VÍDEO | Els taurins mostren la cara més amable de la tradició dels bous

L'Agrupació de Penyes i Comissió taurines difon un vídeo per reivindicar tradició taurina on es mostra el procés de cria dels animals i una celebració amb bous a la plaça però s'evita mostrar els embolats i capllaçats

Redacció
01 de juliol del 2016
Actualitzat a les 16:46h
1200_1467384325play_1467383995
1200_1467384325play_1467383995
No tots els vídeos que corren per la xarxa sobre els bous són filmacions dels grups animalistes. Des d'este divendres, l'Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l'Ebre ha difós un petit documental de quatre minuts que mostra la cara més amable, i la que menys es coneix, de la festa dels bous. El vídeo va ser publicat al youtube el dijous per l'usuari Albert Renau, però s'ha començat a moure per les xarxes este divendres, el mateix dia que el Col·legi de Periodistes de Catalunya ha publicat un dur manifest on denuncia les "coaccions" rebudes per molts professionals per part d'aficionats taurins mentre tractaven de fer la seua feina.

A vol de drone, la càmera mostra imatges d'una ramaderia i d'una plaça on s'estan celebrant correbous. Mentre veiem imatges dels animals pasturant lliurement, s'aporten algunes dades sobre el procés de cria i selecció dels bous i les vaques per als actes taurins. Per exemple, s'explica que cada animal menja 8 quilos de menjar al dia, la qual cosa suposen per al ramader 7.200 euros al mes. A més, segons el vídeo, els animals complementen la seua dieta en civada que cultiva la mateixa ramaderia i cada dia pasturen lliurement per la muntanya. S'explica també que els bous i vaques comencen la seua "carrera" a les places a partir dels 3 anys i que acaben morint de vells, un cop el ramader decidix que ja no valen pels correbous. Ja a la part final es mostren imatges d'una plaça plena de gom a gom durant la celebració d'una tarde de bous. Tot i que es defensa que els animals no són maltractats i s'especifica que el temps de cada "actuació" és de 10 a 15 minuts, es troba a faltar alguna imatge de les varietats més polèmiques, com el bou embolat o el bou capllaçat.