27
de maig
del
2016
Actualitzat
a les
10:04h
A menys de 48 hores de conèixer quin és el resultat de la consulta que la Comissió considera una tiple vergonya, fent balanç a tot el que ha anat passant estes últimes setmanes, i buscant la part positiva, què en traieu de bo? Per a què penseu que ha servit?
Ratifiquem d’entrada que estem davant d’una consulta que creiem que no s’hauria d’haver celebrat mai. Tenim moltes recomanacions que avalen que s’ha de retirar. Ho diu la llei i també moltes institucions, com el Memorial Democràtic, el Síndic, el Parlament, la Comissió per la Dignitat, informes i comunicats del món acadèmic i artístic, que ho emparen... Hem intentat parlar amb les forces polítiques que estan a favor de la retirada instant-los a retirar la consulta i el monument.
Des de fa molt temps que hi estem lluitant i ara, buscant una part positiva, és cert que s’ha començat a obrir un debat, i no només a Tortosa, perquè tot siga dit, si s’hagués de consultar no només correspondria pronunciar-se als tortosins. Des de fora es veu com un escàndol tan la consulta com les veus que estan a favor de mantenir-lo. Però aquí la perspectiva és una altra, perquè hem crescut en una amnèsia col·lectiva, l’hem vist sempre sense plantejar-nos anar més enllà, el monument era un tema vetat, per anys de temor al cos, i l’hem interioritzat. Ens el plantegem com una cosa nostra.
Buscant un paral·lelisme, com quan al principi de la lluita en defensa del riu proclamàvem ‘Lo riu és nostre’ i amb el temps, amb els anys, hem tingut moltes oportunitats per informar-nos i saber que defensem el riu no perquè siga nostre, sinó perquè reclamem una altra cultura de l’aigua i ambiental. Ara, és cert, s’ha iniciat un debat, però sortir de la zona de confort en la que ens havíem instal·lat amb el monument, costa. Cal molt temps per fer un debat seré, amb experts, profund, en majúscules, no el que hem pogut fer en el mes que hem tingut des que es va plantejar la consulta.
Pensaves que el ressò entorn a n’este tema s’amplificaria fins als nivells que ho ha fet?
Sí, perquè quan al 2010 fam fer la campanya de la moció popular reclamant al ple la retirada, ja hi va haver un ressò molt fort arreu de Catalunya. Recordo com a anècdota que fins i tot van fer un gag al Polònia, amb Franco agraint que es quedés el monument. Cada vegada que es posa damunt la taula hi ha ressò, i fins que no es retire n’hi haurà, perquè qualsevol persona amb un mínim de cultura democràtica s’hi interessa.
I creus que el govern municipal, quan va plantejar la consulta, esperava que es convertiria en un tema nacional i no local?
Recordo que fa uns anys l’alcalde va dir que este tema estava mort. S’ha demostrat que no era veritat. Potser no ho va calcular prou, de la mateixa manera que els altres partits que l’han avalat. Crec que amb perspectiva històrica, o ja ara, poden fer la reflexió que probablement no l’han encertat.
Valore la postura dels partits polítics amb representació municipal que avalen consultar el destí del monument franquista per bé que defensen retirar-lo.
La majoria de partits polítics hi ha passat de puntetes. Crec que és un tema de temor a perdre vots. Perquè els partits que volen la retirada, per què no han provocat un debat profund? Perquè per a ells és un tema delicat sobre el que més val passar de puntetes no fos cosa que pel camí perden vots. O potser no ho consideren prou important, cosa que m’entristiria bastant.
Crec que estos partits han fet una involució des del 2010 i em preocupa, perquè si tenen la percepció de que la gent vol que es mantinga, ells tenen la responsabilitat de fer pedagogia sobre el que significa el monument. Creant taules de debat, formant un comitè de treball, amb experts, analitzant els punts forts i febles... Perquè aquí hem viscut amb mitges mentides, sota la creença de que era el monument a la Batalla de l’Ebre, a la zona de confort, però no ho és, es va fer pel dictador per rentar-se la cara fent vore que hi havia 25 anys de Pau. Però als que s’hi oposaven els tancaven a la presó. Hem crescut amb la mentida.
El Memorial Democràtic hagués hagut d’aixecar més la veu durant esta ‘campanya’?
El Memorial va ser clar en la recomanació de que cal retirar-lo del riu, i el monument està al cens de símbols franquistes. Potser hagués estat bé un pronunciament, però el debat està sobre la taula.
No hi ha hagut prou temps, però és veritat que parles amb gent que et dona les gràcies perquè comencen a veure’l d’una altra manera. Quan preguntes si es poden imaginar que a Alemanya pervisca un monument d’exaltació al règim de Hitler, s’entén que és una vergonya.
