27
de gener
del
2016
Actualitzat
a la
13:49h
La caiguda fa pocs dies d’una part de l’estructura del Molí de les Camposines ha aixecat la indignació de l’Associació cultural Lo Riu, que denuncia “la negligència i la desídia” de les institucions competents en el manteniment d’este patrimoni.
El Molí de les Camposines és un dels antics 6 molins fariners de cup que hi havia a la zona i data del s. XVIII. El cup és una bassa elevada que permetia alhora emmagatzemar aigua per a fer funcionar el molí en períodes d’escassetat i aprofitar-la millor mitjançant la caiguda vertical des d’una columna pètria a les moles. L’estructura del seu sistema hidràulic (assut, canal de dos kilòmetres, sistema de rec als camps abans d'arribar a la bassa i el cup) suggereix una enginyeria àrab andalusí. Fa uns dies una part d'aquest impressionant monument va caure i per això Lo Riu denuncia “la poca voluntat política de l'ajuntament de La Fatarella en la protecció del patrimoni cultural”.
L’entitat destaca en un comunicat que el creuament de Camposines va ser uns dels nusos viaris més importants de comunicacions de Catalunya des de l'edat mitjana fins a fa poques dècades. Confluïa la via que comunicava el Baix Aragó amb la costa mediterrània, per la que des del Pirineu s’arribava a Lleida i des d’allà portava a Tortosa, al mar i la zona valenciana. “No hi ha descripció viària, civil o militar, que en cinc-cents anys no registre Camposines, ni mapa cartogràfic català d’este període que no indique el nus de Camposines”. Tan és així, que en aquest indret hi van arribat a haver tres posades per a caminants, tot i ser una zona molt poc poblada. Lo Riu denuncia que 2 d’estes posades van ser enderrocades “amb el beneplàcit” de l’Ajuntament de la Fatarella “i una tercera es va salvar per la pressió de les organitzacions de defensa del patrimoni cultural del territori i la difusió de la desfeta pels mitjans de comunicació”.
A més, recorden que el nus de Camposines es va fer tristament cèlebre pels combats de la Batalla de l'Ebre. Prop d’aquí es troba l'observatori del Front de l'Ebre del General Rojo, comandant en cap de l'exèrcit de la república. Un segle abans, però, ja era famós en els cercles científics d'Europa perquè es publicava, en diferents idiomes, l’exuberància i diversitat d'un dels jaciments de fòssils més importants del període triàsic (a l’inici de l'Era dels dinosaures) “que fa uns vint anys, en ple període democràtic, la nova Carretera N-420 va destrossar”, lamenten.
“Segurament en un altre temps o en un altre país l'indret de Camposines conformaria, per si mateix, un Parc Cultural”, lamenta Lo Riu que conclou: “serà en un altre temps o en un altre país en el que la conservació del patrimoni, la història i la cultura no resten dominats per la negligència i la desídia”.
El Molí de les Camposines és un dels antics 6 molins fariners de cup que hi havia a la zona i data del s. XVIII. El cup és una bassa elevada que permetia alhora emmagatzemar aigua per a fer funcionar el molí en períodes d’escassetat i aprofitar-la millor mitjançant la caiguda vertical des d’una columna pètria a les moles. L’estructura del seu sistema hidràulic (assut, canal de dos kilòmetres, sistema de rec als camps abans d'arribar a la bassa i el cup) suggereix una enginyeria àrab andalusí. Fa uns dies una part d'aquest impressionant monument va caure i per això Lo Riu denuncia “la poca voluntat política de l'ajuntament de La Fatarella en la protecció del patrimoni cultural”.
L’entitat destaca en un comunicat que el creuament de Camposines va ser uns dels nusos viaris més importants de comunicacions de Catalunya des de l'edat mitjana fins a fa poques dècades. Confluïa la via que comunicava el Baix Aragó amb la costa mediterrània, per la que des del Pirineu s’arribava a Lleida i des d’allà portava a Tortosa, al mar i la zona valenciana. “No hi ha descripció viària, civil o militar, que en cinc-cents anys no registre Camposines, ni mapa cartogràfic català d’este període que no indique el nus de Camposines”. Tan és així, que en aquest indret hi van arribat a haver tres posades per a caminants, tot i ser una zona molt poc poblada. Lo Riu denuncia que 2 d’estes posades van ser enderrocades “amb el beneplàcit” de l’Ajuntament de la Fatarella “i una tercera es va salvar per la pressió de les organitzacions de defensa del patrimoni cultural del territori i la difusió de la desfeta pels mitjans de comunicació”.
A més, recorden que el nus de Camposines es va fer tristament cèlebre pels combats de la Batalla de l'Ebre. Prop d’aquí es troba l'observatori del Front de l'Ebre del General Rojo, comandant en cap de l'exèrcit de la república. Un segle abans, però, ja era famós en els cercles científics d'Europa perquè es publicava, en diferents idiomes, l’exuberància i diversitat d'un dels jaciments de fòssils més importants del període triàsic (a l’inici de l'Era dels dinosaures) “que fa uns vint anys, en ple període democràtic, la nova Carretera N-420 va destrossar”, lamenten.
“Segurament en un altre temps o en un altre país l'indret de Camposines conformaria, per si mateix, un Parc Cultural”, lamenta Lo Riu que conclou: “serà en un altre temps o en un altre país en el que la conservació del patrimoni, la història i la cultura no resten dominats per la negligència i la desídia”.