25
de maig
del
2016
Actualitzat
a les
18:19h
La Comunitat de Regants de l'Esquerra de l'Ebre ha decidit actuar com a lobby per frenar la campanya a favor del Pla Hidrològic que ha engegat la Federació de Regants de la Conca de l'Ebre (Ferebro). L'oposició dels regants de l'Esquerra al Pla aprovat pel govern espanyol en funcions els ha deixat sols en el si de la Federació, on la resta de comunitats de regants hi estan a favor. Tant és així que Ferebro ha adoptat una estratègia per, segons els dirigents de la Comunitat de Regants de l'Esquerra, vendre a Europa les bondats del Pla Hidrològic. Este dilluns, representants de Ferebro van viatjar a Brussel·les dins d'una delegació mixta entre regants i govern espanyol per vendre les suposades bondats del Pla a les autoritats de la Unió Europea. I, a més, la Federació de Regants va aprovar recentment una derrama de 100.000 euros per finançar esta operació de publicitat.
Els regants de l'Esquerra de l'Ebre, que defineixen la seua situació dins de la Federació com a "incòmoda" o "violenta" quan els toca ser els únics en posicionar-se en contra del Pla Hidrològic, no es queden de braços plegats. Ja siga al costat de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, els grups ecologistes aliats o en solitari, exerciran com a lobby amb l'objectiu de conscienciar. Este divendres organitzen la I Jornada Aigua i Terra per analitzar els problemes de regressió que patix el Delta i que el Pla, diuen, podria aprofundir.
També critiquen els arguments en que es basa Ferebro per defensar el Pla Hidrològic aprovat pel PP, que es basen en la "creació d'una gran riquesa agrària" a partir dels nous regadius previstos. Els dirigents de la Comunitat de Regants de l'Esquerra, en canvi, posen l'accent en l'efecte de regressió que tindria sobre el Delta i que posaria en perill també a ecosistemes i habitants. "Ferebro pensa en ampliar el seu negoci de cara al futur i nosaltres volem poder continuar menjant de la terra que tenim, i això perilla perquè cada dia perdem més metres de terra", explica el president del Sindicat de Regs de la Comunitat, Paco Casanova.
De moment, els regants de l'Esquerra no tenen pensat sortir de la Fedaració. Encara que com admet Casanova, estan marginats en les reunions i es creen situacions violentes quan trenquen la unanimitat de la resta de regants en torn al Pla Hidrològic. Una situació que ara s'agreuja amb l'obligació de contribuir a la derrama per finançar la campanya de propaganda del Pla. Tot i això, creuen, hi ha altres aspectes comuns per defensar.
I queden, també, aliats per sumar a la causa: la Comunitat de Regants del Canal de la Dreta de l'Ebre. L'entitat presidida per Manolo Masià (qui és un dels vicepresidents de Ferebro) manté, però, invariablement el seu suport al Pla Hidrològic. Per ells, el Pla permetria conservar amb majors garanties la seua concessió de regadiu, aplicant solucions d'obres dures per mantenir el nivell del mar a ratlla. En canvi, el president de la Comunitat de Regants de l'Esquerra, Víctor Delsors, creu que el problema supera el debat sobre les concessions d'aigua i s'ha d'emmarcar en visió més global ja que, segons ell, "perillem nosaltres i el territori, els cabals i els sediments". I advertix que a la llarga la pèrdua de terreny per l'acció del mar podria produir un "èxode" poblacional.
Delsors, fins i tot, recorda que la mateixa Ferebro, en un document intern que no va comptar amb el suport de la Comunitat de Regants l'Esquerra, ja preveia que, a partir de 2027, en cas de sequera podria donar-se el cas d'insuficiència d'aigua per garantir totes les concessions. Casanova, fins i tot, ha hagut d'escoltar a les reunions de l'organisme que de la mateixa manera "que el delta de l'Ebre es va formar, si ha de desaparèixer, desapareix". "Si no tenim la terra, ens prendran la concessió", afegix Delsors.
A diferència dels anterior dirigents de la Comunitat de Regants de l'Esquerra, partidaris oberts dels transvasaments i dels grans projectes amb obres dures, els nous gestors creuen que la millor manera de fer front als problemes de la regressió i la subsidència passa per la recuperació dels sediments entrampats als embassaments de la part mitja de la conca. Un concepte "menys agressiu i més respectuós amb el medi ambient", que va més enllà del "pa per avui i gana per a demà" de les solucions dures però "efímeres", segons Delsors. El tema s'ha convertit en una de les grans preocupacions dels regants de l'Esquerra sobre la pervivència del Delta. Han reclamat ja, per activa i per passiva, actuacions urgents a les diferents administracions, sense resultat. Tornen ara a exigir que posin fil a l'agulla o no descarten manifestar-se i emprendre actuacions judicials. "Ni la Generalitat ni ningú fa massa cosa. Ningú se n'ha preocupat seriosament", lamenta Delsors, tot recordant que existixen estudis més que suficients per començar a treballar.
