Un estudi de l'IRTA dóna pautes per determinar l'abundància i els efectes de les formigues en els cítrics

Les formigues juguen un important paper beneficiós en els agrosistemes com a transportadores de llavors, depredadores d'artròpodes i milloradores de l'estructura del sòl, entre d'altres. No obstant això, en el cultiu dels cítrics, les formigues es troben entre els artròpodes més abundants i són considerades una plaga secundària. En este sentit, les formigues s'alimenten de les melasses que excreten certes plagues i les defensen dels seus enemics naturals, interferint així en el seu control biològic i, per tant, col·laborant a incrementar les seues poblacions.
 
Per tant, en la lluita contra les plagues als cítrics, la gestió sostenible de les poblacions de formigues és essencial per desenvolupar estratègies per a la protecció del cultiu de cítrics de baix impacte ambiental.
 
Un projecte finançat per l'INIA (Instituto Nacional de Investigación y Tecnología Agraria i Alimentaria), coordinat per la Dra. de l'IRTA Mª Teresa Martínez-Ferrer, ha permès conèixer l'abundància, diversitat i distribució de les formigues en els camps de cítrics i desenvolupar mètodes de mostreig de les seues poblacions. Això permetrà avaluar de forma precisa l'abundància de les diferents espècies de formigues en els camps.
 
En este sentit, i durant dos anys, es van realitzar 112 mostrejos en 26 finques en què es conreaven diverses varietats de taronja i mandarina del nord de Castelló i de les Terres de l'Ebre. En elles es van identificar més de 20 espècies diferents de formigues a terra. D'estes, només 8 pujaven a la copa dels arbres a atendre les plagues que allí se situen, pel que el control de les formigues es va dirigir únicament a estes últimes.
 
Les dues espècies de formigues més abundants i freqüents en els arbres van ser Lasius grandis i Pheidole pallidula. Després d'estudiar la localització dels nius de formigues a la terra de la parcel·la, l'estudi va comprovar que la gran majoria dels nius d'estes dues espècies es trobaven sota de la copa dels arbres i, sobretot, en una d'elles, Lasius grandis, al costat de la base del tronc. D'altra banda, es va observar en l'estudi que la gestió de la coberta vegetal i la varietat de cítric amb prou feines van influir en les seues pautes de distribució.
 
Si bé es van trobar formigues en tots els òrgans de l'arbre investigats (fulles, branques, fruits, brots i tronc) en l'estudi es va poder comprovar que era el tronc dels arbres el lloc idoni per estimar la seua abundància en horts de cítrics, ja que és el lloc de l'arbre on les seues poblacions són més abundants i estables en el temps, i a més, representa el lloc pel qual accedeixen a la copa, on es troben les plagues a les que atenen i de les que es beneficien.
 
En els Programes de Maneig Integral de Plagues, els tractaments es realitzen únicament quan se superen els llindars econòmics de tractament, és a dir, quan la densitat que arriba a la plaga ocasiona danys superiors al cost del tractament.
 
Un pas previ a l'establiment d'estos llindars de tractament és quantificar de manera fiable, mitjançant mètodes de mostreig, les poblacions de formigues presents en els cítrics per, posteriorment, poder relacionar-les amb la interferència que exerceixen en el control biològic de les plagues abans esmentat.
 
El present treball ha pogut establir mètodes de mostreig generals per determinar amb precisió les poblacions de les dues espècies més abundants i freqüents, Lasius grandis i Pheidole pallidula, contribuint així a la presa de decisions en la gestió integrada de plagues dins d'una citricultura sostenible.