13
de juny
del
2016
Actualitzat
a les
10:41h
La Comissió de Peticions del Parlament Europeu examinarà i estudiarà la legalitat, d'acord amb el dret comunitari, de la indemnització de 1.350 milions d'euros aprovada pel govern espanyol per a l'exconcessionària del projecte Castor, Escal UGS.
L'organisme comunitari ha comunicat a la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia que accepta a tràmit la seua petició, presentada el juliol de 2015, i ja ha encarregat a la Comissió Europea que efectue una investigació "preliminar" sobre els diferents aspectes de la qüestió. L'entitat va denunciar davant l'Europarlament i la Comissió Europea, al mateix temps, que el decret de pagament de la indemnització aprovat pel govern espanyol l'octubre de 2014 i la seua repercussió posterior sobre la ciutadania via rebut del gas vulneren els drets dels consumidors i de la competència. El cost total de l'operació, pot superar els 4.700 milions d'euros al llarg dels pròxims 30 anys per una infraestructura que no s'ha arribat a posar en marxa. La Plataforma considera la indemnització suposa un "ajut d'Estat" prohibit pel Tractat Fundacional de la UE i subratlla la "posició dominant" que s'atorga a Enagás en la gestió del pagament i la hibernació de les instal·lacions.
En la seua resposta a la Plataforma, a finals del passat mes de maig, la presidenta de l'ens de l'Europarlament, Cecilia Wikström, apunta que, un cop rebuts els informes sol·licitats a la Comissió Europea, la petició continuarà sent examinada. Després que a finals de l'any passat l'executiu comunitari es desentengués definitivament de la investigació de les possibles vulneracions de la normativa ambiental comunitària en les quals hauria incorregut el projecte Castor, la Plataforma del Sénia ha rebut ara amb satisfacció la notificació de la Comissió de Peticions anunciant la investigació d'un dels talons d'Aquil·les de l'entramat al voltant del magatzem de gas submarí. De moment, la denúncia plantejada simultàniament i en els mateixos termes davant la Comissió Europea –que ja ha acceptat a tràmit una de molt similar presentada per la patronal catalana Cecot - encara no ha tingut resposta.
La reversió del pagament de la indemnització a Escal UGS, aprovada pel govern espanyol i vehiculada a través del gestor tècnic del sistema gasista estatal, Enagás, és un dels grans cavalls de batalla del moviment social després del fiasco tècnic i ambiental del magatzem de gas submarí. "És una molt bona notícia. Estàvem convençuts que no ens l'acceptarien. L'ambient no era tot el bo que volíem. Però l'han acceptat: es llegirà i es discutirà a Brussel·les. Al final, parlem d'uns diners que comencem a pagar ara i que sempre hem dit que una obra inacabada no s'ha de pagar. Ara veiem que, a Europa, com a mínim, ens comencen a donar la raó", ha subratllat el portaveu de la Plataforma, Evelio Monfort.
Finançament públic europeu
La petició, a més, recorda el paper que la Unió Europea ha jugat en la materialització del fiasco del Castor –causant de més d'un miler de terratrèmols des de setembre de 2013-, finançant la seua construcció amb una emissió de bons per valor de 1.440 milions d'euros a través del Banc Europeu d'Inversions (BEI). A més de convertir-se en el primer projecte agraciat amb els anomenats 'project bonds', la institució financera pública comunitària va aportar 500 milions d'euros públics per garantir la viabilitat de l'operació.
No és el primer cop que la Plataforma acudeix a la Comissió de Peticions. Ja ho havien fet l'any 2009, quan van alertar que la tramitació efectuada pel govern espanyol no havia tingut en compte els riscos sísmics i ambientals de la construcció i posada en marxa del projecte Castor. Llavors, el Parlament Europeu va tancar ràpidament el cas donant la raó a l'Estat i argumentant que no s'havia vulnerat cap normativa comunitària en matèria ambiental en l'avaluació d'impacte.
L'organisme comunitari ha comunicat a la Plataforma Ciutadana en Defensa de les Terres del Sénia que accepta a tràmit la seua petició, presentada el juliol de 2015, i ja ha encarregat a la Comissió Europea que efectue una investigació "preliminar" sobre els diferents aspectes de la qüestió. L'entitat va denunciar davant l'Europarlament i la Comissió Europea, al mateix temps, que el decret de pagament de la indemnització aprovat pel govern espanyol l'octubre de 2014 i la seua repercussió posterior sobre la ciutadania via rebut del gas vulneren els drets dels consumidors i de la competència. El cost total de l'operació, pot superar els 4.700 milions d'euros al llarg dels pròxims 30 anys per una infraestructura que no s'ha arribat a posar en marxa. La Plataforma considera la indemnització suposa un "ajut d'Estat" prohibit pel Tractat Fundacional de la UE i subratlla la "posició dominant" que s'atorga a Enagás en la gestió del pagament i la hibernació de les instal·lacions.
En la seua resposta a la Plataforma, a finals del passat mes de maig, la presidenta de l'ens de l'Europarlament, Cecilia Wikström, apunta que, un cop rebuts els informes sol·licitats a la Comissió Europea, la petició continuarà sent examinada. Després que a finals de l'any passat l'executiu comunitari es desentengués definitivament de la investigació de les possibles vulneracions de la normativa ambiental comunitària en les quals hauria incorregut el projecte Castor, la Plataforma del Sénia ha rebut ara amb satisfacció la notificació de la Comissió de Peticions anunciant la investigació d'un dels talons d'Aquil·les de l'entramat al voltant del magatzem de gas submarí. De moment, la denúncia plantejada simultàniament i en els mateixos termes davant la Comissió Europea –que ja ha acceptat a tràmit una de molt similar presentada per la patronal catalana Cecot - encara no ha tingut resposta.
La reversió del pagament de la indemnització a Escal UGS, aprovada pel govern espanyol i vehiculada a través del gestor tècnic del sistema gasista estatal, Enagás, és un dels grans cavalls de batalla del moviment social després del fiasco tècnic i ambiental del magatzem de gas submarí. "És una molt bona notícia. Estàvem convençuts que no ens l'acceptarien. L'ambient no era tot el bo que volíem. Però l'han acceptat: es llegirà i es discutirà a Brussel·les. Al final, parlem d'uns diners que comencem a pagar ara i que sempre hem dit que una obra inacabada no s'ha de pagar. Ara veiem que, a Europa, com a mínim, ens comencen a donar la raó", ha subratllat el portaveu de la Plataforma, Evelio Monfort.
Finançament públic europeu
La petició, a més, recorda el paper que la Unió Europea ha jugat en la materialització del fiasco del Castor –causant de més d'un miler de terratrèmols des de setembre de 2013-, finançant la seua construcció amb una emissió de bons per valor de 1.440 milions d'euros a través del Banc Europeu d'Inversions (BEI). A més de convertir-se en el primer projecte agraciat amb els anomenats 'project bonds', la institució financera pública comunitària va aportar 500 milions d'euros públics per garantir la viabilitat de l'operació.
No és el primer cop que la Plataforma acudeix a la Comissió de Peticions. Ja ho havien fet l'any 2009, quan van alertar que la tramitació efectuada pel govern espanyol no havia tingut en compte els riscos sísmics i ambientals de la construcció i posada en marxa del projecte Castor. Llavors, el Parlament Europeu va tancar ràpidament el cas donant la raó a l'Estat i argumentant que no s'havia vulnerat cap normativa comunitària en matèria ambiental en l'avaluació d'impacte.