Orgullós de ser 'marica'

per Aguaita.cat , 28 de juny de 2013 a les 09:25 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de juny de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Per als que sou heterosexuals de tota la vida i això vos toca de lluny, us en faig cinc cèntims. Si t'agrada menjar-te el que tens entre les cames i et fa una certa repugnància el del sexe contrari, significa que ets gai si ets home, o lesbiana si ets dona. Aquell que va dir que el cos humà era perfecte s'equivocava. La perfecció la tenen els gossos i els gats que poden fer-se fel•lacions a sí mateixos. La hibridació dels dos són els bisexuals, els omnívors de torn que mengen tant carn com peix i que, passada l'etapa, com tota cabra, tiren a la muntanya.

En l'àmbit transgènere ja comença a complicar-se la cosa, ja que hi ha un ventall de possibilitats molt ampli. La persona transsexual és aquella que psicològicament se sent del sexe contrari i que vol que la societat la tracte tal com se sent psicològicament. N'hi ha que canvien de sexe mitjançant la cirurgia; d'altres conserven el sexe però ells es posen tacons i falda i elles van de camioneres i llenyataires. També n'hi ha que són un gènere a part, que bàsicament agafen el pitjoret dels dos.

Els asexuals són els inconformistes, no els agrada res. Són grans herois: persones independents que poden sobreviure sense sexe. Vist pel costat bo, s'estalvien els disgustos que provoca l'amor i estar exposats a les malalties de transmissió sexual. Dada important: els informàtics no són asexuals, estan casats amb l'ordinador, i a més són promiscus perquè no guarden fidelitat als seus ordinadors.

Els pansexuals són un rotllo psicològic complicat, allò que anomenen "enamorar-se de la persona" independentment del que tinga o deixe de tindre entre les cames i del seu passat i futur, s'adapten a tot. N'hi ha que fins i tot s'enamoren de grups de persones. Exemples de pansexuals són els imputats pel cas Gürtel, que entre tots ells només hi brollava amor, regalets com si fossen adolescents i floretes: que si "te quiero mucho amigo", que si "quiero que nos veamos para hablar de lo nuestro... que es muy bonito", que si "te has pasado tres pueblos", que si "ai si eu te pegu"...

Els demisexuals són el mateix que els pansexuals, amb la particularitat que no se'ls pot tocar perquè li tenen mania al sexe, no els atreu gaire. El seu amor cap a les persones és psicològic, fins i tot obsessiu, i prou. Un exemple de demisexual és la coneguda com a fan de Belen Esteban.

Els antrosexuals són el club oficial de fans de Sòcrates. Es caracteritzen perquè no saben què els agrada, ni tan sols de quin gènere són, i com que la recerca del saber els fa més savis, van provant una miqueta d'aquí i una miqueta d'allà.

I, finalment, hi ha gustos que són tan particulars que són inclassificables. Jo, per exemple, sóc gai reconegut, amb excepcions els dies de festa a partir de les quatre del matí, si l'ocasió ho permet, que me'n vaig en alguna dona. Ser "maricón" no deixa de ser una etiqueta carregada d'estereotips en què darrere hi ha les malalties de transmissió sexual, el vici, les drogues, la festa, el liberalisme sexual, el canvi climàtic, que perfectament es poden extrapolar al món heterosexual. Anem a trencar tòpics pel que fa al món gai.

Un dia una senyora d'un partit polític de dretes que estava criticant el Govern socialista per haver aprovat la Llei del matrimoni igualitari em va dir que tenia molts amics 'maricóns'. Sí, encara que semble mentida, totes estes persones que desconeixen que les paraules evolucionen, desapareixen i es tornen polisèmiques, tenen un ventall amplíssim d'amistats que n'"entenen", a qui, per cert, estimen amb bogeria. Deu ser que freqüenten pàgines de contactes, ja que al llarg de la vida vas coneixent molta gent amb els mateixos gustos sexuals que tu i no n'hi ha cap que tingue amistats homòfobes. Jo li vaig preguntar si li importava que un dels seus hipotètics amics gais se n'anés al llit amb qui volgués, i em va contestar que a ella el que no li molava és quan es feia per vici. Curiosa resposta sortida de la boca d'una senyora de qui la Gestapo té un expedient bastant detallat d'haver-se fotut polles fins i tot per les orelles. És molt fàcil vore la palla de l'ull aliè i jutjar mentre la biga perfora el teu. Per si algú no ho sabia, els embarassos no desitjats, els avortaments i les pastilles del dia després no els patrocinem els homosexuals: sovint tenen origen en el vici.

