50 anys clavat al riu

per Toni Royo, Tortosa, 4 de febrer de 2016 a les 17:26 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de febrer de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Estem d’aniversaris. A l’entrada anterior parlàvem dels 40 anys de la mort del dictador. El 2016 es compleixen 50 anys de la inauguració del monument a la Batalla de l’Ebre, “una banderilla clavada al llom del riu”, en paraules de l’escriptora Cinta Arasa.
 

El monument arrossega una llarga polèmica al voltant de la seua retirada. Inaugurat el 21 de juny de 1966, arran de la visita del dictador a Tortosa en què, segons explica Emili Rosales, de tanta gent que va venir a rebre’l, “lo pont s’afonava”. Les imatges del NO-DO donen fe de la gentada.
 
El monument s’havia d’inaugurar el 1964 per tal de commemorar el 25è aniversari de la Batalla de l’Ebre, tot i que la Batalla s’acabés el novembre de 1938. Les obres es perllonguen dos anys més i el cost va pujar a 4,5 milions de pessetes que es van finançar amb subvencions i donatius de la Diputació de Tarragona, ajuntaments i particulars.
 

“Clamoroso recibimiento de Cataluña al Caudillo en Tortosa” titula La Vanguardia Española el dimecres 22 de juny de 1966, en primera pàgina, en un article de Josep Bayerri, el joveníssim corresponsal del diari a Tortosa: “Miles de metros de tela con los colores nacionales enmarcaban las barandas en ambas márgenes del río Ebro”.
 
“Las calles que había de recorrer el cortejo estaban repletas de una multitud anhelante de saludar a Franco y demostrarle su adhesión”. La mateixa ànsia que tenia el bisbe Moll, que va ofrenar al dictador un discurs tan adulador que li va valdre l’atorgament de la Gran Cruz de la Orden de Isabel la Católica, tal com consta al BOE nº255 del 25 d’octubre de 1966: “Excelencia, que el Señor os lo pague todo. Que Dios premie largamente, sobreabundantemente, divinamente, como solo Él sabe hacerlo, en este mundo y en el otro, el bien inmenso que habéis dispensado a la Iglesia española”.
 
El monòlit de Franco és indigne de Tortosa i del riu. És paradoxal i és un escarni per Tortosa, que el mateix militar que va maquinar el cop d’Estat el 17 de juliol de 1936, al qual va seguir una guerra de tres anys, i que va ordenar a italians i alemanys d’arrasar Tortosa amb les seues bombes -80 atacs aeris, 2.936 bombes, 206,13 tones de metralla, més de 100 morts- planti, enmig del riu i la ciutat, un obelisc d’enaltiment del règim i la seua obra.
 
Estem en ple ‘desarrollismo’, la fi de la Guerra queda lluny i el règim multiplica les operacions d’imatge per rendibilitzar el ‘miracle econòmic espanyol’. Dos anys enrere s’havien celebrat els “25 años de paz”, una campanya propagandística que buscava associar la pau a les millores econòmiques que s’estaven manifestant després de vint-i-cinc anys de misèria.
 
El monument havia estat impulsat pel Consejo Provincial del Movimiento Nacional, i un cop mort Franco, amb l’extinció del Movimiento Nacional, el seu patrimoni va passar a formar part dels béns de l’Estat. És llavors quan comencen les dificultats per establir quina administració n’és responsable. Semblaria que el monument és propietat del Ministeri de Defensa. La pilastra que sustenta el monòlit, i que havia pertangut a l’antic pont de la Cinta, s’ubica en el domini públic hidràulic, i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, amb competències sobre el riu, declina tota responsabilitat.
 
Així les coses, fou el 1984, quan aprofitant els treballs de reparació realitzats per pontoners de l’Exèrcit de Terra, l’Ajuntament va demanar al Ministeri de Defensa que eliminés els símbols inequívocament feixistes, com ara el Víctor de Franco i una inscripció a la pilastra. Finalment, va ser el propi Ajuntament el que va pagar el 1986 la retirada dels símbols.
 

