La Ràpita retirarà la creu de la Torreta si es certifica que és franquista

L'alcalde de la Ràpita assegura que es limitarà a complir amb el que diga la llei | El memorial democràtic està recopilant la informació dels arxius municipals per determinar la significació històrica del monument

Dani Sainz de Aja
16 de juny del 2016
Actualitzat a les 21:34h
Enrique Landete, el mossèn i càrrecs franquistes acompanyats d’un grup de joves de la Organización Juvenil Española (OJE) en la inauguració del Crist del Sagrat Cor i la Cruz de los Caídos el juliol de 1965,
Enrique Landete, el mossèn i càrrecs franquistes acompanyats d’un grup de joves de la Organización Juvenil Española (OJE) en la inauguració del Crist del Sagrat Cor i la Cruz de los Caídos el juliol de 1965, | Revista Ràpita
Un cop passat el terratrèmol mediàtic provocat per la consulta del monument de la Batalla de l'Ebre de Tortosa, La Ràpita afronta el debat sobre la creu de la torre de la Guardiola (la 'Torreta'), també aixecada en memòria als caiguts del bàndol franquista. L'Ajuntament ha demanat al Memorial Democràtic de Catalunya que determine si cal incloure la creu de ciment al catàleg de simbologia franquista que elabora esta institució. "Si el Memorial Democràtic dictamina que la creu és un monument franquista i és d'aplicació la llei de memòria històrica, es farà que el diga la llei", ha explicat l'Alcalde de La Ràpita, Josep Caparrós.

En este cas, seria d'aplicació l'article 15 de la llei de memòria històrica (Llei 52/2007), segons la qual les administracions públiques han de retirar "escuts, insígnies, plaques, monuments i altres objectes commemoratius d'exaltació a l'aixecament militar, la Guerra Civil i la repressió de la Dictadura". Tanmateix, si es determina que la creu de la Torreta compleix les excepcions de l'article 15.2 i s'entén que concorren "raons artístiques, arquitectòniques o artísticoreligioses" no caldria retirar-la i, aleshores, el consistori rapitenc no faria cap actuació al respecte. Caparrós insisteix en que l'Ajuntament es limitarà a aplicar la llei com fan amb la resta d'afers quotidians de la gestió municipal.

A diferència de Tortosa, el govern municipal de La Ràpita descarta proposar una consulta ciutadana al voltant del monument. Tot i que el tema ja ha sortit a la Junta de Portaveus i la Junta de Govern (format per regidors d'ERC, PSC, ICV i SI), de moment només han acordat esclarir si des del punt de vista tècnic la creu es pot considerar un monument franquista. Si els experts així ho demostren, comenta Caparrós, caldrà realitzar "algun tipus de campanya informativa o col·loqui" per explicar als veïns la decisió de l'Ajuntament. L'Alcalde de la Ràpita precisa que les actuacions es limitarien només a la creu i en cap cas al Sagrat Cor, conegut popularment com 'el Santet'.

 

Un dels projectes de monument als Caiguts que les autoritats franquistes pretenien construir a La Ràpita Foto: Arxiu Municipal La Ràpita

Tal com va publicar aguaita.cat, i en la línia d'altres recerques fetes sobre el tema, la creu de la Torreta es va aixecar el juliol del 1965 en memòria als "Caídos por Díos y por España". Així ho va proclamar l'alcalde franquista de l'època, Enrique Landete, durant la inauguració del conjunt escultòric de la Torreta i així ho recordava una placa que va ser retirada en temps democràtics. A més, als arxius municipals hi ha plànols que demostren que el projecte d'aixecar un moment als caiguts del bàndol franquista va estar sobre la taula durant molt temps. En qualsevol cas, la Dictadura va deixar pocs pobles sense un monument semblant, la majoria dels quals van anar al terra entrada la Transició.