12
de juliol
del
2016
Actualitzat
el
13
de juliol
a la
1:28h
El camí cap al judici oral que permeta esclarir les responsabilitats per la fallida de la Cooperativa de l'Aldea i que els afectats recuperen els seus estalvis ha trobat un nou entrebanc. La secció quarta de l'Audiència Provincial de Tarragona ha acceptat parcialment els nous recursos presentats per diversos investigats en les diligències prèvies, anul·lant la interlocutòria que obria el procediment abreujat i ordenant al jutjat número 1 de Tortosa que reformule totes les imputacions plantejades per insuficient motivació. També ha acceptat excloure com a investigats la dona i els dos fills de l'exgerent de l'entitat, Daniel Ferré.
Després de més de quatre anys d'investigació judicial i 20.000 fulls de sumari acumulats, la instrucció del cas de la Cooperativa de l'Aldea retrocedix de cop, pràcticament, a la situació processal existent fa més d'un any. La majoria dels investigats fins ara –catorze-, continuen mantenint esta condició, però les imputacions s'hauran de reformular i argumentar de nou per a tots els investigats –hagin presentat recurs o no, com és el cas d'alguns proveïdors i l'empresa auditora BDO-, amb una nova interlocutòria. Només amb la reconstrucció sistemàtica, coherent i ordenada de la pròpia decisió i respecte a totes les persones que puguin resultar finalment inculpades, incloent els fets justiciables en els quals es fonamenta la inculpació, sosté l’Audiència, podrà tirar endavant el procediment.
Un atac als arguments d'acusació que havien de servir de base per a l'obertura del judici oral del cas que ara instruix una nova jutgessa. Uns 300 impositors tenen encara entrampats en el laberint econòmic i judicial més de 4,5 milions d'euros en estalvis mentre l'entitat agrària intenta recuperar l'activitat, no sense grans dificultats, després de sortir del concurs de creditors.
Malgrat l'oposició manifestada pels advocats de la Cooperativa i Fiscalia –qui considera que existien indicis suficients per tirar endavant i no era necessari identificar de forma precisa els fonaments de la inculpació-, els magistrats estimen parcialment els recursos presentats per l’exgerent, principal investigat, i els seus familiars –Teresa Baiges, Aleix i Rubén Ferré-, així com els antics responsables de la junta rectora – l'expresident José Fernando Falcó, l'exsecretari José Benito i l'extresorer Joan Gilabert-; l'exdirector de la secció de crèdit, Enric Sabaté; els empresaris proveïdors de l'entitat Josu Serna i María Teresa Melquíades; l'entitat financera Bankia i els exresponsables de la seva antiga oficina d'Amposta –l'exdirector Manuel Fornós i l'exsubdirectora Manuela Buera-. Tots ells, excepte l'exgerent, havien demanat explícitament la seua desimputació, que finalment només han aconseguit Baiges, Aleix i Rubén Ferré. Abans de recórrer a l'Audiència de Tarragona, alguns havien presentat recursos de reforma davant del jutjat número 1 de Tortosa que van ser rebutjats el passat febrer, una resolució que ara també ha estat anul·lada.
Manca de precisió
Si bé la interlocutòria admet la complexitat tant fàctica com normativa del cas, considera també que les imputacions per delicte societari, falsedat comptable, falsedat documental, apropiació indeguda, cobrament indegut de subvencions europees, simulació de delicte, alçament de béns i insolvència punible no es delimiten amb la mínima precisió exigible en la majoria de casos. Així les coses, asseguren els magistrats que la jutgessa no va concretar les circumstàncies espai-temporals en les quals es van produir els fets i va presentar de forma incompleta la imputació per cobrament indegut de subvencions europees en els casos de Ferré, Falcó, Benito, Gilabert, Serna, Casas, García-Vivo i Melquíades. També consideren que guarda un silenci injustificable sobre les subvencions sol·licitades, entre d'altres aspectes.
També en el cas dels delictes societaris, en els quals figuren com a investigats l'excomptable Mercè Benito i els exresponsables de la junta rectora de la Cooperativa, detecta dèficits estructurals de precisió i identificació dels fets, en el sentit de si l'administrativa coneixia realment el falsejament de dades i ho podia haver evitat o les condicions sota les quals els directius haurien participat i en quina mesura en la comissió dels fets. En relació amb la inculpació de l'exdirector de la secció de crèdit, Enric Sabater, per insolvència punible i apropiació indeguda, considera que tampoc detalla les accions concretes que hauria efectuat per conduir l'entitat cap a la situació de fallida de forma dolosa, així com tampoc respecte les apropiacions, quantitats concretes i afectats.
