25
de juliol
del
2016
Actualitzat
a la
13:19h
Jordi Conesa porta més de 4 mesos sense saber res de sa filla Clàudia, de 10 anys. Des de fa algunes setmanes, es planta davant dels jutjats d’Amposta dos cops a la setmana amb dos cartells, un on hi fa constar els dies que porta sense veure a sa filla (ara ja més de 130) i un altre on s’hi pot llegir “la madre es una maltratadora. Mi única culpa es ser hombre. Terrorisme Administratiu”.
Segons a explicat a l’aguaita.cat, Conesa va tenir una filla fruit de la relació amb una anterior parella, amb qui havia conviscut durant més de 7 anys. Tots dos provenien de Barcelona però es van establir a Alcanar. “Ens vam separar i jo vaig iniciar una altra relació que va durar també 7 anys”. Tot i que la relació es va acabar, Conesa i la seua exparella manteníen una relació laboral i també convivíen en un mateixa vivenda amb sa filla tot i que en espais separats. “Jo col·laborava i passava pensió sense tenir cap reconeixement de paternitat”, exposa. Els problemes, però, van arribar precisament quan Conesa va demanar a la mare de sa filla regularitzar la paternitat i els seus drets i deures en vers sa filla.
Tot i haver iniciat els tràmit a principis de 2012, no va ser fins al 7 de gener de 2015 que la paternitat de Jordi Conesa envers sa filla Clàudia va ser reconeguda judicialment. Mentrestant, però, la convivència es va anar fent cada cop més i més tensa: “Ma maltractat i denigrat davant de ma filla, he presentat diverses denuncies als Mossos d’Esquadra”, assegura. Totes les seues denuncies han estat agrupades en un procediment penal que està pendent de ser remès des d’Amposta als jutjats de Tortosa.
La mare de sa filla, però, també va interposar una denunciar per maltractaments en contra seu, que en judici es va demostrar com a falsa. “El 6 de gener passat em va denunciar per suposats maltractes. Em van detenir com si fos un delinqüent i vaig haver de passar 40 hores als calabossos a l’espera d’un judici ràpid. Ja al judici, es va demostrar que havia sigut una denuncia falsa”, relata amb impotència. “La llei de violència de gènere en este país és una injustícia per a molts homes. En molts casos es castiga i denigra als homes de forma injusta”, constata en veure que les seues denuncies continuen encallades i, en canvi, ell va ser sotmès a un judici ràpid per una denúncia que va acabar sent falsa.
Després que en judici ràpid es demostrés com a falsa la denuncia de la dona, el mateix procediment judicial va desenvocar en un judici penal a Tortosa. Mitjançant un part de lesions, es demostra que Conesa havia estat agredit per ella. A partir d'aquí, “ella s’autoinculpa per rebaixar pena i s’acaba dictant una ordre d’allunyament”, el 2 de març passat.
“La meua lletrada em va dir que era una ordre d'allunyament ‘no efectiva’, que mare i filla podien continuar vivint a la casa comuna mentre jo no posés cap objecció”. El cas és al cap de 4 dies van marxar de casa. “Vaig avisar als Mossos i em van dir : clar, és que té una ordre d’allunyament” Com podia aleshores accedir a ma filla?”. Conesa ha demanat mesures cautelars urgents per poder continuar veient a sa filla, però no li ha estat reconegut. Des el dia que van marxar, no ha tornat a veure-la.
Ara, està lluitant per obtenir la custòdia uniparental de la Clàudia. “He denunciat la situació a Serveis Socials i a la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) però m’han respost que m’ha filla no està desatesa i no han atès les meues peticions”. “Els protocols de Serveis Socials i de la DGAIA mhan semblat completament insuficients a l’hora de respectar els drets de l’infant. El que ha fet sa mare ha estat totalment irresponsable i la gran perjudicada ha estat ma filla. Ma filla ha arribat a rebutjar-me pel que li ha contat sa mare tot i que he estat absolt i sa mare condemnada. Li ha arribat a dir que jo no sóc son pare”, denuncia.
Per una altra banda, també ha mantingut una entrevista amb Servei d'Assessorament Tècnic en l'Àmbit de Família (SATAF), però fins al 6 de setembre no té una segona entrevista. “L’agost és inhàbil i, mentrestant, cada dia que passa, la situació és pitjor”, explica.
Amb el procediment penal contra la seua exparella i el procediment per reclamar la custòdia encallats, l’únic que li ha quedat a en Jordi Conesa ha estat la via de la protesta.
En les últimes setmanes ja s’ha plantat més de 20 vegades al jutjats. “Hi passo hores allà davant. I m’he trobat amb molta gent que m’ha mostrat la seua complicitat i suport”, diu.
