Els arqueòlegs consoliden diversos habitatges al poblat ibèric de l’assut de Tivenys

El Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la URV està duent a terme estos dies la dissetena campanya d’excavacions arqueològiques al poblat ibèric de l’assut, situat a Tivenys. Unes excavacions que van començar el 22 d’agost passat i que finalitzaran avui divendres 9 de setembre i en les quals hi ha treballat unes 14 persones entre llicenciats i estudiants d’història i del màster d’arqueologia de la URV. Segons ha explicat Jordi Diloli, director de les excavacions i professor d’història antiga de la URV, les actuacions d’enguany s’han centrat a consolidar dos habitatges situats a tocar de la important estructura defensiva del jaciment que es trobaven en un estat de deteriorament preocupant. “Durant tots estos anys ens hem centrat sobretot en el treball científic i no tant en la consolidació de les estructures existents. Pensem que amb l’arranjament i la recuperació d’estos edificis, el poblat serà més intel·ligible per als visitants”, apunta Diloli, tot avançant que l’Ajuntament de Tivenys demanarà suport al Consell Comarcal del Baix Ebre perquè dins d’este 2016 es puguen instal·lar rètols explicatius en alguns punts del jaciment.
 Paral·lelament a la consolidació d’estes dos cases, també s’han realitzat excavacions que han permès confirmar quina l’entrada al poblat i que es tractava d’un accés fortificat. A més a més, arran d’esta intervenció ha aparegut una troballa important: una peça de bronze molt petita que representa un cavallet. “Es podria tractar d’un penjoll però una part està emmarcada amb plom i això ens despista una mica i fa que no sapiguem encara ben bé què és”, explica Diloli, que també ha avançat que en la pròxima campanya continuaran excavant esta zona amb l’objectiu de trobar restes de la porta d’entrada.

El jaciment ibèric de l’assut té la particularitat que va estar ocupat ininterrompudament des del segle VII fins a l’I abans de Crist i compta amb una complexa estructura defensiva en forma de cremallera de la qual encara es conserva una torre circular i murs de fins a tres metres d’alçada. Ocupa una superfície de més de 4.000 metres quadrats, bona part de la qual encara no està excavada.