17
de febrer
del
2016
Actualitzat
el
18
de febrer
a les
20:38h
El monument a la batalla de l’Ebre erigit per Franco al mig del riu Ebre al seu pas per Tortosa ha estat esta tarda un dels exemples protagonistes de la interpel·lació al Govern sobre memoria històrica, simbologia i nomenclatura feixista a l’espai públic que ha fet la presidenta del grup parlamentari de la CUP-Crida Constituent, Mireia Boya, en el decurs del ple del Parlament de Catalunya. Boya ha citat el monument com un dels casos “més greus” a Catalunya d’ocupació de l’espai comú per un llegat feixista, i ha qüestionat que el govern de CiU, en pacte amb ERC, no el retire i anuncie una consulta: “Per decidir què?”, ha apel·lat. El conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya, Raúl Romeva, sense entrar en l’aspecte concret relatiu al monument, s’ha mostrat d’acord en el fons de la interpel·lació, sobre la necessitat de trencar “la institucionalització de la desmemòria i de la immunitat”, i ha destacat dos mesures concretes per les que lluitar de forma imminent: l’actualització del mapa de fosses i l’establiment d’un marc tènic per desplegar el banc d’ADN per identificar els cossos ara anònims de víctimes de la guerra civil.
Així, la interpel·lació ha tingut un abast molt ampli, atès que la diputada de la CUP ha exposat la paràlisi de diverses administracions, entre elles la catalana i també algunes municipals, a l’hora d’avançar en els aspectes de memòria històrica i dret propis d’un país democràtic. La paràlisi del Memorial Democràtic, convertit en poca cosa més que una oficina de gestió cultural, la pervivència de centenars de carrers dedicats a personatges franquistes, la no anulació del consells de guerra del franquisme, la manca d’identificació i localització dels desapareguts durant la guerra i la dictadura o d’un protocol per a la retirada de més de 3.600 símbols franquistes censats a Catalunya són, ha dit Boya, evidencies de que manca molt per cumplir l’article 54 de l’Estatut, que reclama vetllar per la memòria històrica. Precisament citant exemples de la “institucionalització de la immunitat” que ha denunciat, ha arribat al cas del monument franquista a Tortosa, al mig del riu Ebre. “Lo riu és vida, però lo riu també és memòria”, ha afirmat. “Lo més xocant –ha dit la diputada cupaire- és que a Tortosa governa Convergència, i té un pacte amb ERC, i no retiren esta obra, sinó que volen una consulta: per decidir què?. Confonem el dret a la memòria amb la participació ciutadana”, ha eetzibat, tot afegint: “Es pot retirar però no sotmetre a debat la reirada, sinó com es museïtza”. “No demanem res que no siga una obvietat democràtica a tots els països”, ha conclós.
Romeva ha eludit fer referència concreta al cas del monument de Tortosa. Això sí, ha mostrat la voluntat del govern de “posar en evidencia les anomalies que es poden respondre” i ha reconegut que tot i que hi ha molta feina feta, en resta molta per fer. En sentit general, el conseller li ha dit a Boya: “Faig meves les seves paraules i demandes, i comparteixo la repulsa total cap a allò que signifiqui guerra, fascisme i oblit”. “Les eines de què disposem seran utilitzades fins al final”, ha apuntat. Entre les mesures concretes que ha apuntat com a necessàries en un futur immediat, ha citat l’actualització del mapa de fosses i l’establiment d’un protocol que servisca de marc tècnic per al funcionament del banc d’ADN per identificar els desapareguts durant la guerra civil. També ha fet referència als homenatges als soldats morts durant la Batalla de l’Ebre i a la necessitat d’establir accions coordinades entre organismes com el COMEBE i altres dedicats a la memòria històrica a Catalunya.