16
de març
del
2016
Actualitzat
el
17
de març
a les
11:31h
El fets han estat denunciats per l’Ilercavònia, la comunitat wiki que des del 2006 treballa en la difusió del patrimoni i dels esdeveniments històrics més importants que han marcat les Terres de l’Ebre i els territoris del Sénia. En un treball publicat recentment, l’enciclopèdia oberta subratlla que la pràctica totalitat dels documents ingressats van ser retornats immediatament després de la guerra amb excepcions “autojustificades” com les “condicions de treball particularment difícils en què degué actuar el personal de la Biblioteca en aquells dies” i la manca d'inventari. No va ser fins l'any 2004, però, que una descripció més detallada dels documents en qüestió va deixar entreveure que els 6 manuscrits mencionats havien pertangut al fons de la Catedral de Santa Maria de Tortosa.
“Vam iniciar una sèrie de gestions per parlar sobre el tema amb l’aleshores directora de la Biblioteca just després que jo em fes càrrec de l’arxiu, l’any 2004 o 2005 i no vam obtenir cap resposta”, explica a l’aguaita.cat Josep Maria Alanyà, director de l’Arxiu Capitular i Diocesà de la Catedral de Tortosa. Des de llavors no s’han pronunciat sobre aquest tema. Segons va poder saber el Bisbat, estos 6 manuscrits no van ser retornats a la Catedral –com sí que ho van fer la majoria després de la guerra- perquè estaven en poder del bibliotecari, filòsof i historiador Jordi Rubió i Balaguer (qui va ser primer director de la Biblioteca de Catalunya). “Este senyor tenia els documents a casa. Els devia guardar allà perquè en el seu moment li devia interessar i no va ser fins després de la seua mort que el fons de Rubió i Balaguer va ser dipositat a la Biblioteca de Catalunya”, exposa Mossèn Alanyà. “La biblioteca va inventariar i catalogar estos documents i en este procés s’adonen que són manuscrits de la catedral de Tortosa”, afegeix l’arxiver de la catedral.
Segons Alanyà, la Biblioteca de Catalunya “hauria pogut posar-se en contacte amb la catedral i oferir els documents”, però “el mínim” seria que “s’iniciés una digitalització dels documents perquè nosaltres també en puguessem disposar del seu contingut . Tot i que”, remarca “el més adient seria recuperar-los”, reafirma el director de l’Arxiu Capitular i Diocesà de la Catedral de Tortosa.
Des del Bisbat consideren que “el tema continua obert” i confien que la sortida a la llum pública d’estos fets, contribuisca a posar, de nou, sobre la taula, el destí d’estos 6 manuscrits.
Per la seua banda, l’enciclopèdia oberta Ilercavònia es va posar també en contacte amb els Serveis Territorials de Cultura: “S'han limitat a donar-nos una resposta asèptico-assertiva a la simple interpel·lació que els hem fet sobre l'afer”, manifesten des de l’enciclopèdia. “Ens van oferir la possibilitat de "concertar una visita" amb el director dels serveis territorials i la possibilitat de "conèixer en detall quina és la política d'Arxius", a la vegada que ens recorden el caràcter autònom de l'equipament nacional "que compleix estrictament els requisits de conservació, permet l'accés als seus fons amb garanties i destaca especialment per la seva política en l'àmbit de la digitalització i difusió", segons expliquen a partir de la reproducció literal de les explicacions dels Serveis Territorials.
Ilercavònia també ha fet arribar el seu treball a diferents responsables polítics de la ciutat, com l’alcalde, Ferran Bel, la primera tinent d’alcalde, Meritxell Roigé, així com a la regidora de Cultura, Dolors Queralt. També a ERC amb qui el Govern municipal hi manté un pacte d’estabilitat (concretament a Felip Monclús i Marc Puigdomènech) i als portaveus dels grups Movem Tortosa (Jordi Jordan), PSC (Enric Roig), CUP (Xavier Rodríguez) i PP (Xavier Dalmau).
“Encara que aquesta no és una qüestió punyent, com ho va ser durant massa anys el descarat assumpte dels Arxius de Protocols Notarials de Tortosa, tampoc hauria de passar a ser una qüestió sense interès, i molt menys sense importància, que la té”, subratllen des d’Ilercavònia.
La documentació de la Seu de Tortosa conservada a la Biblioteca de Catalunya ingressà durant la guerra civil, a través de la campanya de salvament de manuscrits i fons documentals. La valuosa tasca tingué noms propis a Tortosa com Joan Cid i Mulet, el pintor Ignasi Mallol Casanovas i Agustí Duran, o mossèn Eduard Solé Lleixà. Entre els dipòsits, ja coneguts, hi va haver per exemple Poblet, el Monestir de Pedralbes (Barcelona) o Viladrau.
El fons no retornat:
1-LLIBRES LITÚRGICS:
Ms. 2320 Matutinari dominical, primera part: De Tempore; escrit probablement per a la catedral de Tortosa (cf. f. 288v). Acèfal. S. XIV.
Pergamí, 289 f., 480 x 335 mm. Al f. 29v caplletra sense acolorir representant el naixement de Jesús, petits dibuixos en els reclams d'alguns quaderns; caplletres alternades en blau i vermell. Notació quadrada sobre línia vermella i groga. Enquadernació: pell sobre fusta amb cantoneres metàl⋅liques. Procedència: ingressat durant la Guerra civil (signatura antiga ms. 2854).
Ms. 2321 Saltiri litúrgic, escrit per a la catedral de Tortosa. Àpode. S. XIV.
F. 1-6v: Calendari. F. 7-199v: Saltiri. F. 200-222r: Himnari F. 222v: Ofici de la Mare de Déu: "Incipit Officium Beate Marie".
Pergamí, 232 f. (f. f. 226), 400 x 280 mm. Caplletres alternades en blau i vermell; al f. 7, gran caplletra B i orla; rúbriques en vermell. Notació musical quadrada sobre línia vermella i groga. Enquadernació: pell sobre fusta. Procedència: ingressat durant la Guerra civil (signatura antiga ms. 2859).
2-DOCUMENTACIÓ COMPTABLE:
Ms. 4341 Liber primus rationum Ecclesiae Dertusensis; en català. 1488-1517. 300 f., 405 x 290 mm. Lletra humanística cursiva. Enq. badana.
Ms. 4703 Racionale aniversariorum veterum, de la Seu de Tortosa. En català i llatí. [1460 i ss.]. Gran foli. Enq. coetània.
Ms. 4704 Liber 3º rationum Ecclesiae almae Dertusensis. En català. 1552-1588. Gran foli. Enq. coetània.
Ms. 4705 "Libre cinquè de caixa" de la Seu de Tortosa. En català. 1553-1572.
4705/2 "Taula ...", índex onomàstic; 300 x 200 mm.
4705/1 Libre de caixa. Gran foli.