23
de juny
del
2016
Actualitzat
el
24
de juny
a les
12:05h
No tothom s'ho passa bé a la nit de Sant Joan. Molts animals domèstics, sobretot els gossos, tenen por i fins i tot fòbia al so dels petards. Recordem que la seua oïda percep sons de fins 60.000 Hz front els 20.000 Hz dels humans. Què hi podem fer, doncs, per ajudar-los a passar una nit tranquil·la?
Primer cal diferenciar si el nostre gos té fòbia o només por als coets. És important dur el nostre gos al veterinari si este és el seu cas per tal d'iniciar així un tractament de teràpia amb un etòleg —un especialista en medicina del comportament— de cara l'any vinent, ja que les fòbies dificulten la vida diària del nostre gos i també la interacció i la capacitat de poder fer vida normal amb ells. Tanmateix, com a mesura pal·liativa els experts recomanen crear l'anomenada "zona segura" per al nostre animal.
Zona segura: Esta zona segura servirà per que el gos es senti més protegit i així ajudar-lo perquè es tranquil·litze. Serveix tant per a gossos amb por com per a gossos amb fòbia. Ens hem d'assegurar que escollim el seu racó favorit o aquell al qual normalment ja s'amaga quan té por —sota del llit, al lavabo, en un racó d'alguna habitació, etc.— i allí crear un refugi amb, per exemple, el seu propi llit amb una manta aixecada al damunt per amortir el so.
Ambient adequat: També cal baixar persianes i tancar finestres per evitar que el gos escolte els sorolls i posar música suau que camufle la font d'estrès. És cert que les altes temperatures poden afectar l'animal, i sobretot si la por l'obliga a respirar molt ràpidament, així que també hem de pensar en deixar un ventilador obert per evitar un cop de calor.
No estar-hi a sobre: Un altre aspecte important, i molt difícil d'aplicar per part dels propietaris, és no estar a sobre de l'animal acariciant-lo i compadint-lo, ja que d'esta manera el que ell entén és que realment la por que té està justificada, així que s'ha d'actuar amb normalitat.
Cansar-lo: Durant el dia de la revetlla és recomanable que el gos faça una bona passejada i exercici, ja que d'esta forma a la nit es trobarà més cansat i haurà alliberat energia acumulada, el que facilitarà que es relaxi més ràpidament. Si el gos, però, no vol sortir aquell dia al carrer, no l'hem de forçar i podem deixar papers de diari o una zona per a què el gos pugui fer les seves necessitats i no renyar-lo si les fa.
Quins medicaments podem donar al nostre gos?
Si amb la zona segura el nostre gos no en té prou, què hem de fer per ajudar-lo encara més? Primer de tot sempre s'ha de consultar amb el nostre veterinari i mai, sota cap concepte, medicar el gos per iniciativa pròpia. Existeixen molts tractaments de diferents nivells d'intensitat que amb l'ajuda d'un expert veterinari i especialista en medicina del comportament.
En primer lloc cal mencionar la coneguda com "pastilla pels petards". Este medicament no és apropiat per als gossos i és molt perjudicial per a ells. Si l'administrem al nostre gos veurem com poc a poc sembla que es relaxi però el que realment fa aquest medicament és immobilitzar l'animal, de manera que continua sentint por però amb la diferència que no es pot moure, i això incrementa encara més la fòbia de l'animal cap als petards i li augmenta el seu trauma.
Pastilles d'herbes relaxants: Entre els tractaments que podem seguir, sempre sota la supervisió del veterinari, hi figuren els fets amb nutracèutics. En este cas administrem al gos pastilles similars a les valerianes, és a dir, conjunts d'herbes relaxants. Este tractament és natural i s'ha d'iniciar uns dies abans.
Feromones: També es pot realitzar un tractament amb feromones, en forma de collar o dosificador, les quals desprenen feromones que els recorda a la mare quan els alimentava i els ajuda a calmar-se.
Fàrmacs opiacis: Si amb estos dos tractaments el gos continua tenint por, també es pot afegir un altre tractament amb fàrmacs opiacis, els quals tenen un efecte amnèsic pel que l'animal no recordarà la por que ha passat. És important però iniciar el tractament amb antelació perquè s'ha de conèixer quina és la dosi adequada per a cada animal.
Tots aquests tractaments són pal·liatius i en cap cas solucionen la por que passa el gos.