Detalls del monument commemoratiu de la Batalla de l’Ebre realitzat per l’escultor Lluís Maria Saumells


 El 2003 des d’ICV es demana la retirada del monument, però cal esperar el 2005 per trobar el primer alcalde, en aquest cas Joan Sabaté, que té la intenció de retirar el monòlit d’enmig del riu. Es volia retirar-lo el 2006 i convocar un concurs d’idees per trobar un projecte que donés sentit a l’espai desocupat pel monument. Una passarel·la de vianants, que recuperaria la funció de l’antic pont de la Cinta, ha estat l’opció més escoltada des d’aleshores. Finalment la retirada del monument no va prosperar per la falta de suport dins i fora del govern municipal.
 
Paral·lelament a la voluntat de treure el monument, el 2003, el mateix equip de govern inclou  el monòlit en el Catàleg d’edificis i conjunts urbans i rurals de caràcter històric, artístic i ambiental de la ciutat i el municipi de Tortosa, acció que el dota de protecció com a Bé Integrant del Patrimoni Cultural Català (BIPCC). Aquest Catàleg forma part del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) i la figura de protecció obliga a descatalogar l’estructura del monument del POUM si es vol realitzar una actuació per substituir-lo o desballestar-lo.
 
La següent intervenció sobre el monument arribarà el setembre de 2008, quan el govern de CiU retira les plaques commemoratives situades a banda i banda de riu. És també al 2008, quan el Govern del Tripartit, segons una notícia del Diari de Tarragona, es va oferir verbalment a costejar la retirada del monument, si l’Ajuntament ho sol·licitava i un cop s’hagués descatalogat el monòlit del POUM.
 
Entretant el 2007, el Congrés dels Diputats va aprovar la Llei de Memòria Històrica, l’article 15.1 de la qual, indica que “Les administracions públiques, en l’exercici de les seues competències, prendran les mesures oportunes per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives d’exaltació, personal o col·lectiva, de la sublevació militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura”. L’article 15.2, però, especifica que “El que preveu l’apartat anterior no serà aplicable (…) quan concorrin raons artístiques, arquitectòniques o artístico-religioses protegides per la llei”.
 
La Comissió per la retirada dels Símbols franquistes de Tortosa, un grup de persones vinculades al món de la recerca, la cultura, l’activisme social i polític de les Terres de l’Ebre, promou la retirada del monument en aplicació de la Llei de Memòria Històrica. El 2010 es va fer una recollida de signatures per exigir-ne la retirada, però la iniciativa no va quallar en ser rebutjada pel Ple de l’Ajuntament amb els vots de CiU i PP.
 
El 4 de gener ha tingut lloc l’últim episodi, quan la moció presentada per la CUP i que recollia íntegrament la proposta de la Comissió de descatalogar el monument sense vincular-ho a una consulta, va ser rebutjada al Ple de l’Ajuntament, en el decurs del qual va aprovar-se una moció alternativa que supedita la descatalogació del monument al resultat de la consulta que previsiblement es farà el primer semestre del 2016. Així les coses, la Comissió ha presentat fa pocs dies la Campanya ‘Vergonya Monumental’, destinada a impulsar una corrent d’opinió favorable a la retirada del monòlit.
 
Tanmateix, els moments escollits per rellançar el debat al voltant del futur del monòlit franquista no han contribuït a propiciar un debat serè. La proximitat dels escenaris electorals ha polititzat encara més un tema ja de per si molt polititzat. Ho fou el 2010 amb les eleccions autonòmiques i ho ha tornat a ser a les municipals del 2015, quan des d’ICV es va presentar una moció municipal el gener de 2015 demanant una consulta ciutadana sobre el monument.
 
No entenem per què s’ha de consultar a la ciutadania. La Llei de Memòria Històrica és molt explícita amb la responsabilitat de les administracions respecte a les simbologies vinculades amb la Guerra Civil. És el mateix argument esgrimit pel Síndic de greuges quan el juliol de 2015 va obrir una actuació d’ofici, consistent en una carta de queixa adreçada a l’alcalde de Tortosa on recorda l’obligació de complir la Llei de Memòria Històrica, la qual estipula la retirada de “de tots els símbols que es troben en una propietat de l’Administració General de l’Estat i els seus organismes públics dependents”.
 
