01
de juny
del
2016
Actualitzat
el
02
de juny
a les
12:49h
Continuen passant els testimonis pels jutjats d'instrucció número 4 de Vinaròs com a part de les diligències prèvies al cas Castor. Este matí han declarat, entre d'altres, el president de l'Institut Geològic i Miner (IGME), Carlos Martínez, i Joan Ferrando, president de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia (PDTS). Martínez, com a president de l'IGME, és el responsable de l'informe emès per esta entitat pública i que donava el vistiplau tècnic a l'activitat gasista de la futura plataforma Castor. Un informe que, com ha admès, en desconeixia el contingut i només va signar.
L'expresident de l'IGME havia de donar explicacions sobre el conveni, de juliol del 2009, de col·laboració amb la direcció general de Qualitat i Avaluació Ambiental i sobre la validació tècnica que es va fer del projecte perquè obtingués la concessió administrativa de l'Estat espanyol a partir d'un informe on assumia acríticament els plantejaments de l'empresa concessionària, Escal UGS, sense posar sobre la taula el potencial risc sísmic. Però, quan va ser preguntat per les parts sobre el contingut de l'informe en qüestió, Carlos Martínez ha constat en totes les ocasions queen desconeixia el contingut i ha delegat qualsevol responsabilitat en els seus superiors.
De fet, els quatre autors i l'exdirector general de Política Energètica i Mines, Jorge Sanz, ja han passat també pel jutjat de Vinaròs com a investigats en el cas per este document. Precisament, en la seua declaració judicial el novembre passat, Sanz va transferir al llavors ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí la responsabilitat d'estudiar el risc sísmic. Per estirar el fil sobre esta qüestió, el titular del jutjat de Vinaròs ha citat també a declarar, el 4 de juliol, quatre treballadors de l'empresa URS –Ana Montero, Carlos Suárez, Rafael Orofino i Ricardo Carmona- com a responsables d'elaborar i redactar l'esmentat estudi d'impacte ambiental per encàrrec d'Escal UGS i en el qual es descartava de ple qualsevol perill de terratrèmols per les injeccions.
Els advocats del Castor, contra la PDTS
A continuació ha testificat Joan Ferrando, president de la Plataforma en Defensa del Sénia (PDTS), qui ha dit que estan "molt contents" perquè la gent que han patit els terratrèmols poden donar testimoni. Ferrando ha estat interrogat sobre com es va crear la plataforma, d'on extreien la informació que els duia a advertir del perill sísmic de les injeccions de gas del Castor, i també sobre detalls de les al·legacions i denúncies que han fet en tot el procés, des de l'anunci del projecte Castor fins a la seua posada en marxa.
Tot i això, el president de la PDTS ha lamentat l'intent dels advocats de l'Estat i de la defensa d'Escal UGS per desacreditar el seu testimoni. "M'han deixat en ridícul i m'han intentat desprestigiar", ha explicat Ferrando. La defensa hauria intentat minimitzar el seu testimoni sota l'argument que no té experiència professional en l'àmbit que estudia el cas. "No sóc tècnic ni científic, però sóc un ciutadà que, amb molts altres ciutadans, hem fet el que hem pogut per aturar el projecte i ara perquè no el paguem nosaltres. Si tinc contradiccions me les menjo. El problema són els científics, els tècnics, els càrrecs de l'administració i de les empreses grans, que cobren un dineral i que no són capaços de fer la faena com l'han de fer", ha dit Ferrando durant el seu testimoni.
Més testimonis
Després de Ferrando també ha donat el seu testimoni l'empresari agrícola Mariano Suñer, un dels principals afectats per la implantació de la planta terrestre del projecte Castor i que va obrir una batalla administrativa i jurídica en diversos fronts contra el govern espanyol i l'empresa concessionària. De fet, el jutge ha sol·licitat al ministeri d'Agricultura còpia de l'expedient pel qual es va autoritzar, sense sotmetre el projecte a la pertinent avaluació d'impacte ambiental, el gasoducte d'interconnexió entre la planta terrestre i la xarxa general. Va ser el mateix Suñer qui va aconseguir que l'Audiència Nacional declarés com a nul el procediment, un extrem que el Tribunal Suprem va acabar ratificant fa pocs mesos.
La darrera a comparèixer davant el jutge de Vinaròs ha estat una tècnic de la Generalitat de Catalunya, que ha pogut, per primer cop, testimoniar en este cas. Àngels Gómez, de l'àrea de Projectes de la direcció general de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, és autora de l'informe d'al·legacions emès l'any 2008 per la Generalitat per reclamar al govern espanyol l'elaboració d'un estudi geològic i de risc sísmic per al projecte per part de l'Institut Geològic de Catalunya.