Una de les opcions de la consulta defensa la ‘reinterpretació’. Això és possible? Com? Qui ha de determinar com es reinterpreta?
Este és un altre greuge. No s’ha explicat què significa l’opció A ni l’opció B. Si hi hagués hagut un debat seré s'adonarien que no hi ha reinterpretació possible. És franquista i no pots fer veure que no. S’ha de retirar i museïtzar per a que quede constància de que la barbàrie no pot succeir mai més, pels que ja ho hi són, pels que hi som i pels que vindran, tenim esta responsabilitat.
Vosaltres porteu lluitant des del 2009 com a Comissió per la Retirada, i ja heu dit que continuareu. Situem-nos al dia després. Si guanyés l’opció de la ‘reinterpretació’, com respondreu?
Per part nostra continuarem treballant per tal que es trega de la via pública. Si guanya que es mantinga continuarem, i si surt que es retire seguirem amatents per tal que es face més aviat que tard. Tindrem feina.
L’alcalde Ferran Bel ha afirmat recentment que, de guanyar que es retire, no serà fàcil fer-ho i museïtzar-lo de forma íntegra...
A part d’una vergonya, és un frau perquè si fa mig segle hi havia els mitjans tècnics per posar-lo, ara en tenim més per treure’l.
Hi ha mitjans tècnics... i econòmics? Perquè hi ha gent qui defensa que altres prioritats de la ciutat han de passar al davant...
Evidentment que Tortosa no ha de pagar la retirada, l’ha de pagar qui el va posar, que és l’Estat, i per això cal treballar, per buscar les partides necessàries, entenc que això pot estar emparat en la Llei de la Memòria Històrica, s’han de buscar les línies necessàries.
Passe el que passe dissabte, personalment, penses que acabarem veient un riu sense monument, algun dia?
Fa uns anys vaig cantar una jota que deia ‘Este ditxós monument, l’hem de retirar com cal, no hem d’espera a que caigue, una nit de vent de dalt’. Això és el que ha de passar, retirar-lo com cal. I per este motiu interpel·lo a la valentia de la nostra classe política per a que el ple aprove l’inici dels tràmits necessaris per a la retirada. La valentia ha de ser esta i fins que no hi siga, no viurem en normalitat democràtica, s’ha de fer net.
Condemnem o no la dictadura franquista? Llavors, actuem en conseqüència. Esta és la responsabilitat que han d’empomar.
Ratifiquem d’entrada que estem davant d’una consulta que creiem que no s’hauria d’haver celebrat mai. Tenim moltes recomanacions que avalen que s’ha de retirar. Ho diu la llei i també moltes institucions, com el Memorial Democràtic, el Síndic, el Parlament, la Comissió per la Dignitat, informes i comunicats del món acadèmic i artístic, que ho emparen... Hem intentat parlar amb les forces polítiques que estan a favor de la retirada instant-los a retirar la consulta i el monument.
Des de fa molt temps que hi estem lluitant i ara, buscant una part positiva, és cert que s’ha començat a obrir un debat, i no només a Tortosa, perquè tot siga dit, si s’hagués de consultar no només correspondria pronunciar-se als tortosins. Des de fora es veu com un escàndol tan la consulta com les veus que estan a favor de mantenir-lo. Però aquí la perspectiva és una altra, perquè hem crescut en una amnèsia col·lectiva, l’hem vist sempre sense plantejar-nos anar més enllà, el monument era un tema vetat, per anys de temor al cos, i l’hem interioritzat. Ens el plantegem com una cosa nostra.
Buscant un paral·lelisme, com quan al principi de la lluita en defensa del riu proclamàvem ‘Lo riu és nostre’ i amb el temps, amb els anys, hem tingut moltes oportunitats per informar-nos i saber que defensem el riu no perquè siga nostre, sinó perquè reclamem una altra cultura de l’aigua i ambiental. Ara, és cert, s’ha iniciat un debat, però sortir de la zona de confort en la que ens havíem instal·lat amb el monument, costa. Cal molt temps per fer un debat seré, amb experts, profund, en majúscules, no el que hem pogut fer en el mes que hem tingut des que es va plantejar la consulta.
Pensaves que el ressò entorn a n’este tema s’amplificaria fins als nivells que ho ha fet?
Sí, perquè quan al 2010 fam fer la campanya de la moció popular reclamant al ple la retirada, ja hi va haver un ressò molt fort arreu de Catalunya. Recordo com a anècdota que fins i tot van fer un gag al Polònia, amb Franco agraint que es quedés el monument. Cada vegada que es posa damunt la taula hi ha ressò, i fins que no es retire n’hi haurà, perquè qualsevol persona amb un mínim de cultura democràtica s’hi interessa.