En el cas de Bankia i els seus responsables de l'oficina d'Amposta, l'Audiència de Tarragona aprecia també una “greu incompleció descriptiva, desordre expositiu, molt deficient estructura argumentativa, foscor, imprecisió i excessiu sincretisme que dificulten el control de les inculpacions”. Tot i que no descarten que molts dels afectats van dipositar els seus diners a l'entitat financera amb la creença que no estaven vinculats com a garantia als crèdits de la Cooperativa, fet que podria tipificar-se d'apropiació indeguda, considera que no es descriu la intervenció concreta dels empleats en imputats en els productes venuts i les condicions pactades amb els clients. No és presentable remetre a fulls d'Excel amb un contingut que ni tan sols es valida com a informació judicial, sosté, en referència a la llista de saldos i clients confeccionada a partir de la informació aportada pels afectats. Considera també inassumible que la jutgessa atribuisca a Fornós i Buera beneficiar el banc pels quals treballaven incrementant la cartera de clients sense descriure el mecanisme del presumpte delicte.
Desimputats els fills i la dona de Ferré
Per últim, els magistrats accepten els recursos d'apel·lació presentats per Teresa Baiges, Aleix i Rubén Ferré, esposa i fills de l'exgerent, respectivament, fet pel qual els retira la qualificació d'investigats i els exclou del procediment judicial. Consideren que els fets descrits a la interlocutòria del jutjat número 1 de Tortosa no permeten atribuir als fills un suposat delicte de cooperació en alçament de béns, ni a l'esposa la cooperació d'un delicte de simulació de contracte. L'exgerent havia retirat part dels seus estalvis de la secció de crèidt el novembre de 2011, just abans de la fallida, que haurien acabat ingressats transitòriament a un compte a nom dels seus fills. El fet que Ferré recuperés els diners el maig de 2012, raonen els magistrals, el convertix en l'únic responsable d'esta situació.
Segons el relat de la instructora, Baiges havia estat contractada de forma suposadament fraudulenta per Ferré per suplir una baixa maternal de la comptable de la Cooperativa, a través del mecanisme pel qual l'exgerent abonava el salari i la Seguretat Social de la seva esposa reduint-se el propi sou i la càrrega fiscal, obtenint un benefici mensual de 400 euros. Els magistrats entenen que la simulació de contracte podria haver causat disfuncions organitzatives a l'entitat i un risc de sanció per part de la Seguretat Social per irregularitat en la contractació, però considera que la dimensió econòmica no es correspon amb la intensitat de la tipificació.
Després de més de quatre anys d'investigació judicial i 20.000 fulls de sumari acumulats, la instrucció del cas de la Cooperativa de l'Aldea retrocedix de cop, pràcticament, a la situació processal existent fa més d'un any. La majoria dels investigats fins ara –catorze-, continuen mantenint esta condició, però les imputacions s'hauran de reformular i argumentar de nou per a tots els investigats –hagin presentat recurs o no, com és el cas d'alguns proveïdors i l'empresa auditora BDO-, amb una nova interlocutòria. Només amb la reconstrucció sistemàtica, coherent i ordenada de la pròpia decisió i respecte a totes les persones que puguin resultar finalment inculpades, incloent els fets justiciables en els quals es fonamenta la inculpació, sosté l’Audiència, podrà tirar endavant el procediment.
Un atac als arguments d'acusació que havien de servir de base per a l'obertura del judici oral del cas que ara instruix una nova jutgessa. Uns 300 impositors tenen encara entrampats en el laberint econòmic i judicial més de 4,5 milions d'euros en estalvis mentre l'entitat agrària intenta recuperar l'activitat, no sense grans dificultats, després de sortir del concurs de creditors.
Malgrat l'oposició manifestada pels advocats de la Cooperativa i Fiscalia –qui considera que existien indicis suficients per tirar endavant i no era necessari identificar de forma precisa els fonaments de la inculpació-, els magistrats estimen parcialment els recursos presentats per l’exgerent, principal investigat, i els seus familiars –Teresa Baiges, Aleix i Rubén Ferré-, així com els antics responsables de la junta rectora – l'expresident José Fernando Falcó, l'exsecretari José Benito i l'extresorer Joan Gilabert-; l'exdirector de la secció de crèdit, Enric Sabaté; els empresaris proveïdors de l'entitat Josu Serna i María Teresa Melquíades; l'entitat financera Bankia i els exresponsables de la seva antiga oficina d'Amposta –l'exdirector Manuel Fornós i l'exsubdirectora Manuela Buera-. Tots ells, excepte l'exgerent, havien demanat explícitament la seua desimputació, que finalment només han aconseguit Baiges, Aleix i Rubén Ferré. Abans de recórrer a l'Audiència de Tarragona, alguns havien presentat recursos de reforma davant del jutjat número 1 de Tortosa que van ser rebutjats el passat febrer, una resolució que ara també ha estat anul·lada.