“Ens trobem en unes lleis en què prevalen les decisions de la mare, siguen les que siguen, i mentrestant els pares sofrim un desemparament que veus que no és manera de solucionar cap tipus de violència. La injustícia també genera violència”, conclou.
Segons a explicat a l’aguaita.cat, Conesa va tenir una filla fruit de la relació amb una anterior parella, amb qui havia conviscut durant més de 7 anys. Tots dos provenien de Barcelona però es van establir a Alcanar. “Ens vam separar i jo vaig iniciar una altra relació que va durar també 7 anys”. Tot i que la relació es va acabar, Conesa i la seua exparella manteníen una relació laboral i també convivíen en un mateixa vivenda amb sa filla tot i que en espais separats. “Jo col·laborava i passava pensió sense tenir cap reconeixement de paternitat”, exposa. Els problemes, però, van arribar precisament quan Conesa va demanar a la mare de sa filla regularitzar la paternitat i els seus drets i deures en vers sa filla.
Tot i haver iniciat els tràmit a principis de 2012, no va ser fins al 7 de gener de 2015 que la paternitat de Jordi Conesa envers sa filla Clàudia va ser reconeguda judicialment. Mentrestant, però, la convivència es va anar fent cada cop més i més tensa: “Ma maltractat i denigrat davant de ma filla, he presentat diverses denuncies als Mossos d’Esquadra”, assegura. Totes les seues denuncies han estat agrupades en un procediment penal que està pendent de ser remès des d’Amposta als jutjats de Tortosa.
La mare de sa filla, però, també va interposar una denunciar per maltractaments en contra seu, que en judici es va demostrar com a falsa. “El 6 de gener passat em va denunciar per suposats maltractes. Em van detenir com si fos un delinqüent i vaig haver de passar 40 hores als calabossos a l’espera d’un judici ràpid. Ja al judici, es va demostrar que havia sigut una denuncia falsa”, relata amb impotència. “La llei de violència de gènere en este país és una injustícia per a molts homes. En molts casos es castiga i denigra als homes de forma injusta”, constata en veure que les seues denuncies continuen encallades i, en canvi, ell va ser sotmès a un judici ràpid per una denúncia que va acabar sent falsa.
Després que en judici ràpid es demostrés com a falsa la denuncia de la dona, el mateix procediment judicial va desenvocar en un judici penal a Tortosa. Mitjançant un part de lesions, es demostra que Conesa havia estat agredit per ella. A partir d'aquí, “ella s’autoinculpa per rebaixar pena i s’acaba dictant una ordre d’allunyament”, el 2 de març passat.
“La meua lletrada em va dir que era una ordre d'allunyament ‘no efectiva’, que mare i filla podien continuar vivint a la casa comuna mentre jo no posés cap objecció”. El cas és al cap de 4 dies van marxar de casa. “Vaig avisar als Mossos i em van dir : clar, és que té una ordre d’allunyament” Com podia aleshores accedir a ma filla?”. Conesa ha demanat mesures cautelars urgents per poder continuar veient a sa filla, però no li ha estat reconegut. Des el dia que van marxar, no ha tornat a veure-la.
Ara, està lluitant per obtenir la custòdia uniparental de la Clàudia. “He denunciat la situació a Serveis Socials i a la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) però m’han respost que m’ha filla no està desatesa i no han atès les meues peticions”. “Els protocols de Serveis Socials i de la DGAIA mhan semblat completament insuficients a l’hora de respectar els drets de l’infant. El que ha fet sa mare ha estat totalment irresponsable i la gran perjudicada ha estat ma filla. Ma filla ha arribat a rebutjar-me pel que li ha contat sa mare tot i que he estat absolt i sa mare condemnada. Li ha arribat a dir que jo no sóc son pare”, denuncia.
Per una altra banda, també ha mantingut una entrevista amb Servei d'Assessorament Tècnic en l'Àmbit de Família (SATAF), però fins al 6 de setembre no té una segona entrevista. “L’agost és inhàbil i, mentrestant, cada dia que passa, la situació és pitjor”, explica.
Amb el procediment penal contra la seua exparella i el procediment per reclamar la custòdia encallats, l’únic que li ha quedat a en Jordi Conesa ha estat la via de la protesta.
En les últimes setmanes ja s’ha plantat més de 20 vegades al jutjats. “Hi passo hores allà davant. I m’he trobat amb molta gent que m’ha mostrat la seua complicitat i suport”, diu.
“Ens trobem en unes lleis en què prevalen les decisions de la mare, siguen les que siguen, i mentrestant els pares sofrim un desemparament que veus que no és manera de solucionar cap tipus de violència. La injustícia també genera violència”, conclou.