20
de juliol
del
2016
Actualitzat
a les
10:56h
El dia 13 de juliol del 2016 ha estat un dia històric per la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) i per a tothom que estime este riu i este territori. El Parlament europeu ha emès un informe on reclama la retirada del Pla Hidrològic de l’Ebre i que este pla es faça de nou tenint en compte els cabals necessaris per sobreviure el Delta.
Amb este informe es conclou una etapa al Parlament Europeu que vam iniciar el juny del 2012 amb la recollida de 12.000 signatures demanant a les institucions europees que es fiquessen al costat de les Terres de l’Ebre en la defensa del riu que tant estimem i amb la presentació d’una petició al Parlament Europeu.
En estos quatre anys han passat moltes coses, totes importants, que han anat sumant en esta lluita de continuïtat que és la defensa del riu i d’estes terres tan particulars.
La primera queixa la vam sustentar amb arguments tècnics potents el gener del 2013. Posteriorment vam anar a defensar-la en tres ocasions al Parlament europeu: el juliol del 2013, desembre del 2014 i juny del 2015. Finalment es va acordar fer una visita d’investigació el 8 de febrer del 2016 per part d’un grup d’europarlamentaris al Delta de l’Ebre, per conèixer “in situ” el problema que estàvem denunciant.
En aquella visita, la PDE vam pensar que els europarlamentaris ja coneixien la nostra visió del cas, per això calia donar veu als que realment viuen en la seua pell el què passa al Delta i la mar de l’Ebre. Pescadors, mariscadors, pagesos, tècnics i experts són els que viuen cada dia els efectes que té l’aigua del riu en el seu entorn natural.
La seua explicació raonada amb humilitat des del més pur sentit comú i a l’hora amb el sentiment de gent que estimen la terra, el riu i la mar que els envolta, va ajudar a què persones tan distants geogràficament com els europarlamentaris europeus, acostumats a estar entre quatre parets i escàs contacte amb els territoris, entenguessen que este cas no és un cas de lluites polítiques entre uns i altres, i molt menys, un cas d’enfrontament territorial ni de sectors econòmics, sinó un cas transversal i profund de defensar un model de desenvolupament territorial sostenible de màxim respecte entre humans i natura.
Des del PP espanyol, amb la seua europarlamentaria mallorquina al cap davant, han jugat molt brut. Han intentat convèncer als europarlamentaris que això era un problema polític en el marc de l’enfrontament per la independència de Catalunya. Tanmateix, com ja hem explicat en infinitat d’ocasions, tan la Plataforma en defensa de l’Ebre com els ciutadans ebrencs, tindríem la mateixa actitud de defensa de l’Ebre independentment de quin fos el context de relacions entre Catalunya i Espanya.
En este llarg periple tenen un paper destacat els europarlamentaris catalans que han treballat conjuntament per aconseguir que els seus col·legues d’altres estats coneguen el cas de l’Ebre i es fiquen al nostre costat. Per part nostra, copsar esta unitat d’acció entre tots els polítics catalans (menys PP i Ciutadans) més enllà de les seues ideologies polítiques és un motiu de satisfacció com catalans, a l’hora que demostrar la transversalitat del cas.
Els encoratgem a continuar en esta unitat d’acció, no només en el cas de l’Ebre o del projecte Castor, també en la resta de temes que afecten Catalunya davant les institucions europees. És important per este nou estat que cal construir i on ha d’haver un espai per tothom.
Sobre esta etapa podríem contar mil batalletes però si alguna cosa hem de destacar per sobre de tot, va ser l’efecte que va tenir la gran manifestació del 7 de febrer a Amposta sobre les retines dels eurodiputats que van venir el 8 de febrer. La força col·lectiva que va transmetre aquella gran mobilització ha estat el punt determinant en este èxit col·lectiu de les Terres de l’Ebre i del qual som tots responsables.
Hem conclòs amb èxit una etapa en el Parlament Europeu i a l’hora n’iniciem una de nova davant la Comissió europea amb l’entrega d’una denúncia per incompliment del dret comunitari del Pla de l’Ebre. Continuem el camí emprès ja fa tants anys, amb esta nova etapa jurídica davant les institucions europees que pot culminar, d’aquí un temps, en una denúncia de la Comissió europea a l’estat espanyol davant el Tribunal de Luxemburg.
Però el nostre veritable objectiu no és una multa al Reino de Espanya que acabaríem pagant els ciutadans dels nostres impostos. El nostre veritable objectiu és que l’estat espanyol faça un canvi en les seues polítiques de planificació de l’aigua. Que s’oblide de fer nous transvasaments i embassaments que només serveixen per enriquir constructores i que faça una veritable planificació agrícola del segle XXI. Planificació que ha de ser realista i equilibrada amb els recursos disponibles i que d’una vegada per totes deixe de jugar amb la pagesia amb promeses del manà dels nous regadius. Estos nous regadius no estan planificats per als pagesos d’a peu, ans tot el contrari, només serveixen per expulsar-los de la seua terra en uns casos o fer que s'hipotequen de per vida i acabar venent el seu esforç a l’agroindústria.
