L'Amposta del 1915 torna amb una nova versió del musical 'Fum de Caliquenyo'

Este dissabte i diumenge a l'auditori de la Fila es reestrena el musical ebrenc inspirat en l'època de la construcció del pont penjant

El musical 'Fum de Caliquenyo' té un repartiment de 13 actors que interpreten un total de disset cançons inèdites
El musical 'Fum de Caliquenyo' té un repartiment de 13 actors que interpreten un total de disset cançons inèdites | D. Sainz de Aja
Dani Sainz de Aja
18 d'agost del 2016
Actualitzat a les 11:06h
Amposta salta de centenari en centenari. Dels 100 anys del pont penjant, als 100 de la Lira Ampostina, als de la Unió Filharmònica, als del CF Amposta... El 1915 (i 1916) va ser l'any que Amposta va explotar com a ciutat i va deixar de ser un simple poble de ribera. Una època que ha quedat en la memòria col·lectiva dels ampostins i ampostines, i que des de fa un temps han trobat el gust per reviure-la. Este cap de setmana, un cop més la capital del Montsià viatja cap al 1915. I ho torna a fer amb una nova versió del musical 'Fum de Caliquenyo' a l'auditori de la Unió Filharmònica. Un musical d'època que es va estrenar durant la Festa del Mercat de 2015 i que els seus autors, el germans Miquel i Tomàs Simón, tornen a dur als escenaris de forma professional.

Este musical de factura ebrenca al cent per cent explica l'amor entre Saoret i Maria, dos joves que s'han fet grans a la ribera de principis de segle XX. Entre mig d'ells s'interposa l'enemistat dels seus pares, homes aspres, descendents dels primers habitants del Delta. També s'hi posarà pel mig Joanet, el capriciós fill del cacic local, que vol casar-se amb Maria imposant la seua condició privilegiada. Els protagonistes comptaran amb l'ajuda d'altres personatges que acaben de caracteritzar la societat de l'època. El taverner valencià, l'amic que viu al poble, la propietària del bordell, la cosina de Maria o les mares dels protagonistes. L'autor del text, Miquel Simón, assenyala aquí la importància dels personatges femenins, a les quals els hi ha dotat d'un caràcter lluitador i fort en un món fet pels i per als homes. “És un petit homenatge, posem dones que s'enfronten als seus homes i a la situació”.
 

Els personatges de Saoro i Fina, pares del protgonista, assagen una de les primeres escenes Foto: D. Sainz de Aja


Una musical amb tocs arbonians
En conjunt, és una història en la que tothom es sent identificat. És un West Side Story passat pel filtre de l'univers arbonià. Simón ha volgut agafar aquell món descrit a la novel·la 'Terres de l'Ebre' i buidar-lo de la visió deprimida i dura de Sebastià Juan Arbó, posant-hi al seu lloc personatges amables i desenfadats, i diàlegs amb tocs d'humor i referències continues al nostre parlar. “He agafat este ambient, però desdramatitzat. Tot i que he deixat el rerefons social i aquesta dualitat de el senyor i els pagesos, la ribera i el poble...”.

De fet, Simón va rellegir el llibre de l'escriptor rapitenc quan li van encarregar d'escriure un musical en el context de la Festa del Mercat. Va ser a l'estiu de 2014 i a la tardor ell i el seu germà Tomàs ja estaven escrivint el text i les cançons. Un cop acabada l'obra, es va deixar en mans dels diversos tallers de teatre i cant per a que fossen els ampostins i ampostines els que representessen l'obra el maig de 2015. Aprofitant que finalitzen els actes de commemoració del centenari del pont penjant, els germans Simón van veure que era una bona ocasió per tornar a representar 'Fum de Caliquenyo' d'una forma professional. Van anar, així, a vendre el projecte a l'Ajuntament d'Amposta, que va acabar donant el suport financer.
 

Tomàs Simón (tercera fila), Roser Alemany (segona fila) i Miquel Tomàs (primera fila) no perden un detall de l'assaig Foto: D. Sainz de Aja


Companyia, actors i músics "del terreno"
La nova versió de 'Fum de Caliquenyo' és, doncs, una revisió feta pels seus mateixos autors i de la companyia de teatre Esgambi que han format junt amb Núria Giménez (direcció teatral), Maria Pons (escenografia) i Roser Alemany (producció). Una companyia que es defineix ebrenca i amb la intenció de crear espectacles amb segell propi que puguen exportar-se als teatres d'arreu del país. Esta serà la primera funció d'Esgambi i per fer-ho s'han rodejat de tretze músics i tretze actors.

El director musical i compositor, Tomàs Simón, ha triat un grup de músics locals. “Hem creat una orquestra amb una composició de banda, introduint alguns instruments de corda com el violoncel, el contrabaix i el piano”, explica Simón. S'interpretaran disset cançons. Una hora de música per una hora de diàlegs. Hi haurà duets, solos i cant coral, i cada personatge tindrà la seua cançó. “Com els músics eren més selectes, hem pogut fer un pas més enllà i fer cors, veus... tot això dóna un afegit que amb el teatre amateur ja no et planteges”, comenta el compositor Tomàs Simón. El seu germà, Miquel, afegeix que han intentat fer una obra “bastant coral”, en el sentit que tots els personatges tenen rellevància malgrat que els protagonistes “són molt recognoscibles”.

 

La directora teatral, Núria Giménez, dóna instruccions als actors que fan de Maria i Joanet durant un assaig Foto: D. Sainz de Aja



Com en tot musical, els actors i actrius de 'Fum de Caliquenyo' havien de tenir nocions de cant per passar la selecció. El càsting va començar al març i la resposta va ser bona, recorda Miquel. Va costar menys omplir els papers femenins que els masculins. “El càsting l'hem acabat tancant tard perquè igual faltava un, algú que s'ho deixava... tancar un càsting a les Terres de l'Ebre és complexe”. Només dos personatges s'han cobert amb intèrprets de fóra de les nostres, els quals han adoptat sense problemes l'accent ebrenc. Miquel Simó qualifica al seu repartiment per sobre de les expectatives inicials. “Tenim gent que ha fet teatre amateur, que té certa experiència, tenim un estudiant de teatre, el protagonista va estar a Oh Happy Day... gent que tot i que no viu d'això té un cert bagatge”, detalla el director.

Esta setmana i l'anterior, els actors i els músics no han parat d'assajar. Ho fan junts, després només actors, després només músics. A continuació un parell d'actors practica una escena, apareix la resta del repartirment i canten una de les cançons... Entre tanta feina, han tingut temps de gravar el disc amb els temes del musical. A l'equip se'l veu entuasiasmat. Poleixen cada línia de text, fan canvis, modifiquen les seues expressions. Ja només falta que l'auditori de la Fila es plene de gent per a que Amposta torne a fer un viatge al 1915.

Dissabte 20 i diumenge 21, a les 19h
Auditori de la Unió Filharmònica (Carrer Miralles, 4)
Comprar entrades


 

Amposta tornarà a l'època de la ribera, les tabarnes i la construcció del pont este cap de setmana Foto: D. Sainz de Aja