I creus que el govern municipal, quan va plantejar la consulta, esperava que es convertiria en un tema nacional i no local?
Recordo que fa uns anys l’alcalde va dir que este tema estava mort. S’ha demostrat que no era veritat. Potser no ho va calcular prou, de la mateixa manera que els altres partits que l’han avalat. Crec que amb perspectiva històrica, o ja ara, poden fer la reflexió que probablement no l’han encertat.
Valore la postura dels partits polítics amb representació municipal que avalen consultar el destí del monument franquista per bé que defensen retirar-lo.
La majoria de partits polítics hi ha passat de puntetes. Crec que és un tema de temor a perdre vots. Perquè els partits que volen la retirada, per què no han provocat un debat profund? Perquè per a ells és un tema delicat sobre el que més val passar de puntetes no fos cosa que pel camí perden vots. O potser no ho consideren prou important, cosa que m’entristiria bastant.
Crec que estos partits han fet una involució des del 2010 i em preocupa, perquè si tenen la percepció de que la gent vol que es mantinga, ells tenen la responsabilitat de fer pedagogia sobre el que significa el monument. Creant taules de debat, formant un comitè de treball, amb experts, analitzant els punts forts i febles... Perquè aquí hem viscut amb mitges mentides, sota la creença de que era el monument a la Batalla de l’Ebre, a la zona de confort, però no ho és, es va fer pel dictador per rentar-se la cara fent vore que hi havia 25 anys de Pau. Però als que s’hi oposaven els tancaven a la presó. Hem crescut amb la mentida.
El Memorial Democràtic hagués hagut d’aixecar més la veu durant esta ‘campanya’?
El Memorial va ser clar en la recomanació de que cal retirar-lo del riu, i el monument està al cens de símbols franquistes. Potser hagués estat bé un pronunciament, però el debat està sobre la taula.
Ester Baiges, davant del monument franquista inaugurat el 1966, mostra un dels pòsters informatius amb què han fet campanya per la retirada. Foto: Cedida
No hi ha hagut prou temps, però és veritat que parles amb gent que et dona les gràcies perquè comencen a veure’l d’una altra manera. Quan preguntes si es poden imaginar que a Alemanya pervisca un monument d’exaltació al règim de Hitler, s’entén que és una vergonya.
Una de les opcions de la consulta defensa la ‘reinterpretació’. Això és possible? Com? Qui ha de determinar com es reinterpreta?
Este és un altre greuge. No s’ha explicat què significa l’opció A ni l’opció B. Si hi hagués hagut un debat seré s'adonarien que no hi ha reinterpretació possible. És franquista i no pots fer veure que no. S’ha de retirar i museïtzar per a que quede constància de que la barbàrie no pot succeir mai més, pels que ja ho hi són, pels que hi som i pels que vindran, tenim esta responsabilitat.
Vosaltres porteu lluitant des del 2009 com a Comissió per la Retirada, i ja heu dit que continuareu. Situem-nos al dia després. Si guanyés l’opció de la ‘reinterpretació’, com respondreu?
Per part nostra continuarem treballant per tal que es trega de la via pública. Si guanya que es mantinga continuarem, i si surt que es retire seguirem amatents per tal que es face més aviat que tard. Tindrem feina.
L’alcalde Ferran Bel ha afirmat recentment que, de guanyar que es retire, no serà fàcil fer-ho i museïtzar-lo de forma íntegra...
A part d’una vergonya, és un frau perquè si fa mig segle hi havia els mitjans tècnics per posar-lo, ara en tenim més per treure’l.
Hi ha mitjans tècnics... i econòmics? Perquè hi ha gent qui defensa que altres prioritats de la ciutat han de passar al davant...
Evidentment que Tortosa no ha de pagar la retirada, l’ha de pagar qui el va posar, que és l’Estat, i per això cal treballar, per buscar les partides necessàries, entenc que això pot estar emparat en la Llei de la Memòria Històrica, s’han de buscar les línies necessàries.
Passe el que passe dissabte, personalment, penses que acabarem veient un riu sense monument, algun dia?
Fa uns anys vaig cantar una jota que deia ‘Este ditxós monument, l’hem de retirar com cal, no hem d’espera a que caigue, una nit de vent de dalt’. Això és el que ha de passar, retirar-lo com cal. I per este motiu interpel·lo a la valentia de la nostra classe política per a que el ple aprove l’inici dels tràmits necessaris per a la retirada. La valentia ha de ser esta i fins que no hi siga, no viurem en normalitat democràtica, s’ha de fer net.
Condemnem o no la dictadura franquista? Llavors, actuem en conseqüència. Esta és la responsabilitat que han d’empomar.