Els experts recomanen que un cop passades les revetlles, si el gos té fòbia, es demane hora al veterinari per iniciar un tractament curatiu amb un especialista en medicina del comportament, més adequat que un ensinistrador.
Primer cal diferenciar si el nostre gos té fòbia o només por als coets. És important dur el nostre gos al veterinari si este és el seu cas per tal d'iniciar així un tractament de teràpia amb un etòleg —un especialista en medicina del comportament— de cara l'any vinent, ja que les fòbies dificulten la vida diària del nostre gos i també la interacció i la capacitat de poder fer vida normal amb ells. Tanmateix, com a mesura pal·liativa els experts recomanen crear l'anomenada "zona segura" per al nostre animal.
Zona segura: Esta zona segura servirà per que el gos es senti més protegit i així ajudar-lo perquè es tranquil·litze. Serveix tant per a gossos amb por com per a gossos amb fòbia. Ens hem d'assegurar que escollim el seu racó favorit o aquell al qual normalment ja s'amaga quan té por —sota del llit, al lavabo, en un racó d'alguna habitació, etc.— i allí crear un refugi amb, per exemple, el seu propi llit amb una manta aixecada al damunt per amortir el so.
Ambient adequat: També cal baixar persianes i tancar finestres per evitar que el gos escolte els sorolls i posar música suau que camufle la font d'estrès. És cert que les altes temperatures poden afectar l'animal, i sobretot si la por l'obliga a respirar molt ràpidament, així que també hem de pensar en deixar un ventilador obert per evitar un cop de calor.
No estar-hi a sobre: Un altre aspecte important, i molt difícil d'aplicar per part dels propietaris, és no estar a sobre de l'animal acariciant-lo i compadint-lo, ja que d'esta manera el que ell entén és que realment la por que té està justificada, així que s'ha d'actuar amb normalitat.
Cansar-lo: Durant el dia de la revetlla és recomanable que el gos faça una bona passejada i exercici, ja que d'esta forma a la nit es trobarà més cansat i haurà alliberat energia acumulada, el que facilitarà que es relaxi més ràpidament. Si el gos, però, no vol sortir aquell dia al carrer, no l'hem de forçar i podem deixar papers de diari o una zona per a què el gos pugui fer les seves necessitats i no renyar-lo si les fa.
Quins medicaments podem donar al nostre gos?
Si amb la zona segura el nostre gos no en té prou, què hem de fer per ajudar-lo encara més? Primer de tot sempre s'ha de consultar amb el nostre veterinari i mai, sota cap concepte, medicar el gos per iniciativa pròpia. Existeixen molts tractaments de diferents nivells d'intensitat que amb l'ajuda d'un expert veterinari i especialista en medicina del comportament.
En primer lloc cal mencionar la coneguda com "pastilla pels petards". Este medicament no és apropiat per als gossos i és molt perjudicial per a ells. Si l'administrem al nostre gos veurem com poc a poc sembla que es relaxi però el que realment fa aquest medicament és immobilitzar l'animal, de manera que continua sentint por però amb la diferència que no es pot moure, i això incrementa encara més la fòbia de l'animal cap als petards i li augmenta el seu trauma.
Pastilles d'herbes relaxants: Entre els tractaments que podem seguir, sempre sota la supervisió del veterinari, hi figuren els fets amb nutracèutics. En este cas administrem al gos pastilles similars a les valerianes, és a dir, conjunts d'herbes relaxants. Este tractament és natural i s'ha d'iniciar uns dies abans.
Feromones: També es pot realitzar un tractament amb feromones, en forma de collar o dosificador, les quals desprenen feromones que els recorda a la mare quan els alimentava i els ajuda a calmar-se.
Fàrmacs opiacis: Si amb estos dos tractaments el gos continua tenint por, també es pot afegir un altre tractament amb fàrmacs opiacis, els quals tenen un efecte amnèsic pel que l'animal no recordarà la por que ha passat. És important però iniciar el tractament amb antelació perquè s'ha de conèixer quina és la dosi adequada per a cada animal.
Tots aquests tractaments són pal·liatius i en cap cas solucionen la por que passa el gos.
Els experts recomanen que un cop passades les revetlles, si el gos té fòbia, es demane hora al veterinari per iniciar un tractament curatiu amb un especialista en medicina del comportament, més adequat que un ensinistrador.