130.698 ebrencs cridats a votar en les eleccions espanyoles més igualades

S.C.
04 de desembre del 2015
Actualitzat el 12 de gener del 2016 a les 19:06h
Imatge d'arxiu de les anteriors eleccions al Parlament de Catalunya.
Imatge d'arxiu de les anteriors eleccions al Parlament de Catalunya. | Sofia Cabanes

La campanya a les eleccions espanyoles del 20-D ha arrancat este divendres amb 130.698 ebrencs cridats a les urnes, tot just dos mesos i una setmana després que els catalans votessen en el passat 27-S.

Pocs comicis com este es presenten tant igualats i amb un desenllaç tant incert. De fet, hi ha fins a cinc partits amb possibilitats reals de ser primera força a Catalunya, una situació totalment inèdita. L'enquesta del CEO, per exemple, mostrava una diferència d'un punt i mig entre els quatre primers partits. I, a sobre, la cinquena força –En Comú Podem- seria la primera segons el sondeig del CIS.

Com és ja tradició, els candidats ebrencs de les diferents formacions polítiques van fer anit la tradicional penjada de cartells a la plaça de l’Ajuntament de Tortosa. Les Terres de l’Ebre compten en estos moments amb 3 representants a Madrid, Joan Sabaté (PSC) i Ferran Bel (CDC) al Senat, i Joan Bertomeu (PP) al Congrès. Tots 3 repeteixen com a candidats, amb la diferència que Bel fa el salt al congrés i encapçala la llista de Democràcia i Llibertat a la demarcació de Tarragona.

“Estes són unes eleccions difícils, on hem de posar de manifest el maltractament del PP a Catalunya i a la nostra demarcació. Hem de recordar a la gent quin ha estat el comportament del PP i quin serà el comportament de la marca blanca del PP, Ciutadanos. Explicarem també que la gent de Convergència i Reagrupament, sota les sigles de Democràcia i Llibertat anem a Madrid a defensar en fermesa el resultat del 27-S i a defensar que el poble català puga decidir el seu futur”, manifestava Ferran Bel anit després de la penjada de cartell acompanyat també de la candidata ebrenca al Senat, Annabel Marcos i la falduda Núria Balaguer, també candidata al Congrés.

També el candidat d’ERC al Senat, el gandesà Miquel Aubà assegurava que la seua formació defensarà “el vot de la gent que va votar el 27S”. “Lluitarem per a què a Madrid se’ns escolte i en el temps que ens toque estar puguem fer una desconnexió ordenada i configuressem un nou país”.

Per la seua banda, el candidat socialista al Senat, el tortosí Joan Sabaté assegura que el PSOE “és la solució per a la recuperació de drets i llibertats, per poder resoldre bé l’encaix de Catalunya a Espanya i per recuperar el nivell d’inversions que els governs de Zapatero van fer a les Terres de l’Ebre i que ara s’han abandonat en esta legislatura”.

En una altra línia, el candidat ebrenc d’En Comú Podem al Congrés (número 3 a la llista), David Jarque, defensa un  referèndum vinculant com a solució al problema polític entre Cataluya i Espanya: “Nosaltres ja vam dir que després del 27-S vindria el 20-D, que era el més important per desencallar la situació que tenim a Catalunya. Som els únics que portem com a proposta la solució del problema català i tenim aliats a l’Estat que ens donaran la solució a la confrontació que existeix. La única solució és un referèndum vinculant, com s’ha compromès Pablo Iglesias”, subratllava.

“S’espera, segons les enquestes, que hi haurà més representació al Congrés. Tots els partits excepte el PP diuen que este és el moment de la renovació. Nosaltres no creiem en això, sinó que pensem que és el moment de la continuació. La renovació ja la vam fer al 2011, quan Espanya era el país d’Europa que més llocs de treball perdia. Ara, 4 anys més tard, som el país que més llocs de treball crea. Hem demostrat que hem mantingut les pensions i hem baixat els impostos tal com vam prometre”, defensava el candidat popular deltebrenc, per la seua banda,–número 2 a la llista de la demarció-, Joan Bertomeu.

En la penjada de cartells també hi va ser el candidat tortosí d’Unió Antoni Polo (número 2 per al Senat) qui va defensar que “l’encaix entre Catalunya i l’estat ha de ser possible, cal afegir una addenda a la Constitució per reconèixer singularitats en economia i culturals per a Catalunya”.