La segona herència tòxica d'Ercros

Tentacles cap a l’aigua i arrels sobre el terreny. Ercros, a Flix, és un macroorganisme crescut al llarg d’un segle amb extremitats que supuraven a l’embassament però també s’infiltraven en el sòl de la factoria, sobre una superficie de gairebé 50 hectàrees. Dotze anys després que uns informes científics poséssin nom i quantitats als productes químics que la fàbrica havia anat vessant en el seu procés de producció, uns altres informes, en este cas encarregats per la mateixa Ercros i entregats a l’Agència Catalana de Residus, revelen valors disparats de desenes dels metalls pesats com mercuri i compostos orgànics clorats com hexaclorobenzè, hexaclorobutadiè, hexacloroetà, percloroetilè, pentaclorobenzè o tetraclorobenzè, per tallar aquí la llista. Es detecten fins a dotze metres de profunditat i infiltrant-se en aigües subterrànies.

En estes menys de 20 hectàrees analitzades hi ha zones, com el magatzem exterior, on el temps màxim que una persona podria estar exposada a la inhalació de volàtils procedents del subsòl a l'interior de la nau és de 25 minuts diaris. S’hi ha caracteritzat mercuri desenes de vegades per damunt dels valors considerts límit en l’aigua subterrània, hexaclorbutadiè com a producte lluire en concentracions exagerades. En una altra, la nau de pyraleno, on s'havien fabricat antigament els PCBs, estaria prohibit qualsevol moviment de terres. Al costat, durant la construcció de la nau de tractament d’Acuamed, no s’hi podia operar sense equips especials, pel contingut del terra. En la planta de cloroform, l’ARC accepta una exposició màxima de sis hores al dia en sòl pavimentat més altres dos en zona sense paviment.

 Però, paradoxalment, l'Agència de Residus de Catalunya (ARC) admet com a “acceptables” els riscos que suposen molts d'aquests valors en el gruix de les parcel·les que s'han analitzat –un terç de les 50 hectàrees de superfície aproximadament susceptibles de contaminació-, i tan sols ha declarat fins al moment dos hectàrees com a contaminades. Per tant, a hores d’ara són les úniques on l’empresa està obligada a executar un pla de reparació del sòl. L’ARC afirma que l’empresa està complint amb la feina que li marquen. El director de l’Agència, Josep Maria Tost, assegura, però, que un cop es dispose de la resta d’anàlisis de les parcel·les que resten i acabe tota la feina de caracterització que s’està duent a terme, previsiblement a finals d’any, assegura, “hi haurà un replantejament global i aleshores decidirem què s’ha de fer”. A Flix hi ha inquietud, perquè no vol suportar el llegat tòxic de l’empresa ara que ha anunciat oficialment el tancament de la línia de clor i tem que marxe sense descontaminar si no hi ha una declaració exhaustiva i ampla de sòls contaminats. “Ercros no marxarà sense assumir la seva responsabilitat, pot marxar de Flix, però el grup empresarial continua essent responsable, d'acord amb les lleis vigents”, assegura Tost.

“El problema és que s'estan prenent decisions parcials precipitades sense conèixer la magnitud real de la contaminació i sota el criteri de considerar la situació actual. S'addueix en alguns casos que es tracta de zones restringides al pas i que les condicions del terreny impedeix que els contaminants es desprenguin de la superfície, però ningú garanteix que aquest sigui l'escenari a llarg o fins i tot a curt termini”, adverteix Marta Pujades, doctora en Ciència i Tecnologia Ambientals i investigadora de la UAB, després d'analitzar els expedients. "L'anàlisi de riscos és una metodologia molt complexa i que permet obtenir resultats diferents segons els paràmetres introduïts. Per això, no és suficient amb complir la legislació. Fa falta uns bons estudis amb experts independents no pagats per l'empresa, per exemple, ampliar la comissió tècnica de seguiment de l'embassament perquè incorpori la problemàtica del sòl o crear una d'específica per a aquest tema". “El que no és admissible és que Ercros pugui anar-se deixant aquests passius ambientals i l'Administració té la responsabilitat d'actuar com va actuar amb la neteja de l'embassament, encara que ara ha de ser a la pròpia empresa a la qual exigeixi que pagui la descontaminació perquè no ho pagui la ciutadania”, afirma la diputada d'ICV Hortensia Grau. Totes les formacions polítiques han sol·licitat la compareixença del director de l'Agència de Residus de Catalunya Josep Maria Tost.

Descofiança
Els informes de caracterització del sòl industrial on encara opera Ercros surten a la llum just quan s’han disparat les sospites sobre el procés de neteja de l’embassament, aturat l’any passat sense acabar. La cúpula de l'empresa estatal Acuamed, encarregada de la neteja, va quedar espapçada arran de la recerca judicial oberta per presumpte frau, i la transcripció de trucades telefòniques punxades per la Guàrdia Civil revela que els responsables van parlar de tirar àcid clorhídric a l’aigua confinada al recinte de l’embassament on s’han extret els fangs per rebaixar el Ph retallant costos.

El Govern de la Generalitat s’ha posicionat. “Manifestem la nostra desconfiança sobre el procediment dut a terme per Acuamed i exigim al Ministeri de Medi Ambient que visiti el territori per donar explicacions sobre la situació actual i com s'està afrontant aquest tram final de les obres”, assenyala la secretària de Medi Ambient, Marta Subirà, assegurant que fins i tot s'estan estudiant possibles accions legals. També l’Ajuntament s’ha plantat: “Sol·licitem que els treballs no es reprenguin, ni sobre el terreny ni la tramitació dels projectes pendents per a la seva finalització, fins a disposar de plenes garanties del que s'ha efectuat, contrastades amb la comunitat científica, i que ella també avali el que es faci a partir d'ara”, afirma l'alcalde de Flix, Marc Mur.