Al llarg dels segles, la societat ha creat diverses estratègies i rituals a l'hora d'afavorir una situació per poder garantir l'acte carnal amb una altra persona. En la prehistòria, la cosa anava a sac i funcionava mitjançant la força bruta. Els caçadors ataüllaven la mossa que més els agradava, esperaven l'ocasió, l'agafaven per banda i li feien el salt del tigre. El que s'anomena "aquí te pillo, aquí te mato". En l'edat antiga, la cosa ja es va civilitzar una mica amb els temes legals: amb la llei hem topat! Es va establir la institució del matrimoni, que garantia als contraents l'acte carnal a llarg termini i en exclusivitat. A l'hora de la veritat, però, els hòmens tenien privilegis i visitaven les termes romanes, on practicaven "la caiguda de Roma". A les dones, en canvi, si se les arreplegava freqüentant més d'un llit, les fotien apedregades. Amb l'edat mitjana, les termes van haver de tancar perquè es va posar de moda anar brut com una aranya, la gent no es dutxava... Ah! I tampoc podien traure a passejar el pardal perquè l'Església ja marcava que era immoral. Ja sabeu, la doble moral de sempre, perquè el rei bé que tenia dret de cuixa. En la transició entre l'època medieval i l'edat moderna, hi va haver un decreixement de població, no per les pestes i malalties, sinó perquè, sobretot la noblesa portava tantes vestimentes que quan es posaven a to, des que començaven fins que acabaven de desvestir-se, podien passar hores i a més d'un li baixava la trempera en tanta falda i tanta faixa. En aquella època ja es portava la moda dels matrimonis pactats com a garantia de fotre un clau de tant en tant i perpetuar els llinatges familiars.
Aquesta tradició es va estendre i perpetuar fins no fa gaires anys, sobretot als pobles. Sense anar més lluny, el meu besavi i la meua besàvia d'Ulldecona eren germanastres, perquè la mare d'un i el pare de l'altra eren vidus, es van casar i van voler que el patrimoni es quedés a casa. El pactisme arribava fins al punt que la majoria de vegades era la matriarca, que era qui tallava el bacallà a casa, qui decidia amb qui s'havia de casar el fill o la filla. Es reunien les consogres per arreglar el poble i decidir la sort dels jóvens, els agradés o no als al·ludits, cosa que moltes vegades desembocava en disputes familiars, amors no correspostos i drames. Si és que Disney es va equivocar, quan va criminalitzar les madrastres: en realitat, l'enemic de la societat són les sogres.
Dels sixanta i els setanta, ja en podem parlar amb una mica més de profunditat. Amb la popularització de la radio i, més tard, de la televisió, el temps de les matriarques per posar-se en la vida dels fills es va reduir i van delegar-los la tasca de buscar-se mosso o mossa, però es van reservar el dret de donar-los el vistiplau. El ritual d'aparellament consistia en el fet què els diumenges, en sortir de missa, les xiques se reunien en colla i se n'anaven de punta a punta de poble pel carrer principal per exhibir-se als mascles novells amb la roba dels diumenges o de mudar. Els xics se situaven discretament a les voreres del carrer per vore passar la processó de futures promeses i esperaven l'ocasió per a l'assalt. El grup de xiques anaven en fila horitzontal pel carrer i les solteres d'or se situaven als extrems, perquè així guanyaven visibilitat i facilitaven el festeig. Llavors, si a cap xic li feia goig, s'aproximava discretament i preguntava alguna parida o poca-lliga per intentar trencar el gel, d'aquestes que anys després expliquen als fills, tenen vergonya aliena i pensen: "Qui va ser més tonto dels dos?". Encara que en el context actual d'aquest ritual semble un acudit, és més seriós del que ens podem imaginar, ja que les xiques que en 22 o 23 anys no tenien data de matrimoni quedaven per a vestir sants, i els xics estaven nominats per ser doctorats en l'art del feresteguisme.
Amb les discoteques, la parafernàlia anterior va passar a la història i, a banda de l'alcohol que ajuda a perdre la vergonya, la gent esperava que sonessen els pasdobles i el vals per arramblar-se i tocar la roba de l'altra persona, sabent que per baix hi havia carn. El fetitxisme dels vuitanta. La discoteca com a mètode per lligar encara dura en els nostres dies, tot i que Internet li ha pres part de la clientela amb els xats i el Messenger, que ajudaven a entaular una conversa des de la timidesa i, a dia d'avui, aplicacions més completes, com ara les xarxes socials, que et donen molta més informació personal per valorar a l'hora d'assaltar algú, com per exemple, si té parella o no. El Facebook és la garantia que la presa d'interès passa el teu control de qualitat, ja que et mostra la persona en diferents circumstàncies de la seua vida: amb la família (pots començar a fer un sondeig de què et pots trobar en aquella casa i fer un pensament si veus que van mal dades), de vacances (si preferix viatjar a Orient o a Occident), de festa (si és de la classe de persones que mama alcohol com si fos llet de cabra i fa el pena), amb els amics (dis-me amb qui vas i et diré com ets), i també assabentar-te dels gustos que té aquella persona per si resulta que li agrada Justin Bieber o és de les Noves Generacions d'algun partit polític xungo, procurar evitar el tema.
Tot i que aquestes siguen les tendències principals de la gent, un mascle alfa com jo les utilitza com a complement, ja que té el seus propis mecanismes i conceptes que exposarà a continuació per a interès social, cultural i religiós, i per si hi ha algú que en vol agafar exemple. Us presento en exclusiva els "puticonceptes".
