L'aportació de sediments al Delta s'ha reduït «més d'un 95%» en 60 anys

La Campanya pels Sediments reivindica reintroduir la cultura del 'colmateig' per frenar la regressió la subsidència

per Redacció , Terres de l'Ebre, 5 d'octubre de 2015 a les 11:06 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 d'octubre de 2015 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Membres de la 'Campanya pels sediments' en una foto d'arxiu. Foto: Cedida



El Delta de l'Ebre s'enfonsa 3 mil·límetres a l'any i això, sumat a l'aprovació del nou Pla Hidrològic de la conca de l'Ebre, que preveu incrementar en 445.000 ha la superfície de regadiu i la construcció de 35 nous embassaments, a més d'una reducció del cabal ecològic, suposen un futur no gaire encoratjador per a un dels espais naturals més fràgils i alhora amb més valor ecològic del nostre entorn.


Davant d'este fet, la Campanya pels Sediments, una iniciativa de diferents persones i sectors de la societat civil, -entre els quals PDE, Ecologistes en Accio, SEO-Riet Vell - ha engegat una nova campanya de difusió del seu manifest, per incidir amb la problemàtica que suposa la manca d'arribada de sediments al Delta i proposa diverses solucions per pal·liar la regressió i subsidència d'este espai natural. 

En els darrers 60 anys l'aportació de sediments al Delta s'ha reduit "més del 95%", a causa de la construcció d'embassaments al llarg de la conca. El principal efecte sobre el Delta és la regressió (pèrdua de superfície) i subsidència (pèrdua d’alçada de la plataforma deltaica). La solució a tot plegat passaria per reintroduir "la cultura del colmateig" al Delta, és a dir la redistribució de sediments al delta a travès dels canals de conreu.


Tot seguit, reproduim el manifest.

 
VOLEM UN DELTA BAIX L`AIGUA?
 
Creixement i decreixement del Delta de l’Ebre
Lo Delta s’ha anat formant a partir de l`aportació de sediments que ha anat fent lo riu Ebre al llarg de la seua història. Els darrers seixanta anys, amb la construcció de més de 200 embassaments, l’aportació de sediments s’ha reduït més del 95%. Això també és degut a una administració negligent dels embassaments i de les preses, que no té en compte la gestió dels sediments.

Conseqüències al Delta
Com que gairebé no arriben sediments, lo balanç sedimentari és negatiu. És a dir, la mar s’emporta més del que deixa. La manca de sediments genera dos problemes principals: regressió (pèrdua de superfície) i subsidència (pèrdua d’alçada de la plataforma deltaica). Aquesta situació fica en perill la supervivència física de l’indret. Això, unit a l’increment del nivell del mar pel canvi climàtic, pot fer que en les properes dècades diverses parts del Delta queden inundades. Estan en perill los espais naturals de major valor ecològic de la zona: les zones limítrofes del Delta.

Conseqüències als embassaments
Quan lo riu arriba als embassaments, la velocitat de l’aigua se redueix i els fangs i llims queden depositats a l’entrada. D’aquesta manera, els embassaments van omplint-se de sediments i se posa en qüestió la seua vida útil. Així se crea també l’amenaça de construcció de nous embassaments. Per altra banda, aquests sediments acumulats generen problemes als pagesos de la zona que sovint tenen dificultats per regar. L’embassament de Mequinença, amb 1533 hm3 de capacitat és lo més gran de la Conca de l’Ebre. És tant gran que el coneixen com “el mar de Aragón”. Reté al seu interior 200 hm3 de sediments que li roba al Delta de l’Ebre. Caldrien 13.600.000 camions de 25 tones de càrrega per treure’ls tots. Si cada minut se’n carregués un caldrien 25 anys per buidar-lo. És evident que aquesta no és la solució.

La solució, la cultura dels sediments: colmateig i equilibri natural
Cal exigir als governs i a les empreses elèctriques que els embassaments siguin gestionats adequadament. Cal restablir l’equilibri natural garantint uns cabals ambientals sostenibles i la gestió dels sediments als embassaments. Abans de la construcció dels embassaments, amb les riuades de la tardor, los sediments transportats de manera natural per l’Ebre arribaven al Delta. Amb la pràctica coneguda com colmateig, los pagesos deltaics transportaven los sediments fins als camps d’arròs a través dels canals. Així repartien aquell “or” pels camps. Actualment, per garantir la supervivència del Delta, ens cal tornar a gestionar los sediments. Amb la pràctica del colmateig, a través dels canals, combatrem l’enfonsament del Delta; i amb els sediments que arriben pel riu fins al mar combatrem la regressió. Per a repartir els sediments adequadament també cal que estiguen obertes lo major nombre possible de desembocadures de l'Ebre.

 

Participació