21
de juny
del
2016
Actualitzat
a les
18:51h
Este mes de juny se celebra el 50è aniversari de la inauguració del monument franquista de Tortosa. Just avui, a partir de les 20.30 hores, la Comissió per la Retirada dels Símbols Franquistes de Tortosa fa la seua particular celebració a la banda de Ferreries enfront del monument. Tres setmanes després de la consulta convocada a Tortosa per l’Ajuntament per decidir si el monument es retira o es queda “reinterpretat” i de que guanyés esta segona opció, la documentalista de Santa Bàrbara Zoraida Roselló ha entrevistat en este vídeo en exclusiva per a l'aguaita.cat, l’advocat Eduardo Ranz. Este lletrat, als tres dies de dur a terme la consulta, va presentar una demanda al jutjat contenciós administratiu de Tarragona contra l'Ajuntament de Tortosa per un "manifest incompliment" de la Llei de memòria històrica. Zoraida és autora, junt a l’ampostí Jaume Vidal, del curt Animalització, que denuncia la presència del polèmic monument franquista a Tortosa i que recentment s’ha endut el Premi Embarrat 2016, el màxim guardó que atorga el Festival de Creació Contemporània de Tàrrega.
En l’entrevista, Eduardo Ranz no té pels a la llengua. “Vaig començar a estudiar la simbologia d’Espanya i hi havia un dels elements més grans de tota Espanya a Catalunya, d’unes dimensions tremendes, i era obligatori demandar. Una altra cosa és que l’Ajuntament no estiga d’acord amb la Llei de la Memòria Històrica, però un Ajuntament no té la potestat de decidir si es compleix o no, sinó que ha de complir-la. Qualsevol excusa per a no complir la llei implica ser còmplice del franquisme”, diu a la primera resposta. També assegura que la única “redefinició” vàlida és treure el monument, com passa amb el noms dels carrers, que es redefinixen treient-lo i posant-ne un altre. «No es pot redefinir un monument perquè això significa posar-ne un altre: cal treure'l», afirma. Així mateix, L’advocat denunciant també parla de “consulta manipulada”, “resultat farsant” i “arguments d’extrema dreta”.
Aquí l'entrevista completa:
En l’entrevista, Eduardo Ranz no té pels a la llengua. “Vaig començar a estudiar la simbologia d’Espanya i hi havia un dels elements més grans de tota Espanya a Catalunya, d’unes dimensions tremendes, i era obligatori demandar. Una altra cosa és que l’Ajuntament no estiga d’acord amb la Llei de la Memòria Històrica, però un Ajuntament no té la potestat de decidir si es compleix o no, sinó que ha de complir-la. Qualsevol excusa per a no complir la llei implica ser còmplice del franquisme”, diu a la primera resposta. També assegura que la única “redefinició” vàlida és treure el monument, com passa amb el noms dels carrers, que es redefinixen treient-lo i posant-ne un altre. «No es pot redefinir un monument perquè això significa posar-ne un altre: cal treure'l», afirma. Així mateix, L’advocat denunciant també parla de “consulta manipulada”, “resultat farsant” i “arguments d’extrema dreta”.
Aquí l'entrevista completa: