El Ministeri i la CHE lloen davant els eurodiputats un pla de l'Ebre que «millora la protecció del delta»

El Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient ha rebut avui la delegació del Comitè de Peticions del Parlament Europeu que ahir va visitar el Delta de l’Ebre per tal d’exposar-li els seus arguments en defensa del pla de conca de l’Ebre contra el que diumenge van protestar 50.000 persones pels carrers d’Amposta. Els responsables ministerials i de la CHE que han atés la comitiva, encapçalada pel vicepresident de la Comissió de Peticions Pál Csáky, han destacat que els plans aprovats són fruit d’un ampli consens i d’un gran procés d’informació pública, que cumplixen la directiva marc, que incorporen les recomanacions europees, milloren els cabals ambientals dels plans anteriors. També han defensat el “rigor tècnic” del pla de conca de l’Ebre, tot desestimant les consideracions de la Generalitat de Catalunya relatives a la insuficiència de cabals ecològics, així com la “millora de la protecció del delta” que comporta, segons la nota de premsa emesa pel ministeri. Amb tots estos imputs, i els contraris que ahir va poder escoltar al delta de l’Ebre, els eurodiputats elaboraran un informe per ala Comissió Europea.

Segons explica el ministeri, els eurodiputats han estat rebuts per representants de la Direcció general de l'Aigua i de les Confederacions Hidrogràfiques de l'Ebre i del Tajo, encapçalats per la directora general de l'Aigua, Liana Ardiles, i pels presidents de les Confederacions de l'Ebre i del Tajo, Raimundo Lafuente i Miguel Antolín, respectivament, al costat de diversos tècnics.

Els responsables ministerials han destacat en la reunió amb la delegació del Parlament Europeu “el rigor tècnic del Pla de l’Ebre” anterior, tot desestimant les consideracions de la Generalitat de Catalunya relatives a la insuficiència de cabals ecològics. Encara així, ha puntualitzat, "el Pla Hidrològic de l'Ebre ara en vigor, aprovat el passat mes de gener, ha millorat la protecció dels rius en afegir 28 nous trams en els quals s'ha establert el cabal ecològic”, els ha remarcat.

També els han exposat que el “pla de l'Ebre recull la previsió que els consums a la conca (aigua que no retorna al riu) no supere una mitjana del 49% del recurs natural, conservant un 51% per satisfer les necessitats del tram baix i el delta, complint les funcions ambientals pertinents, afavorint el desenvolupament socioeconòmic i la sostenibilitat general de la conca”, han afirmat. A més, sostenen que esta previsió "va en la línia del que ha vingut proposant la Comissió sobre la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre en les últimes reunions”.

I en este sentit, no se n’han estat d’assegurar que “el nou Pla de l'Ebre millora per tant la protecció del Delta de l'Ebre, amb una definició de cabals ecològics raonable i sostenible, que s'han definit aplicant un model en el qual preval el caràcter científic, participatiu i ajustat a la legalitat”. Es tracta, ha conclós el ministeri, “d'un Pla Hidrològic que atén equilibradament les demandes en una conca especialment complexa perquè afecta al territori de 9 Comunitats Autònomes”. Una conca, afegix que disposa d'una aportació d'un cabal natural total de 14.623 hm3/any, dels quals les aportacions més significatives es produixen, per a Aragó (37% del total), Catalunya (24%) i Navarra (20,2%), cosa que, “a priori, indica que Catalunya compta amb un percentatge del recurs important amb independència de les assignacions corresponents a altres territoris que es produeixin aigües amunt”, conclou.

Ampli consens i suport
Ardiles, en sentit més general, ha destacat que “tots els Plans aprovats, corresponents a dos cicles complets de planificació (2009-2015 i l'actualment en vigor 2016-2021) han estat fruit d'un ampli consens aconseguit després d'amplis processos d'informació pública, gràcies als quals s'han incorporat als Planes Hidrològics multitud d'al·legacions que han permès millorar el contingut inicial d'estos documents”. 

També ha traslladat als europarlamentaris que els plans “han comptat amb el suport majoritari de les administracions, organitzacions i entitats vinculades a l'aigua en cada conca hidrogràfica, i a més van obtindre més del 80% de vots a favor del Consell Nacional de l'Aigua”, defensa el ministeri. De fet, els ha explicat també que els documents elaborats per l’Estat actualment en vigor “han incorporat gran part de les recomanacions formulades per la Comissió Europea per millorar els plans del primer cicle”.

“Gràcies als Plans aprovats, 3.500 masses d'aigua compten amb un règim de cabals ecològics, la qual cosa contribuix a la millora de la protecció del medi ambient”. De fet, el 65% de la inversió prevista en els plans, segons s'ha donat a conèixer a la delegació europea, a “mesures destinades a complir els objectius ambientals i objectius de protecció enfront d'inundacions establerts en la normativa europea, mentre que el 35% restant s'englobaria dins de les mesures previstes per a la satisfacció de les demandes i altres usos sectorials relacionats amb l'aigua”.