D'altres se pensen que ser "maricón" vol dir sentir-se femení. Com ma mare, que una vegada que vaig tindre un company em va preguntar que qui era la dona. Vaig haver-li d'especificar que érem dos hòmens, i que la gràcia del tema és que no hi havia cap dona pel mig. Després vaig deduir que la dona era curiosa i al que es referia era que a l'hora de cardar qui perforava i qui parava el cul. Un altre estereotip és que els homes que reben són menys masculins. No té res a veure en ser més masculí o femení. Simplement, si ets actiu, els teus familiars s'estalvien el mal tràngol d'imaginar-te de quatre potes mentre un musculós te fot canya per darrere. Sí que és cert que el món gai està carregat d'hòmens que empren expressions com: "N'estic fins al cony!", "Vaig tota pixada" o, quan estan en grup, parlen de "nosaltres en femení", però també hi ha moltes dones heterosexuals que "n'estan fins als collons" o "fins la polla" d'una situació.

Un altre estereotip és que a la que podem ens agrada vestir-nos de dones. Sincerament, de totes les meues amistats, que en són moltes, pocs s'han transvestit alguna vegada en sa vida. En canvi, dels meus amics heterosexuals, un 90 %, espera que arribe un carnaval poc productiu quant a idees per obrir l'armari de sa germana. Fixeu-vos com canvia la cosa que fa 20 anys un home que es depilava era una maricona i, a dia d'avui, com que qui més, qui menys, se'n va a l'esteticista, se li'n diu diu "metrosexual". També és curiós com els homosexuals que triomfen en el món del sexe se'ls tracta de "putes" (enllaç a qui em diga puta), però en el món heterosexual, els que tenen autèntics harems de femelles són uns "fuckers", és a dir, folladors.

Els estereotips anteriors, però, queden en l'anècdota. Els pitjors són els que criminalitzen el col•lectiu. Per exemple, quan el PP i l'Església volen eliminar la Llei del matrimoni igualitari perquè afirmen que "posa en perill el model de família tradicional". La primera família es va inventar en Adam i Eva, que van tindre dos fills: un va matar l'altre i va haver de traginar-se a sa mare per a multiplicar la població. I si parlem de família sagrada: mare verge, esperma de colom, fuster cornut i pare i fill la mateixa persona. El balanç d'aquests anys de convivència entre matrimoni igualitari i matrimoni de tota la vida és positiu: hi continua havent divorcis, infidelitats, maltractament, descendència bastarda i fills maricons... Haurien d'estar contents perquè això és símbol que tot va com sempre.

També diuen que fills amb pares gais o mares lesbianes (més comú) tenen traumes de per vida. Benaurats siguen els fills sense pares, els vidus i vídues, els separats, els divorciats, les mares solteres... perquè és millor estar sol que mal acompanyat per algú del mateix sexe que tu. La presidenta del PP català és mare soltera i mal exemple per al seu fill perquè la vida l'ha portat fins aquí. Tota la resta de ciutadans, que no són un paral•lelisme de família tradicional, ho són per gust. Per si algú encara ho dubta, l'amor cap als fills es troba en l'afecte, i no en el sexe dels pares. Els traumes vénen per la intolerància dels mateixos que ens diuen que no podem ser pares.