Manca de precisió
Si bé la interlocutòria admet la complexitat tant fàctica com normativa del cas, considera també que les imputacions per delicte societari, falsedat comptable, falsedat documental, apropiació indeguda, cobrament indegut de subvencions europees, simulació de delicte, alçament de béns i insolvència punible no es delimiten amb la mínima precisió exigible en la majoria de casos. Així les coses, asseguren els magistrats que la jutgessa no va concretar les circumstàncies espai-temporals en les quals es van produir els fets i va presentar de forma incompleta la imputació per cobrament indegut de subvencions europees en els casos de Ferré, Falcó, Benito, Gilabert, Serna, Casas, García-Vivo i Melquíades. També consideren que guarda un silenci injustificable sobre les subvencions sol·licitades, entre d'altres aspectes.
També en el cas dels delictes societaris, en els quals figuren com a investigats l'excomptable Mercè Benito i els exresponsables de la junta rectora de la Cooperativa, detecta dèficits estructurals de precisió i identificació dels fets, en el sentit de si l'administrativa coneixia realment el falsejament de dades i ho podia haver evitat o les condicions sota les quals els directius haurien participat i en quina mesura en la comissió dels fets. En relació amb la inculpació de l'exdirector de la secció de crèdit, Enric Sabater, per insolvència punible i apropiació indeguda, considera que tampoc detalla les accions concretes que hauria efectuat per conduir l'entitat cap a la situació de fallida de forma dolosa, així com tampoc respecte les apropiacions, quantitats concretes i afectats.
En el cas de Bankia i els seus responsables de l'oficina d'Amposta, l'Audiència de Tarragona aprecia també una “greu incompleció descriptiva, desordre expositiu, molt deficient estructura argumentativa, foscor, imprecisió i excessiu sincretisme que dificulten el control de les inculpacions”. Tot i que no descarten que molts dels afectats van dipositar els seus diners a l'entitat financera amb la creença que no estaven vinculats com a garantia als crèdits de la Cooperativa, fet que podria tipificar-se d'apropiació indeguda, considera que no es descriu la intervenció concreta dels empleats en imputats en els productes venuts i les condicions pactades amb els clients. No és presentable remetre a fulls d'Excel amb un contingut que ni tan sols es valida com a informació judicial, sosté, en referència a la llista de saldos i clients confeccionada a partir de la informació aportada pels afectats. Considera també inassumible que la jutgessa atribuisca a Fornós i Buera beneficiar el banc pels quals treballaven incrementant la cartera de clients sense descriure el mecanisme del presumpte delicte.
Desimputats els fills i la dona de Ferré
Per últim, els magistrats accepten els recursos d'apel·lació presentats per Teresa Baiges, Aleix i Rubén Ferré, esposa i fills de l'exgerent, respectivament, fet pel qual els retira la qualificació d'investigats i els exclou del procediment judicial. Consideren que els fets descrits a la interlocutòria del jutjat número 1 de Tortosa no permeten atribuir als fills un suposat delicte de cooperació en alçament de béns, ni a l'esposa la cooperació d'un delicte de simulació de contracte. L'exgerent havia retirat part dels seus estalvis de la secció de crèidt el novembre de 2011, just abans de la fallida, que haurien acabat ingressats transitòriament a un compte a nom dels seus fills. El fet que Ferré recuperés els diners el maig de 2012, raonen els magistrals, el convertix en l'únic responsable d'esta situació.
Segons el relat de la instructora, Baiges havia estat contractada de forma suposadament fraudulenta per Ferré per suplir una baixa maternal de la comptable de la Cooperativa, a través del mecanisme pel qual l'exgerent abonava el salari i la Seguretat Social de la seva esposa reduint-se el propi sou i la càrrega fiscal, obtenint un benefici mensual de 400 euros. Els magistrats entenen que la simulació de contracte podria haver causat disfuncions organitzatives a l'entitat i un risc de sanció per part de la Seguretat Social per irregularitat en la contractació, però considera que la dimensió econòmica no es correspon amb la intensitat de la tipificació.