El Síndic de greuges ha demanat recentment la retirada del monument sense fer consulta popular, i com recullen les companyes de l’Aguaita.cat: “El Síndic també destaca que el fet que el monument figure a l'inventari del patrimoni cultural català no n'impedeix la retirada, ja que, com ha indicat el Departament de Cultura al Síndic, la seua catalogació respon a una decisió municipal, de manera que correspon al mateix Ajuntament la iniciativa de sol·licitar que siga descatalogat”. 
 
El propòsit de l’alcalde Ferran Bel de convocar una consulta ciutadana per decidir el futur del monument enllaça amb la voluntat d’actuar per part del Govern de la Generalitat que va manifestar, a través de la conselleria de Governació, l’octubre de 2015, que la Generalitat adoptarà una decisió definitiva i conforme a la Llei de la Memòria Històrica l’any 2016. Les declaracions venien motivades per la denúncia presentada per l’advocat Eduardo Aranz davant el Tribunal Suprem contra l’alcalde de Tortosa, per incomplir la Llei de Memòria Històrica en mantenir el monument franquista ubicat al riu Ebre.
 
I com sembla que hi haurà consulta, aprofitem-la per què tots els partits que defensen la retirada del monument facin un front comú i sumin esforços per convèncer a la ciutadania de la necessitat de superar aquesta anomalia que ens ha fet tristament cèlebres a Catalunya. Fem que el debat sigui constructiu i fugim de les acusacions per treure rèdits polítics. Aprofitem la consulta per fer pedagogia sobre l’herència del franquisme a Tortosa. Ampliem el debat a les Terres de l’Ebre i parlem dels temes pendents de recuperació de la memòria històrica: les fosses comunes de la Batalla de l’Ebre, la dignificació dels represaliats, el COMEBE, el nomenclàtor dels carrers, els espais de memòria a les nostres ciutats i pobles o els símbols més discrets que perviuen.
 
I quins seran els termes de la consulta? La Llei de Memòria Històrica ratifica l’obligació de l’Ajuntament de retirar el monument, per tant la pregunta no hauria de plantejar-se entre retirar-lo o deixar-lo al mateix lloc, sinó més aviat entre museïtzar-lo en un altre lloc o desballestar-lo. Com es tracta d’un bé catalogat, l’opció més lògica seria museïtzar-lo tal com s’ha fet amb altres monuments similars.
 
I els nascuts a Tortosa, però que no estem empadronats, també podrem votar? I aclarim també qui haurà de pagar la retirada del monument. Seria inadmissible que se n’hagués de fer càrrec l’ajuntament de Tortosa. L’Estat, com a propietari, hauria de pagar-ne la retirada. Aquí necessitarem l’ajut del Govern de la Generalitat per fer pressió a l’Estat per què retiri el monument i el museïtzi.
 
Amb aquesta entrada “congelem” temporalment aquest blog. Durant dos anys hem volgut divulgar continguts al voltant de la Guerra Civil i la Postguerra a les Terres de l’Ebre. Es tractava de donar continuïtat al treball endegat amb l’exposició sobre els bombardejos franquistes a Tortosa que va poder-se visitar al Museu de Tortosa el 2013. Ara encetem un nou projecte amb els companys de Filmsnòmades d’Amposta que ens portarà a parlar de la situació de les infraestructures ferroviàries a les Terres de l’Ebre i el seu encaix en el Corredor mediterrani, però també sobre els reptes de futur per una mobilitat més sostenible, uns valors que com a Reserva de la Biosfera hem d’impulsar. Durant els propers mesos anirem bolcant continguts del procés d’elaboració del docuweb desconnectats.cat, al temps que buscarem animar la reflexió sobre els temes de fons del desenvolupament territorial de les Terres de l’Ebre.
 

 

Participació