Després, alguns dels pastors de la societat s'han dedicat durant dècades a tractar els "maricons" de malalts mentals perquè no poden perpetuar l'espècie de forma natural. Per això, es dediquen a vestir els xiquets en sotaneta i els alliçonen amb pràctiques de sodomia forçada des de ben xicotets per prevenir-los del que els espera en un futur si es dediquen a fer el marieta pel món. Aquesta activitat va avalada per l'Església Catòlica que com que obliga els seus treballadors a portar una vida de castedat, de tant en tant, com que també són humans, la mateixa natura els demana desembossar canonades, i com que tocar-se és pecat, tres són els ingredients necessaris per provocar el que ells n'anomenen una "relliscada" accidentada: un xiquet "provocador", segons el bisbe de Tenerife; la temptació en forma de dimoni que tira un xorret d'oli per facilitar la patinada i un periodista que ho explique als mitjans. Per culpa d'esta gent, a dia d'avui es relaciona l'homosexualitat amb la pedofília i la pederàstia. Però més enllà d'això, a un servidor li agradaria saber què fa una de les màximes autoritats de l'Església Catòlica els divendres a altes hores de la matinada a la porta d'una discoteca gai de Madrid amb un cotxe negre i vestit de carrer. Ai, la doble moral!

També es diu que la SIDA corre entre el món homosexual. Les estadístiques de seropositius gais és monstruosa, perquè quan el virus es va detectar i identificar, havia mutat i passat per massa persones, no hi havia marxa enrere. Malgrat això, som un col·lectiu molt conscienciat, que fa molta pedagogia del tema i que ha fundat desenes d'associacions i institucions altruistes que treballen per la lluita contra el SIDA, i gràcies a les quals s'ha avançat molt en l'estudi de la matèria. Tenim estadística i controlem la població afectada perquè no esdevinga un drama pitjor. És molt més fàcil transmetre el virus en el món heterosexual, ja que no se'n té tanta cura com en l'homosexual.

Veritat generalitzada: als hòmens ens costa la higiene i les dones ho aclaparen tot. Elles mantenen la llar en condicions i ells cedeixen espai a casa i callen quan en un armari de sis calaixos: un calaix és per a la roba de primavera, l'altre per a la de l'estiu, l'altre per a la de tardor, l'altre per a la d'hivern, el cinquè és el de: "Ai, esta roba no me la poso perquè no m'agrada" i el darrer és el de l'home. Dos hòmens en una casa és nevera buida i síndrome de Diògenes; dues dones en una casa és Guerra Civil. Heus aquí per què als homosexuals ens costa tant tindre parella.

Finalment, pel que fa al canvi climàtic: els homosexuals som el sector de població que més vaselina utilitza, necessària per a la penetració anal. El compost prové del refinament del petroli, procés que té com a resultat l'alliberament de residus a l'atmosfera, i això fa engrandir el forat que hi ha a la capa d'ozó, cosa que fa que la radiació ultraviolada del Sol penetre al planeta, rebote a la superfície terrestre i es quede atrapada, fomentant així l'efecte hivernacle i, conseqüentment, el canvi climàtic. Ergo, els homosexuals són els responsables del canvi climàtic. Però, posats a buscar culpables, les parelles heterosexuals són les responsables que avui dia hi haja homosexuals al món que fomenten el canvi climàtic, elles ens han parit. Però a banda d'això, també han donat llum a personatges com Mariano Rajoy i tots els que l'acompanyen al govern, Iñaki Urdangarin, Francisco Franco (que a part de tot lo dolent també va fer embassaments), Mourinho, Justin Bieber, King Africa, el que es va inventar els 'phrasal verbs' en anglès i jo mateix. I no sé què és pitjor.

Moltes persones parlen del dia 28 de juny com la diada de la hipocresia perquè no els agrada que hi haja homosexuals que apareguen pels carrers de les principals capitals sobre una carrossa disfressats de drag-queen i solts de roba mentre es passegen movent el cul com a models. El dia 28 de juny és el dia de la llibertat, entre les quals la sexual, i no hi ha cosa més hipòcrita que queixar-nos que som víctimes dels prejudicis i a la vegada dedicar-nos a jutjar la resta per com decideixen vestir o actuar un dia a l'any. A la marxa de l'Orgull el que importa és sumar com a col•lectiu i demostrar que dins de l'ambient, independentment de les condicions socials, econòmiques, fisiològiques, psicològiques, culturals i religioses, tots som persones que tenim en comú una cosa: que tenim la sensibilitat i capacitat d'enamorar-nos lliurement. No es tracta d'exposar que som diferents, sinó de mostrar que som un sector social que ens sentim lliures, que no tenim vergonya de ser com som i que l'únic que reclamem és igualtat davant la llei i tolerància perquè, els agrade o no, som iguals davant l'amor.

 

Arxivat a:
Lo reüll