La revolució dels ordinadors pensants

És molt possible que la majoria de vosaltres haja buscat alguna informació a Google o que hagueu jugat als escacs contra el vostre ordinador. Si ho heu fet, heu de conèixer que darrere estes accions que ja tenim assumides en la nostra quotidianitat, hi ha l’inquietant aprenentatge automàtic de les computadores, un món que viatja de manera imparable cap a l’encara més sorprenent aprenentatge profund. Parlem d’intel·ligència artificial profunda. En lloc de ser programats a mà, els ordinadors apliquen algoritmes que han après a partir de dades. Un vídeo sobre les meravelloses, i a la vegada esfereïdores conseqüències d’ensenyar a aprendre a un ordinador, exposades per Jeremy Howard en un TEDx a Brusel·les, va ser l’eix del debat ahir al vespre en el primer TED Salon que va tindre lloc a l’espai Kowo, d’Amposta, un tastet en petit format per anar agafant l’essència del que serà el TEDxAmposta, el 7 de maig a l’auditori de la Lira.

Què implica que els ordinadors puguen veure? Quines conseqüències té que s’aproximen a la conducta humana en entendre què signifiquen les frases o les imatges? Que puguen diagnosticar amb més precisió i rapidesa malalties? Ens enfrontem a una intel·ligència que trastoca les estructures socials i econòmiques, segurament amb beneficis i perjudicis. Això és el que van desgranar la vintena de participants en la sessió, que van obrir un intens debat de 50 minuts moderat per Joan Carles Chicón després d’atendre el vídeo de Howard.

Per trencar el gel, un primer suggeriment: “Si estem parlant que els ordinadors fan competència als humans ja podem plantejar que els robots paguen l’IRPF”, va apuntar un dels debatents mig en broma. El debat va tindre dos línies argumentals: d’una banda, si al temps que hem donat a les computadores els instruments per ‘pensar’ per si mateixes, serem capaços de limitar-ne l'acció a allò que ens puga interessar com a humans, en àmbits tan diversos com la producció industrial o la medicina, preservant al mateix temps un sistema econòmic sostenible, o si se’ns escaparà de les mans i esta nova revolució informàtica ens posa en escacs el sistema o fins i tot a nosaltres com a espècie. A partir d’aquí, defensors i detractors, escèptics i filosòfics, els participants van anar encarant algun dels molts prismes que planteja el tema. Diverses aportacions van fer notar la necessitat de regular legalment la nova situació que es planteja en un món en què les màquines interactuen al nivell, o per damunt, dels humans. Normatives que de fet ja es comencen a apuntar i que, segons alguns dels presents, haurien d’anar acompanyades d’una aplicació de plantejaments ètics en capçalera. “Si esta intel·ligència artificial profunda s’aplica per equilibrar les actuals desigualtats, per contribuir al desenvolupament de zones on la població mor de gana, estem davant una gran oportunitat per fer la humanitat més justa”, va comentar un assistent. En este punt, l’escepticisme va pujar de graus a la sala.

Les diferents visions van girar entorn al dubte sobre la bondat de l’aplicació futura d’esta intel·ligència profunda d’unes màquines que ja pensen i fins i tot senten per si mateixes. I entre les reflexions, estem davant un pas de gegant en la mateixa evolució humana, integrant les màquines com a part externa del propi ser humà? Formem uns i altres part del mateix sistema en connexió, o en confrontació?

Per tancar la sessió, el moderador va llegir un missatge final: “En època de crisi és quan hi ha més nous rics, però també és quan hi ha més distanciament entre les classes socials. La diferència entre els nous rics i els que no és la informació (…). Avui vosaltres ja pertanyeu a este grup mundial d’un 1 % que coneix el Deep training”. Una altra molt bona oportunitat per rebre informació sobre allò que està passant al  planeta, en part en àmbits restringits on no hi podem posar la mirada cada dia, es donarà el proper 7 de maig en el TEDxAmposta. Per a més informació i entrades, cliqueu aquí.

Podeu veure el vídeo de Jeremy Howard a continuació: