a Tarragona”, recordava Mario Pons, documentalista i veí de l’Ampolla.

L’ampollero mostrava la necessitat de què cada cop que una comunitat, ja siga gran o petita, tinga un problema els catalans “hem de ser capaços d’organitzar actes de civisme com el que estem fent a Tarragona”. Els que som de l’Ebre, afegia, “sabem en quina batalla estem ficats, és una batalla per la defensa del territori i de la llengua”.

“He anat a les cinc manifestacions que s’han celebrat des de 2010”, comentava Gerard, voluntari del tram 30 de Tarragona i membre de Roquetes per la Independència. “Amb esta mobilització, igual que en les anteriors, estem impulsant el procés d’independència. És la manera que tenim els ciutadans de posar el nostre granet de sorra perquè este procés tire endavant”, ha afirmat.

Montse, nascuda a Riba-roja d’Ebre, i Roser i Elda, veïnes d’Amposta, coincidien en què esta mobilització hauria de ser la darrera que es fa per demanar la independència de Catalunya, però també admeten que “tal i com van les coses, que es complisca este desig és una mica difícil”. Les dos ampostines comentaven entre rialles que l’11 de setembre de 2017 el volen celebrar "a la platja".

“Volem tenir dret a decidir, perquè amb l’Estat espanyol no tenim gaire democràcia, ho veiem dia rere dia. A més, cada cap de setmana els joves que estudiem a Tarragona o Barcelona viatgem en condicions pèssimes i en retards constants dels trens. Necessitem un país amb un autofinançament per poder millorar les infraestructures, i que els impostos de tots els catalans es quedin aquí”, explicava la perellonenca Júlia Margalef.La val·lisoletana Milagros, resident a La Ràpita, comenta que des de 1976, que va ser la primera manifestació de l’11 de setembre legalitzada, que lluita per una Catalunya independent. Explica que ella és castellana, però que vol viure en un país independent de la resta d’Espanya. “Penso que continuarem reivindicant uns quants anys més la separació de Catalunya de la resta d’Espanya. No és tan fàcil perquè una cosa que es desitja des de fa 300 anys és molt difícil aconseguir-la en tan poc temps”, concloïa.