29
d'abril
del
2016
Actualitzat
el
03
de maig
a les
19:48h
L’opció de la consulta sobre el futur del Monument franquista de Tortosa que advoca pel seu “manteniment, reinterpretació i contextualització” ja té una plataforma ciutadana per fer-ne campanya, Tortosins pel monument. El president d’esta nova plataforma, que també és el secretari general del Partit Popular a Tortosa, Jaume Solé, ha fet públic avui un article d’opinió en el que sosté que desmantellar el monument seria “actuar com talibans”, en defensa un “valor artístic i arquitectònic innegable” i considera que, contextualitzat, “pot ser un símbol de pau i germanor”. La Plataforma s’ha activat a les xarxes socials amb la intenció de sumar suports i presentar-se a l’Ajuntament de Tortosa abans del proper 10 de maig com a “organització interessada en formar part del procés de consulta”. Així, la campanya dels defensors del monument ja està en marxa de cara a la consulta que tindrà lloc el 28 de maig.
Així Solé defensa que “l’opció de museïtzar una obra d’estes dimensions –l’opció que contempla la retirada i museïtzació del monument- és una absurditat pròpia d’una pel·lícula dels Monty Python” i considera que “per fer-lo trossos, com algú ha proposat, primer s’hauria de demanar permís als legítims hereus d’esta obra, que en aquest cas, serien el familiars de l’artista i escultor Lluís Maria Saumells”.
Exposat este punt, se centra en intentar “demostrar la ignorància o la burda manipulació d’alguns personatges i mitjans de comunicació” per acusar l’Ajuntament de Tortosa de no complir la Llei de Memòria Històrica. A seu parer, esta llei no s’infringix perquè la retirada no és d’aplicació “quan concórren raons artístiques, arquitectòniques o artístico-religioses protegides per la llei”, com diu ser el cas. Solé recorda que un expedient de la Diputació de Tarragona ja va fallar que no se li pot aplicar la Llei de Memòria Històrica al monument pel seu “innegable valor artístic” i a més a més afegix: “perquè no se’l considera una exaltació pròpiament franquista”.
En el següent punt de l’article, el líder popular tortosí lloa la responsable de la comissió que s’encarregarà d’aplicar la Llei de Memòria Històrica a Madrid, Paca Sauquillo, per defensar que no es poden tirar monuments, “sense complementar-los o explicar-los, per no actuar com talibans”. Vinculant-ho a n’estes paraules, Solé sosté que el desmantellament d’esta obra d’art que forma part inequívoca del paisatge fluvial de Tortosa, no sols seria un error, seria com molt bé deia Paca Sauquillo, actuar com talibans”.
Finalment, exposa que “quan juntament amb altres companys de ideologies molt diverses vam decidir fundar l’Associació ‘Tortosins pel Monument’ ho vam fer moguts per un profund amor a la nostra ciutat. Creiem que el Monument Commemoratiu a la Batalla de l’Ebre pot ser un símbol de pau i germanor".
El passat mes d’octubre, un escrit prou més esquet de Solé referent a altra qüestió relacionada també amb el franquisme va suscitar una forta polèmica. En aquella ocasió, Jaume Solé va voler publicar un tweet per mostrar el seu posicionament en aquell cas pel nom d’una plaça de Tortosa, dedicada a Lluís Companys. En el seu missatge, que va encendre les xarxes socials, va titllar el president republicà executat per les tropes franquistes d’”assassí”, tot criticant que se li dediqués una plaça al seu nom. “L’assassí Lluís Companys ja té una plaça al seu nom a Tortosa mentre l’esquerra en bloc l’homenatja”, va piular. Tot i que inicialment va insistir que sota el seu mandat “van ser assassinats 8.000 catalans, la majoria sense judici”, posteriorment va retirar el qualificatiu d’assassí.
Així Solé defensa que “l’opció de museïtzar una obra d’estes dimensions –l’opció que contempla la retirada i museïtzació del monument- és una absurditat pròpia d’una pel·lícula dels Monty Python” i considera que “per fer-lo trossos, com algú ha proposat, primer s’hauria de demanar permís als legítims hereus d’esta obra, que en aquest cas, serien el familiars de l’artista i escultor Lluís Maria Saumells”.
Exposat este punt, se centra en intentar “demostrar la ignorància o la burda manipulació d’alguns personatges i mitjans de comunicació” per acusar l’Ajuntament de Tortosa de no complir la Llei de Memòria Històrica. A seu parer, esta llei no s’infringix perquè la retirada no és d’aplicació “quan concórren raons artístiques, arquitectòniques o artístico-religioses protegides per la llei”, com diu ser el cas. Solé recorda que un expedient de la Diputació de Tarragona ja va fallar que no se li pot aplicar la Llei de Memòria Històrica al monument pel seu “innegable valor artístic” i a més a més afegix: “perquè no se’l considera una exaltació pròpiament franquista”.
En el següent punt de l’article, el líder popular tortosí lloa la responsable de la comissió que s’encarregarà d’aplicar la Llei de Memòria Històrica a Madrid, Paca Sauquillo, per defensar que no es poden tirar monuments, “sense complementar-los o explicar-los, per no actuar com talibans”. Vinculant-ho a n’estes paraules, Solé sosté que el desmantellament d’esta obra d’art que forma part inequívoca del paisatge fluvial de Tortosa, no sols seria un error, seria com molt bé deia Paca Sauquillo, actuar com talibans”.
Finalment, exposa que “quan juntament amb altres companys de ideologies molt diverses vam decidir fundar l’Associació ‘Tortosins pel Monument’ ho vam fer moguts per un profund amor a la nostra ciutat. Creiem que el Monument Commemoratiu a la Batalla de l’Ebre pot ser un símbol de pau i germanor".
El passat mes d’octubre, un escrit prou més esquet de Solé referent a altra qüestió relacionada també amb el franquisme va suscitar una forta polèmica. En aquella ocasió, Jaume Solé va voler publicar un tweet per mostrar el seu posicionament en aquell cas pel nom d’una plaça de Tortosa, dedicada a Lluís Companys. En el seu missatge, que va encendre les xarxes socials, va titllar el president republicà executat per les tropes franquistes d’”assassí”, tot criticant que se li dediqués una plaça al seu nom. “L’assassí Lluís Companys ja té una plaça al seu nom a Tortosa mentre l’esquerra en bloc l’homenatja”, va piular. Tot i que inicialment va insistir que sota el seu mandat “van ser assassinats 8.000 catalans, la majoria sense judici”, posteriorment va retirar el qualificatiu d’assassí.