El jutjat d'instrucció número 4 de Vinaròs ha iniciat una nova fase en les diligències prèvies del cas Castor amb la declaració dels primers dels 13 testimonis i 5 pèrits que ha citat des d'este dimecres fins a principi del mes de juliol.
L'expresident de l'IGME havia de donar explicacions sobre el conveni, de juliol del 2009, de col·laboració amb la direcció general de Qualitat i Avaluació Ambiental i sobre la validació tècnica que es va fer del projecte perquè obtingués la concessió administrativa de l'Estat espanyol a partir d'un informe on assumia acríticament els plantejaments de l'empresa concessionària, Escal UGS, sense posar sobre la taula el potencial risc sísmic. Però, quan va ser preguntat per les parts sobre el contingut de l'informe en qüestió, Carlos Martínez ha constat en totes les ocasions queen desconeixia el contingut i ha delegat qualsevol responsabilitat en els seus superiors.
De fet, els quatre autors i l'exdirector general de Política Energètica i Mines, Jorge Sanz, ja han passat també pel jutjat de Vinaròs com a investigats en el cas per este document. Precisament, en la seua declaració judicial el novembre passat, Sanz va transferir al llavors ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí la responsabilitat d'estudiar el risc sísmic. Per estirar el fil sobre esta qüestió, el titular del jutjat de Vinaròs ha citat també a declarar, el 4 de juliol, quatre treballadors de l'empresa URS –Ana Montero, Carlos Suárez, Rafael Orofino i Ricardo Carmona- com a responsables d'elaborar i redactar l'esmentat estudi d'impacte ambiental per encàrrec d'Escal UGS i en el qual es descartava de ple qualsevol perill de terratrèmols per les injeccions.
Els advocats del Castor, contra la PDTS
A continuació ha testificat Joan Ferrando, president de la Plataforma en Defensa del Sénia (PDTS), qui ha dit que estan "molt contents" perquè la gent que han patit els terratrèmols poden donar testimoni. Ferrando ha estat interrogat sobre com es va crear la plataforma, d'on extreien la informació que els duia a advertir del perill sísmic de les injeccions de gas del Castor, i també sobre detalls de les al·legacions i denúncies que han fet en tot el procés, des de l'anunci del projecte Castor fins a la seua posada en marxa.
Tot i això, el president de la PDTS ha lamentat l'intent dels advocats de l'Estat i de la defensa d'Escal UGS per desacreditar el seu testimoni. "M'han deixat en ridícul i m'han intentat desprestigiar", ha explicat Ferrando. La defensa hauria intentat minimitzar el seu testimoni sota l'argument que no té experiència professional en l'àmbit que estudia el cas. "No sóc tècnic ni científic, però sóc un ciutadà que, amb molts altres ciutadans, hem fet el que hem pogut per aturar el projecte i ara perquè no el paguem nosaltres. Si tinc contradiccions me les menjo. El problema són els científics, els tècnics, els càrrecs de l'administració i de les empreses grans, que cobren un dineral i que no són capaços de fer la faena com l'han de fer", ha dit Ferrando durant el seu testimoni.
Més testimonis
Després de Ferrando també ha donat el seu testimoni l'empresari agrícola Mariano Suñer, un dels principals afectats per la implantació de la planta terrestre del projecte Castor i que va obrir una batalla administrativa i jurídica en diversos fronts contra el govern espanyol i l'empresa concessionària. De fet, el jutge ha sol·licitat al ministeri d'Agricultura còpia de l'expedient pel qual es va autoritzar, sense sotmetre el projecte a la pertinent avaluació d'impacte ambiental, el gasoducte d'interconnexió entre la planta terrestre i la xarxa general. Va ser el mateix Suñer qui va aconseguir que l'Audiència Nacional declarés com a nul el procediment, un extrem que el Tribunal Suprem va acabar ratificant fa pocs mesos.
La darrera a comparèixer davant el jutge de Vinaròs ha estat una tècnic de la Generalitat de Catalunya, que ha pogut, per primer cop, testimoniar en este cas. Àngels Gómez, de l'àrea de Projectes de la direcció general de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat, és autora de l'informe d'al·legacions emès l'any 2008 per la Generalitat per reclamar al govern espanyol l'elaboració d'un estudi geològic i de risc sísmic per al projecte per part de l'Institut Geològic de Catalunya.
El jutjat d'instrucció número 4 de Vinaròs ha iniciat una nova fase en les diligències prèvies del cas Castor amb la declaració dels primers dels 13 testimonis i 5 pèrits que ha citat des d'este dimecres fins a principi del mes de juliol.