Este és el gran repte de futur que tenim per davant.
Lo riu és vida, la lluita continua.
Amb este informe es conclou una etapa al Parlament Europeu que vam iniciar el juny del 2012 amb la recollida de 12.000 signatures demanant a les institucions europees que es fiquessen al costat de les Terres de l’Ebre en la defensa del riu que tant estimem i amb la presentació d’una petició al Parlament Europeu.
En estos quatre anys han passat moltes coses, totes importants, que han anat sumant en esta lluita de continuïtat que és la defensa del riu i d’estes terres tan particulars.
La primera queixa la vam sustentar amb arguments tècnics potents el gener del 2013. Posteriorment vam anar a defensar-la en tres ocasions al Parlament europeu: el juliol del 2013, desembre del 2014 i juny del 2015. Finalment es va acordar fer una visita d’investigació el 8 de febrer del 2016 per part d’un grup d’europarlamentaris al Delta de l’Ebre, per conèixer “in situ” el problema que estàvem denunciant.
En aquella visita, la PDE vam pensar que els europarlamentaris ja coneixien la nostra visió del cas, per això calia donar veu als que realment viuen en la seua pell el què passa al Delta i la mar de l’Ebre. Pescadors, mariscadors, pagesos, tècnics i experts són els que viuen cada dia els efectes que té l’aigua del riu en el seu entorn natural.
La seua explicació raonada amb humilitat des del més pur sentit comú i a l’hora amb el sentiment de gent que estimen la terra, el riu i la mar que els envolta, va ajudar a què persones tan distants geogràficament com els europarlamentaris europeus, acostumats a estar entre quatre parets i escàs contacte amb els territoris, entenguessen que este cas no és un cas de lluites polítiques entre uns i altres, i molt menys, un cas d’enfrontament territorial ni de sectors econòmics, sinó un cas transversal i profund de defensar un model de desenvolupament territorial sostenible de màxim respecte entre humans i natura.
Des del PP espanyol, amb la seua europarlamentaria mallorquina al cap davant, han jugat molt brut. Han intentat convèncer als europarlamentaris que això era un problema polític en el marc de l’enfrontament per la independència de Catalunya. Tanmateix, com ja hem explicat en infinitat d’ocasions, tan la Plataforma en defensa de l’Ebre com els ciutadans ebrencs, tindríem la mateixa actitud de defensa de l’Ebre independentment de quin fos el context de relacions entre Catalunya i Espanya.
En este llarg periple tenen un paper destacat els europarlamentaris catalans que han treballat conjuntament per aconseguir que els seus col·legues d’altres estats coneguen el cas de l’Ebre i es fiquen al nostre costat. Per part nostra, copsar esta unitat d’acció entre tots els polítics catalans (menys PP i Ciutadans) més enllà de les seues ideologies polítiques és un motiu de satisfacció com catalans, a l’hora que demostrar la transversalitat del cas.
Els encoratgem a continuar en esta unitat d’acció, no només en el cas de l’Ebre o del projecte Castor, també en la resta de temes que afecten Catalunya davant les institucions europees. És important per este nou estat que cal construir i on ha d’haver un espai per tothom.
Sobre esta etapa podríem contar mil batalletes però si alguna cosa hem de destacar per sobre de tot, va ser l’efecte que va tenir la gran manifestació del 7 de febrer a Amposta sobre les retines dels eurodiputats que van venir el 8 de febrer. La força col·lectiva que va transmetre aquella gran mobilització ha estat el punt determinant en este èxit col·lectiu de les Terres de l’Ebre i del qual som tots responsables.
Hem conclòs amb èxit una etapa en el Parlament Europeu i a l’hora n’iniciem una de nova davant la Comissió europea amb l’entrega d’una denúncia per incompliment del dret comunitari del Pla de l’Ebre. Continuem el camí emprès ja fa tants anys, amb esta nova etapa jurídica davant les institucions europees que pot culminar, d’aquí un temps, en una denúncia de la Comissió europea a l’estat espanyol davant el Tribunal de Luxemburg.
Però el nostre veritable objectiu no és una multa al Reino de Espanya que acabaríem pagant els ciutadans dels nostres impostos. El nostre veritable objectiu és que l’estat espanyol faça un canvi en les seues polítiques de planificació de l’aigua. Que s’oblide de fer nous transvasaments i embassaments que només serveixen per enriquir constructores i que faça una veritable planificació agrícola del segle XXI. Planificació que ha de ser realista i equilibrada amb els recursos disponibles i que d’una vegada per totes deixe de jugar amb la pagesia amb promeses del manà dels nous regadius. Estos nous regadius no estan planificats per als pagesos d’a peu, ans tot el contrari, només serveixen per expulsar-los de la seua terra en uns casos o fer que s'hipotequen de per vida i acabar venent el seu esforç a l’agroindústria.
Este és el gran repte de futur que tenim per davant.
Lo riu és vida, la lluita continua.