La "puticerca" és per a persones que els agrada sortir de festa amb la garantia que la nit escollida pillaran catxo. Bàsicament consisteix a fer una recerca prèvia de persones susceptibles a ser receptives en el cas que durant la nit, i com a conseqüència de l'alcohol, augmente la temperatura corporal i hom necessite alleujar tensions. Amb la "puticerca", un ja sap a qui pot acudir i amb garanties.
La "putiperspectiva", l'utilitzen persones aventureres com jo, que surten sense saber com acabarà la nit. La idea és participar en un esdeveniment multitudinari d'una índole concreta (discotequera, política, festa casolana, sexual, boda, quedada anual de les Joventuts Catòliques...) i es fa una panoràmica general per veure quin percentatge de possibilitats hi ha de triomfar.
La "putivolta" és una passejada improvisada entre la multitud una nit de festa en què hom té l'objectiu de vore i que el veigue el possible públic objectiu susceptible de ser receptiu a una proposta indecent.
Els "putigestos" són aquelles guarrades que es fan amb alguns orificis del cos, principalment amb els ulls i la boca, perquè una presa entenga que estàs interessat a profanar-la. Es tradueix en mirades, senyals fent l'ullet, exposició de la llengua o, fins i tot, per als més atrevits, simulació de mamades.
La "putipregunta" és aquella qüestió que fan els caçadors per trencar el gel i que acostuma a ser bastant convencional i poc original. Es pregunta pel nom, els estudis, el treball, la presència en aquell esdeveniment, com si realment importés per a la finalitat. Us aconsello no fer-la sevir i anar directament al gra, que llavors sabreu si esteu fent el pena o no. Un exemple:
Què has vingut a fer aquí? em van preguntar.
Imagino que el mateix que tu, però en realitat vinc a desconnectar de la rutina perquè... ets actiu o passiu?
Com?
(Mirada de complicitat personal)
Versàtil.
Ah! Passiu? No marxes gaire lluny llavors.
La "putifesta" és un esdeveniment que s'organitza entre dos amics o amigues en què ambdós convoquen diferents persones del seu cercle d'amistats per tal que l'altra persona puga conèixer gent i escollir-ne algun que li faça el pes per fer actes impurs. Acostuma a ser efectiu perquè un cerca prèviament pel Facebook els assistents a l'esdeveniment i pot fer-se una idea global de com s'anticipa la nit. El que pot passar és que finalment triomfen tots els assistents menys els amfitrions.
El "putiviatge" és el meu preferit. Es tracta de fer un viatge en solitari a l'estranger amb tota la bona voluntat del món (no de robar carteres), i en què pel camí et vas trobant persones que acaben entaulant una amistat o alguna cosa més. La clau és que viatjar sol et dóna un "puntillo" morbós de persona independent, cosmopolita, ciutadana del món, oberta de ment i valenta. El resultat: ser com un mariner amb un "novio" a cada port i la garantia que si mai t'has d'exiliar del teu país tens on deixar-te caure.
Si t'agrada algú amb qui tens una amistat que no arriba a relació formal però hi ha dret a relacions carnals, a pesar que hi ha llibertat per les dos parts per fer cadascú el que vulga amb el seu cos, en una nit de discoteca el millor que hi ha és "marcar territori". Aquestes nits sempre s'ha d'anar amb precaució, ja que hi ha molt de corb i puta solta. L'objectiu és donar-los a entendre que el teu o la teua amant circumstancial ja està lligat, i que més val que no s'hi aproximen, no siga cas que provoquen un xoc d'interessos i la situació acabe com el rosari de l'aurora. Marcar territori consisteix a anar a l'amant i arrear-li una morrejada d'un minut de duració, per garantir que tothom de les proximitats ho veu i ja no s'atrevisquen a anar a posar-hi el nas.
La "putiputada" es dóna quan tens un amic que té un "rotllet" que augura un possible futur sentimental. Una nit on l'alcohol és el principal protagonista apareixes tu, amb qualitats físiques i psicològiques que s'adapten més al perfil de mascle o femella que cerca el "rotllet". Llavors hi ha un intercanvi d'opinions i mirades còmplices amb tensió sexual. Si no cedixes a la temptació, demostra que ets un bon amic. Si cedeixes i aprofites que els sentiments encara no han quallat, a part de ser molt "puta" ets un mal amic i és probable que passe allò que va escriure Ausiàs March en un poema: "Sí com lo taur se'n va fuit pel desert / quan és sobrat per son semblant qui·l força, / ne torna mai fins ha cobrada força / per destruir aquell qui l'ha desert". Tot torna.
La "putifrikada" és sinònim d'enrotllar-te amb algú mentre sona alguna de les cançons imprescindibles. Una vegada vaig veure dos elements que compartien saliva mentre ballaven el "Gangnam Style", el famós ball del cavall, que és el que em van agafar ganes de xutar-me només de presenciar aquella entranyable i impossible escena.
I finalment, la "putiperformance", que és aquella excentricitat que només tu saps fer i que la gent quan la veu es queda al·lucinada. No deixa de ser una forma atractiva i original de sorprendre algú per a lligar.
Després de llegir tota la conceptualització, un malpensat conclourà que per arribar fins a aquest punt hauré vist molt de món i hauré intimat amb molta gent. I jo contestaré: "Qui estiga lliure de pecat, que em diga puta".
Podeu llegir més articles de 'Lo Mascarat' aquí.