Els flamencs (
Phoenicopterus roseus) han tornat a reproduir-se al delta de l’Ebre
després d’un any sense fer-ho. Tot i que en dates relativament tardanes, la colònia reproductora s’ha instal·lat en un dic de salines de la Trinitat, a la Reserva natural parcial de la Punta de la Banya (Sant Carles de la Ràpita). L’equip tècnic del Parc Natural del Delta de l’Ebre ha realitzat un vol fotogràfic a 400 metres d’altitud, gràcies al qual s’han pogut recomptar 898 parelles reproductores.
Des del 2008, coincidint amb un augment de la població de gavià argentat de potes grogues (
Larus michahellis) en el lloc on s’acostumaven a reproduir els flamencs, l’illa de la Tora dels Conills, es van començar a traslladar cap als dics de les salines. En estos dics la colònia és molt més vulnerable als atacs dels depredadors terrestres que algun any, com el 2015, fins i tot han impedit la seua reproducció.
El Parc Natural, conscient d’esta problemàtica, que afecta també altres espècies d’ocells amenaçats, ha començat a aplicar mesures de control de les poblacions de gavià i de guineu a les salines de la Trinitat. A partir d’ara es reforçarà la vigilància a la reserva i es començarà a preparar l’operativa per realitzar l’anellament.
Esta és una espècie que es troba al delta de l’Ebre al llarg de tot l’any, tot i que el seu nombre varia en funció de les estacions, amb valors màxims a l’hivern. Algunes cròniques indiquen que era un ocell reproductor abundant durant el segle XVI, però no existeixen dades més recents fins a les dècades de 1970 i 1980, quan hi ha constància d’alguns intents fallits.
El flamenc va començar a reproduir-se amb èxit l’any 1993 i actualment ha esdevingut una de les espècies més emblemàtiques del Parc Natural del Delta de l’Ebre, únic lloc on es reprodueix a Catalunya i una les escasses localitats estables a la Mediterrània occidental. Fins al 2016, el flamenc s’ha reproduït amb èxit en 21 ocasions (84% dels anys) i el nombre de parelles ha anat variant, entre 251 i 3.139 parelles.
Nidificació en llocs tranquils
El flamenc s’adapta a viure en medis molt fluctuants, com maresmes litorals, llacunes i salines, i és força habitual que, per causes naturals (bàsicament meteorològiques), no es reproduisca cada any o que ho faça en baix nombre. Per altra banda, es tracta d’una espècie molt sensible a les pertorbacions que es produeixen a les zones de nidificació i és per això que normalment trien espais molt tranquils i envoltats d’aigua, evitant l’accés de depredadors terrestres com guineus o toixons.