Els regants de l'Esquerra de l'Ebre, que defineixen la seua situació dins de la Federació com a "incòmoda" o "violenta" quan els toca ser els únics en posicionar-se en contra del Pla Hidrològic, no es queden de braços plegats. Ja siga al costat de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, els grups ecologistes aliats o en solitari, exerciran com a lobby amb l'objectiu de conscienciar. Este divendres organitzen la I Jornada Aigua i Terra per analitzar els problemes de regressió que patix el Delta i que el Pla, diuen, podria aprofundir.
També critiquen els arguments en que es basa Ferebro per defensar el Pla Hidrològic aprovat pel PP, que es basen en la "creació d'una gran riquesa agrària" a partir dels nous regadius previstos. Els dirigents de la Comunitat de Regants de l'Esquerra, en canvi, posen l'accent en l'efecte de regressió que tindria sobre el Delta i que posaria en perill també a ecosistemes i habitants. "Ferebro pensa en ampliar el seu negoci de cara al futur i nosaltres volem poder continuar menjant de la terra que tenim, i això perilla perquè cada dia perdem més metres de terra", explica el president del Sindicat de Regs de la Comunitat, Paco Casanova.
De moment, els regants de l'Esquerra no tenen pensat sortir de la Fedaració. Encara que com admet Casanova, estan marginats en les reunions i es creen situacions violentes quan trenquen la unanimitat de la resta de regants en torn al Pla Hidrològic. Una situació que ara s'agreuja amb l'obligació de contribuir a la derrama per finançar la campanya de propaganda del Pla. Tot i això, creuen, hi ha altres aspectes comuns per defensar.
I queden, també, aliats per sumar a la causa: la Comunitat de Regants del Canal de la Dreta de l'Ebre. L'entitat presidida per Manolo Masià (qui és un dels vicepresidents de Ferebro) manté, però, invariablement el seu suport al Pla Hidrològic. Per ells, el Pla permetria conservar amb majors garanties la seua concessió de regadiu, aplicant solucions d'obres dures per mantenir el nivell del mar a ratlla. En canvi, el president de la Comunitat de Regants de l'Esquerra, Víctor Delsors, creu que el problema supera el debat sobre les concessions d'aigua i s'ha d'emmarcar en visió més global ja que, segons ell, "perillem nosaltres i el territori, els cabals i els sediments". I advertix que a la llarga la pèrdua de terreny per l'acció del mar podria produir un "èxode" poblacional.
Delsors, fins i tot, recorda que la mateixa Ferebro, en un document intern que no va comptar amb el suport de la Comunitat de Regants l'Esquerra, ja preveia que, a partir de 2027, en cas de sequera podria donar-se el cas d'insuficiència d'aigua per garantir totes les concessions. Casanova, fins i tot, ha hagut d'escoltar a les reunions de l'organisme que de la mateixa manera "que el delta de l'Ebre es va formar, si ha de desaparèixer, desapareix". "Si no tenim la terra, ens prendran la concessió", afegix Delsors.
A diferència dels anterior dirigents de la Comunitat de Regants de l'Esquerra, partidaris oberts dels transvasaments i dels grans projectes amb obres dures, els nous gestors creuen que la millor manera de fer front als problemes de la regressió i la subsidència passa per la recuperació dels sediments entrampats als embassaments de la part mitja de la conca. Un concepte "menys agressiu i més respectuós amb el medi ambient", que va més enllà del "pa per avui i gana per a demà" de les solucions dures però "efímeres", segons Delsors. El tema s'ha convertit en una de les grans preocupacions dels regants de l'Esquerra sobre la pervivència del Delta. Han reclamat ja, per activa i per passiva, actuacions urgents a les diferents administracions, sense resultat. Tornen ara a exigir que posin fil a l'agulla o no descarten manifestar-se i emprendre actuacions judicials. "Ni la Generalitat ni ningú fa massa cosa. Ningú se n'ha preocupat seriosament", lamenta Delsors, tot recordant que existixen estudis més que suficients per començar a treballar.