Un Eufònic més internacional i més obert a la «metròpolis Terres de l'Ebre»

Quan l'any 2012 va nèixer l'Eufònic, es presentava com una mostra d'art sonor i visual, farcit d'actuacions i accions sonores d'artistes catalans, amb centre a Amposta i connectat amb indrets emblemàtics del Delta. En esta cinquena edició, l'Eufònic ja es presenta com un festival - d'art sonor i visual - amb una trentena d'artistes internacionals i multidisciplinaris; més de quaranta propostes entre actuacions, instal·lacions artístiques i accions sonores; distribuit en sis municipis de les Terres de l'Ebre, diversos espais naturals i amb la Ràpita com a gran escenari. L'Eufònic arriba al 2016 amb un model de festival propi, que s'ha construit durant estos anys en un ambient rural però també de gran atraciu paisatgístic, i que els seus creadors creuen que ja s'ha consolidat.

Este dimarts al matí, durant la presentació de l'edició d'enguany de l'Eufònic (de l'1 al 4 de setembre) a l'Església Nova de la Ràpita, el seu director Vicent Fibla ha parlat d'este model i de la idiosicràsia d'un festival que no es deixa etiquetar. L'Eufònic està "fet a mida" de les Terres de l'Ebre, ha subratllat Fibla. Tot i que és a la Ràpita on en diferents punts simbòlics del poble passa la major part de l'acció durant els quatre dies, el festival aposta pel "descobriment" dels espais singulars de les nostres comarques.

Enguany el circuit del festival s'expandeix al Museu de Tortosa, amb la vídeo-instal·lació del lleidatà Ferran Lega. També arriba a Alcanar. Per una banda a la Cisterna de la Vall amb la instal·lació de la japonesa Kyoka, i per l'altra, amb una acció sonora d'aires bèl·lics als nius de metralladora de les costes de les Cases. Lo Pati d'Amposta, l'Antic Molí d'oli d'Ulldecona i el catell de Miravet continuen. En este últim indret es va estrenar la setmana passada la instal·lació de llums i so de l'hongarès Gábor Lázár, un dels artistes internacionals més destacats del festival. No ens oblidem tampoc del Delta. Els Ullals de Baltasar seran escenari de les actuacions més poperes de Matías Rossi i Papa Topo; i el Xiringuito de la Costa acollirà la ja tradicional musclada musical amb Las Witch i DJ2D2.
 
"Sempre hem dit que les Terres de l'Ebre funcionen com una metròpolis. Els pobles estan separats per una distància de deu o quinze quilòmetres i la gent es mou d'un lloc en altre amb la mateixa facilitat que en una ciutat et mous amb transport públic. Amb la qual cosa esta retroalimentació entre pobles fa que les propostes puguen coexistir al mateix temps", comenta el director del festival, Vicent Fibla.

La idea del festival, doncs, és que passa a diferents llocs, que compagina propostes diferents i que convida a moure's pel territori. "Eufònic sempre s'ha pensat, s'ha creat i s'ha programat com una aposta pel territori, que vol potenciar el turisme cultural". De fet, el públic ha passat de ser de 1.200 la primera edició a 4.200 l'any passat, senyal que s'han obert tant als visitants com a la gent local. El pròxim repte, confessa Fibla, és "ocupar més l'espai públic amb propostes".

Un festival "calidoscòpic"
Fibla ha fet servir l'adjectiu "calidoscòpic" com a metàfora de la visió cambiant i multicolor de la creació artística que ofereix l'Eufònic. Definir "art sonor i visual" no és senzill, és quasi un concepte abstracte que engloba tant a la música electrònica, trap, ambiental o pop, com a artistes que treballen amb la tecnològia i il·luminació o d'altres que juguen amb l'espai físic que ocupen i el reinterprenten amb imatges i so. "Hi ha gent que percep la senyal de festival musical, en canvi hi ha altra gent que rep la senyal d'anar a la Foradada d'excursió, o una altra que rep la d'estes instal·lacions i van a Miravet i passen el dia".

Este model de festival, insisteix Fibla, combina la part d'instal·lacions (visitables durant tres o quatre setmales) amb la part de les actuacions i performances, que s'allarga durant quatre dies. Esta part més festivalera de l'Eufònic s'obrirà l'1 de setembre amb l'actuació de Quiet Ensamble a l'Esglèsia Nova. Este duet italià substitueix els instruments d'una orquestra clàssica per bombetes. Un altre italià que actua al mateix lloc és Gigi Masin, una de les figures més destacades de la música electrònica i ambiental que actua per primer cop a l'Estat espanyol. Sorprendrà també la jove barcelonina Bad Gyal, que s'està convertit un ídol dels milenials catalans amb un rap feminista i irreverent.

Una altra pota del festival seguirà sent la formació amb Eufònic Campus. S'han programat cinc tallers, tres dels quals gratuits. La novetat és la jornada #supportvisualist, adreçada a creadors visuals i que vol ser un espai de reflexió on compartir experiències, detectar problemàtiques i donar eines de treball tant els creadors visuals com els gestors culturals i que estarà comissariada per Antònia Folguera (Sónar+D).